Sunifred I
| Sunifred I d'Urgell i Cerdanya | |||
|---|---|---|---|
| Títols nomenats | |||
| Comte d'Urgell Comte de Cerdanya (834-848) Comte de Barcelona Comte de Girona Comte d'Osona Comte de Besalú Comte de Narbona Comte d'Agde Comte de Besiers Comte de Lodeva Comte de Melguelh Comte de Nimes (844-848) Comte de Conflent (848-848) |
|||
| Defunció | 848 | ||
| Precedit per | Galí I Asnar | ||
| Succeït per | Salomó d'Urgell i Cerdanya (nebot) | ||
| Esposa | (840) Ermessenda (?-885/8) | ||
| Progenitors | comte Bel·ló de Carcassona | ||
| Descendents | Guifré el Pilós Miró I de Conflent i Rosselló Radulf de Besalú |
||
Sunifred I ( ? - 848 ), Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848); Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i Comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Hi ha opinions divergents sobre la identitat del pare de Sunifred. Segons Ramon D'Abadal, era fill[1] del comte Bel·ló de Carcassona, mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre.[2] En aquest cas, seria probablement fill de Borrell I d'Osona [3] i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló.[4] Era parent, doncs, dels comtes Sunyer I d'Empúries i Oliva I de Carcassona.
Comtat de Cerdanya i Urgell [modifica]
El 834, el rei franc Lluís el Pietós li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya que pertanyien a Galí I Asnar (aliat de Mussa ibn Mussa ibn Fortun de la família dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.
El 842 una expedició musulmana, ordenada per l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Mussa ibn Mussa va envair el comtat de Barcelona. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluçanès i Osona) amb la intenció de dirigir-se cap a Narbona, però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir perquè, el 844, a la mort de Bernat de Septimània, (o quan ja estava presoner) el rei franc Carles II el Calb nomenés Sunifred comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a més de Cerdanya i Urgell). Sunifred mai és esmentat com a duc de Septimània o de Gòtia i només com a comte o marquès (marquès s'anomenaven tots els comtes fronterers) però no hi ha dubte que va exercir una hegemonia a Septimània i Gòtia equivalent de fet a la dels ducs. El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.
El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Berà II (entre el 846 i el 848).
Mort del comte [modifica]
Probablement, Sunifred va morir enfrontant-se amb Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània, que aliat amb Pipí II d'Aquitània es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empúries i Barcelona.
Núpcies i descendents [modifica]
Es casà amb la noble Ermessenda l'any 840, de la qual tingué:
- Guifré el Pilós (v 840-897), comte de Barcelona[5]
- Miró I ( ? - 896), comte de Rosselló i Conflent
- Radulf (? - 920), comte de Besalú
- Sunifred (?-v 890), Abat d'Arles
- Riculf (? - v916), Bisbe d'Elna
- Sesenanda
- Ermessenda (?-v 898)
Notes [modifica]
- ↑ Veure D'Abadal, Els primers comtes catalans, p. 19.
- ↑ Per exemple, el montpellerí Tastu i altres historiadors del Languedoc, Pierre Ponsich (a "Wifred le Velu et ses frères", article publicat a IBIX, n. 1, setembre de 2000, pp. 55-86) i Archibald Lewis (a The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050, Cap. 6, nota 9, i fins i tot el mateix D'Abadal als seus primers estudis sobre el tema.
- ↑ una donació de Lluís el Pietos datada a Tribur a Alemanya el setembre del 829 confirma a un Sunifred una donació feta anteriorment al seu pare Borrell, però no es segur que es tracti del mateix Sunifred
- ↑ Tal com ho descriu Miquel Coll i Alentorn a Guifré el Pilós en la historiografia i en la llegenda, p. 108. Aquest text es pot consultar com a Vista limitada a Google Books.
- ↑ Armengol, Montse. «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
| Precedit per: Galí I Asnar |
Comte de Cerdanya Comte d'Urgell 834–848 |
Succeït per: Salomó I d'Urgell |
| Precedit per: Bernat de Septimània |
Comte de Barcelona 844–848 |
Succeït per: Guillem de Septimània |
| Comte de Girona 844–848 |
Succeït per: Guifré I de Girona |
- Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs
- Comtes de Barcelona del casal de Barcelona
- Comtes de Girona
- Comtes d'Osona del casal de Barcelona
- Comtes de Besalú del casal de Barcelona
- Comtes d'Urgell de la primera dinastia
- Comtes de Cerdanya del casal de Barcelona
- Comtes de Conflent del casal de Barcelona
- Comtes de Narbona
- Comtes de Besiers
- Comtes de Lodeva
- Comtes de Nimes
