Sumari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera pàgina d'un sumari de llibre

El sumari (o taula, o, a voltes, taula de continguts) és un element propi del llibre i, a voltes, de la revista, consistent en la llista d'encapçalaments o seccions principals de què consta el document (toms, parts, capítols, epígrafs...), presentats en el mateix ordre successiu en què figuren al cos de l'obra, i amb indicació de la pàgina corresponent.

En la tradició romànica, el sumari es col·loca al final del llibre; en la tradició anglosaxona, a l'inici, sigui immediatament després de la portada o bé darrere algun altre preliminar. Darrerament hi ha una certa tendència a adoptar aquest ús anglosaxó, atès que el sumari constitueix una guia general del contingut i de l'estructura de l'obra; d'aquesta manera, a més, hom evitaria que el sumari s'acumulés innecessàriament amb l’índex al final del volum.

També rep el nom de sumari la llista de temes tractats en un capítol, situada a l'inici d'aquest, a manera d'epígrafs agrupats. Es tracta d'un element en pràctic desús avui dia.

Història[modifica | modifica el codi]

El sumari, lògicament, és fruit de la paginació, i es desenvolupa conjuntament amb aquesta, és a dir, no es generalitza fins a mitjan segle XVI. El terme mateix de sumari es documenta per primera volta a cavall dels segles XV i XVI: el català sumari al diccionari de Brusa (1507); l'anglès table of contents en un imprès de Caxton (1481).

Precisions terminològiques[modifica | modifica el codi]

De fet, podríem considerar que taula és un terme més genèric que sumari; el sumari és la taula dels continguts globals de l'obra, mentre que hi pot haver, a més a més, diverses taules especialitzades: taula de làmines, taula d'il·lustracions, taula de mapes, etc., etc. Així, taula (per oposició a sumari) fóra l'equivalent de l'anglès list, del francès table, de l'italià elenco, etc.

Convé puntualitzar que el sumari del català equival a l'anglès table of contents, al francès table des matières, al portuguès sumário, etc. Així doncs, cal evitar de confondre'l amb l’índex. Entre les llengües romàniques, tan sols en italià és normatiu emprar indice per a designar el sumari; això també s'esdevé en espanyol (índice), sobretot col·loquialment, mentre que en contextos acadèmics, o bé se segueix l'ús col·loquial, o bé es fa la distinció internacional (sumario).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bohigas, Pere. Resum d'història del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Col·lecció popular Barcino; 90)
  • Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d'una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didàctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9
  • Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9
  • Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wörterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltán Pipics. 7. Auflage. München: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0
  • Extracte del Reglament del Dipòsit Legal; Normes per a l'establiment del número d'ISBN; Normes per a la inscripció d'obres en el Registre de la Propietat Intel·lectual; Recomanacions per a la impressió dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4
  • Martínez de Sousa, José. Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas.Gijón: Trea, 2001. (Biblioteconomía y administración cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6
  • Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9
  • TERMCAT, Centre de Terminologia. Lèxic d'arts gràfiques i edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria i Energia, 1993. (La indústria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X