Sunbadh

Sunbadh (en persa i àrab: سندباد مجوس‎) fou un partidari zoroastrià d'Abu Muslim i cap d'una revolta per venjar la seva mort. El moviment rebel fou anomenat pels àrabs com Sunbadhiyya i classificat en general entre els moviments extremistes abbàssides.

Era nadiu d'una població propera a Nishapur i molt amic d'Abu Muslim; al cap de dos mesos de que aquest fou executat per orde del califa al-Mansur el 13 de febrer del 755, es va aixecar (abril) amb altres partidaris, suposadament a Hulwan on va establir el seu quarter general, i es va dirigir a Khorasan (província del Califat) on es apoderar de Nishapur. El governador de Rayy, Abu Abda (o Ubayda) al-Hanafi, enviat contra ell, el va arrestar però Sunbadh va poder fugir i va acabar matant al governador i es va apoderar de Rayy.

Va declarar el retorn a la religió zorastriana i va cometre algunes atrocitats contra els musulmans. Va agafar el títol de Firuz Ispahbadh. Molts mazdaquites, xiïtes i zoroastrians se li van unir. Profetitzava la fi de l'imperi àrab i deia que Abu Muslim tornaria amb Mazdak i el Mahdi. Es va apoderar del tresor d'Abu Muslim a Rayy i en va enviar una part al dabúyida Khurshid, ispahbadh zoroastrià del Tabaristan. Se li va unir el rei dels daylamites convençut que l'imperi àrab s'havia acabat. Va derrotar als governadors de Dastaba i de Kumis i es va posar en marxa amb una força considerable per anar a destruir la Kaaba; però de camí entre Rayy i Hamadan fou derrotat a Djardjanban pel general del califa, Djawhar al-Marrar al-Idjli, i no menys de 30.000 dels sus homes van morir. Sunbadh va fugir i va provar de reunir-se amb l'ispahbadh Kurshid però fou assassinat per un cosí d'aquest, de nom Tus, suposadament per una manca de respecte envers ell; Khurshid va enviar el seu cap (i el del seu germà) al califa però va refusar retornar el tresor.

La revolta havia durat 70 dies (abril a juny). Encara que alguns elements de les seves proclames suggerien un sincretisme entre els xiïtes i els mazdaquites i zoroastrians, en realitat era un moviment polític anti musulmà i anti àrab.

Bibliografia

• F. L. Daniel, The political and social history of Khorasan under Abbassid rule 747-820, Minneapolis, 1979.
•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh (1911). A: Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (11a edició) (en anglès). Cambridge University Press.