Sunrise: A Song of Two Humans
  |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Friedrich Wilhelm Murnau |
|
|
|
| Producció: | William Fox |
|
|
|
| Guió: | Carl Mayer Història: Hermann Sudermann |
|
|
|
| Fotografia: | Charles Rosher Karl Struss |
|
|
|
| Protagonistes: | Janet Gaynor George O'Brien Margaret Livingston |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1927 |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 95 min |
| Idioma original: | cinema mut |
|
Companyies |
|
| Productora: | Fox Film Corp. |
| Distribució: | Fox Film Corporation |
|
|
|
| Pàgina sobre “Sunrise:A Song of Two Humans” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927 .
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Una dona de ciutat, que passa les seves vacances en un petit poble, sedueix un pagès i el convenç de matar la seva esposa. Però en el moment de fer l'últim gest, s’esfondra i la pagesa fuig en un tramvia. La segueix i els dos se'n van insensiblement cap a la ciutat (en un magnífic tràveling). És allà on, progressivament, es troben, descobrint el riure i la festa en l'atmosfera urbana, abans de tornar-se'n a casa seva. Però allà, una tempesta els espera.
Comentaris [modifica]
"El geni cinematogràfic de Murnau va fer prodigis. La història, insípida, es va convertir en sublim gràcies a una prodigiosa ciència de la imatge". (Ado Kyrou) Verdader encantador de la llum, Murnau prova que el cinema es pot hissar a nivell de la literatura, i que la imatge muda deixa sorgir poesia i de lirisme com una simfonia de Beethoven. Certament és un dels més grans films de tots els temps.
Aquesta pel·lícula va ser rodada després de la invitació adreçada a F. W. Murnau pel productor William Fox que havia vist L'últim home. És la primera pel·lícula americana de Murnau. Ja molt conegut per les seves pel·lícules europees, en particular Nosferatu, es va beneficiar d'un pressupost il·limitat per a aquesta pel·lícula.
Com ho indica un cartró al començament de la pel·lícula així com la denominació molt genèrica dels protagonistes («l'home», « la dona »), Murnau no ha volgut contar la història particular de dos personatges sinó descriure una situació-tipus i sentiments universals. Ha treballat particularment la fotografia en les escenes nocturnes que constitueixen l'essència de la pel·lícula. François Truffaut ha dit que L'Aurore és «la pel·lícula més bonica del món».
Sunrise: A Song of Two Humans ha obtingut tres premis a la primera cerimònia dels Oscar el 1929: millor valor artístic (premi atorgat una sola vegada) Oscar a la millor actriu (Janet Gaynor, per a tres pel·lícules alhora) i Oscar a la millor fotografia (Charles Rosher i Karl Struss).
Repartiment [modifica]
- George O'Brien: l'home
- Janet Gaynor: la dona
- Bodil Rosing: la serventa
- Margaret Livingston: la dona de ciutat
- J. Farrell MacDonald: el fotograf
- Ralph Sipperly: el barber
- Jane Winton: la manicura
- Arthur Houseman
- Eddie Boland
- Gina Corrado
- Sally Eilers
