Sunifred I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sunifred I (bisbe de Girona)».
Sunifred I d'Urgell i Cerdanya

Honors-sunifred-844-848.png
Honors de Sunifred (844-848)

Títols nomenats
Comte d'Urgell
Comte de Cerdanya (834 - 848)
Comte de Barcelona
Comte de Girona
Comte d'Osona
Comte de Besalú
Comte de Narbona
Comte d'Agde
Comte de Besiers
Comte de Lodeva
Comte de Melguelh
Comte de Nimes (844 - 848)
Comte de Conflent (848 - 848)
Defunció 848
Precedit per Galí I Asnar
Succeït per Salomó d'Urgell i Cerdanya (nebot)
Esposa (840) Ermessenda (?-885/8)
Progenitors comte Bel·ló de Carcassona
Descendents Guifré el Pilós
Miró I de Conflent i Rosselló
Radulf de Besalú

Sunifred I ( ? - 848) fou Comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848); Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844 -848); i Comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Hi ha opinions divergents sobre la identitat del pare de Sunifred. Segons Ramon d'Abadal i de Vinyals, era fill[1] del comte Bel·ló de Carcassona, mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre.[2] En aquest cas, seria probablement fill de Borrell I d'Osona[3] i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló.[4] Era parent, doncs, dels comtes Sunyer I d'Empúries i Oliva I de Carcassona. Sunifred es casà amb la noble Ermessenda l'any 840, de la qual tingué:

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 834, el rei franc Lluís el Pietós li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya que pertanyien a Galí I Asnar (aliat de Mussa ibn Mussa ibn Fortun de la família dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.

El 842 una expedició musulmana, ordenada per l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Mussa ibn Mussa va envair el comtat de Barcelona. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluçanès i Osona) amb la intenció de dirigir-se cap a Narbona, però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir perquè, el 844, a la mort de Bernat de Septimània, (o quan ja estava presoner) el rei franc Carles II el Calb nomenés Sunifred comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a més de Cerdanya i Urgell). Sunifred mai és esmentat com a duc de Septimània o de Gòtia i només com a comte o marquès (marquès s'anomenaven tots els comtes fronterers) però no hi ha dubte que va exercir una hegemonia a Septimània i Gòtia equivalent de fet a la dels ducs. El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.

El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Berà II (entre el 846 i el 848). Probablement, Sunifred va morir enfrontant-se amb Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània, que aliat amb Pipí II d'Aquitània es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empúries i Barcelona.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu D'Abadal, Els primers comtes catalans, p. 19.
  2. Per exemple, el montpellerí Tastu i altres historiadors del Languedoc, Pierre Ponsich (a "Wifred le Velu et ses frères", article publicat a IBIX, n. 1, setembre de 2000, pp. 55-86) i Archibald Lewis (a The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050, Cap. 6, nota 9, i fins i tot el mateix D'Abadal als seus primers estudis sobre el tema.
  3. una donació de Lluís el Pietos datada a Tribur a Alemanya el setembre del 829 confirma a un Sunifred una donació feta anteriorment al seu pare Borrell, però no és segur que es tracti del mateix Sunifred
  4. Tal com ho descriu Miquel Coll i Alentorn a Guifré el Pilós en la historiografia i en la llegenda, p. 108. Aquest text es pot consultar com a Vista limitada a Google Books.
  5. Armengol, Montse. «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Galí I Asnar
Comte de Cerdanya
Comte d'Urgell

834848
Succeït per:
Salomó I d'Urgell
Precedit per:
Bernat de Septimània
Comte de Barcelona
844 – 848
Succeït per:
Guillem de Septimània
Comte de Girona
844–848
Succeït per:
Guifré I de Girona