Sumacàrcer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sumacàrcer
Escut de Sumacàrcer
(En detall)
Localització

Localització de Sumacàrcer respecte del País Valencià Localització de Sumacàrcer respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Sumacarcerí, sumacarcerina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 928.114
Superfície 20,09 km²
Altitud 45 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.252 hab.
62,32 hab/km²
Coordenades 39° 05′ 50″ N, 0° 37′ 56″ O / 39.09722°N,0.63222°O / 39.09722; -0.63222Coord.: 39° 05′ 50″ N, 0° 37′ 56″ O / 39.09722°N,0.63222°O / 39.09722; -0.63222
Distàncies 55 km de València
24,1 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 PP, 3 PSOE, 2 NAP, 1 GPS
Txema Peláez Palazón (PSOE) (2011)
Codi postal 46295
Codi territorial 46236
Festes majors 1er cap de setmana de setembre
Patró/Patrons Santíssim Crist
Web

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, Antella i Tous (a la mateixa comarca); i amb Xella i Navarrés (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la Vall farta, en la riba dreta del riu Xúquer. El relleu es presenta bastant accidentat pels últims graons de l'enorme massís cretaci del Caroig, després d'haver salvat la Canal de Navarrés. El riu Xúquer és sens dubte el principal accident geogràfic i el qual dóna vida al municipi, gràcies a l'aigua que se li extreu per al reg. La vegetació de la zona forestal està composta per algunes pinedes i muntanya baixa.

Història[modifica | modifica el codi]

A la Senda Vedà hi ha un abric amb pintures del Magdalenià; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; però l'origen del poble és una alqueria d'origen musulmà que després de la conquesta fou donada per Jaume I a Andreu d'Oiola¸ en la primera meitat del segle XIII donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xàtiva, englobava unes 15 alqueries (Çueca, Benafocen, Xárquia, Ràfol, Antella, Garbia, Càrcer, Cotes, Sellent, Alcàntera, Beneixides i Ràfol de Beneixides) la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la població passà a l'actual emplaçament junt al Xúquer; és a partir d'aquest moment que el lloc passa successivament a diferents famílies: Pròxida (1294-1327), Cervató (1327-1362), Muñoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Crespí de Valldaura, llinatge que ostentarà el senyoriu fins a la seua dissolució ja en el segle XIX. Es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, així com de 1610 i 1612 posteriors a l'expulsió dels moriscs.

En 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per creuar el riu, això va donar a Sumacàrcer molta importància en les relacions Castella-València. En 1499, Ferran el Catòlic, dóna a Ausiàs Crespí, senyor vigent, la facultat d'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i séquies que fora menester construir a l'efecte. En 1593, Felip II, va autoritzar la construcció de la séquia d'Escalona sense aplicació de cap tribut als habitants del poble per l'ús de l'aigua. En 1663 es concedirà a Ausiàs Crespí de Valldaura el títol de comte de Sumacàrcer. En 1694 es construeix la séquia de Carcaixent. En 1695, Carles I va donar el privilegi de celebrar fira.

Des del 1890 es va establir a la localitat una congregació baptista arminiana, provinent de les missions de Suècia; les quals, enviaren al pastor Juan Uhr per aquestes contrades. Aquest reverend protestant va estar ajudat per Vicente Mateu, diaca de la primera congregació baptista de València capital. La congregació com a mitjana ha comptat sempre al voltant de 40 persones adultes batejades al llarg dels seus 120 anys d'història, la qual cosa ha significat que el 2'5% de la població ha estat pertanyent a aquesta confessió religiosa front al 70% que s'ha significat catòlica-romana i un 27'5% que es defineix com a agnòstica o no-creient.

A l'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeirà en l'horta l'arròs en el segle XIX, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el secà amb el garrofer i l'olivera; no és fins ben entrat el segle XX quan se sustitueix l'ús de la barca per passarel·les (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construeix un pont. El 20 d'octubre de 1982 es produeix un dels fets més dramàtics de la història sumacarcerenca: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucció en cases i cultius.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Sumacàrcer
Senda del Murteral
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010
1.419 1.365 1.400 1.382 1.375 1.364 1.347 1.308 1.294 1.323 1.263

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia descansa bàsicament en l'agricultura de regadiu, acaparada gairebé en règim de monocultiu pel taronger. El relleu escarpat fa que només siga conreat el 31,7% de la superfície total del terme i que la meitat d'aquest percentatge estiga ocupat per secà.

En reg tenim tarongers, blat de moro i hortalisses per al consum de la població. Els cítrics són la base del comerç exterior. En secà es troben l'olivera, els fruiters i la vinya quedant la resta per a cereals d'hivern. Taronges, oli i garrofes són les principals collites. La ramaderia conta caps de boví, llanar i un nombre indeterminat d'aus i porcs.

La indústria està poc desenvolupada i es limita a la confecció de roba infantil, fabricació de guants de pell, a part de la derivada de l'exportació de cítrics i l'extracció d'oli.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Ferrer Mena PSPV
1983 - 1987 Joaquín Picó Palazón PSPV
1987 - 1991 José Julián Alós Sanmartín Grup independent
1991 - 1995 Lluís Pons Monfort UPV
1995 - 1999 José Julián Alós Sanmartín UV
1999 - 2003 José Julián Alós Sanmartín UV
2003 - 2007 José María Peláez Palazón PSPV
2007 - 2011 Mª Consuelo Pons Pons GPS (Grup independent)
Des del 2011 Txema Peláez Palazón PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Sumacàrcer
Castell de Penya-roja
  • Església de Sant Antoni Abat, una de les més monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750.
  • Capella del Santíssim Crist, amb bons frescs i escultures.
  • Palau dels comtes d'Orgaz, renaixentista, del segle XV, recentment restaurat per allotjar entre altres dependències l'ajuntament i el Museu Etnològic.
  • Castell de Sumacàrcer, segles X-XIII, de què tan sols resten restes de muralles, aljub, celoquia, caserna militar d'orige cristià, dalt del turó de Penyaroja i el cementeri, construcció de principis del segle XX.
  • Ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

La proximitat de Sumacàrcer al massís del Caroig dóna lloc a diferents paratges dignes de visita, començant per la ribera del Xúquer des de l'Esgoletja, i seguint per l'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot això recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Déu, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Vedà. Edificis:

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. El primer cap de setmana de setembre i dedicades al Santíssim Crist de Sumacàrcer.
  • Festes de la joventut. El darrer cap de setmana de maig se celebra la festa en honor a la Immaculada, organitzada per la congregació de les Filles de Maria i per la comissió del Monument de la Joventut. El dijous es planta un monument de cartró–pedra que es crema en finalitzar la processó a la Verge el diumenge a la tarda. El dissabte té lloc l'ofrena de flors i revetlla popular en la plaça Major.
  • Moros i cristians. El darrer cap de setmana d'agost.
  • Romiatge a l'ermita. L'1 de maig amb esmorzar popular.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Igual que en altres pobles de la Ribera Alta, es pot trobar: arròs al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, faves i costelles de porc; però també mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacallà, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; per postres, taronges, arnadí, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i llepolies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sumacàrcer Modifica l'enllaç a Wikidata