Sunyer I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré el Pilós
Guifré II
Sunyer I
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Infants
   Gudinilda I d'Osona
   Ermengol I d'Osona
   Miró I de Barcelona
   Borrell II de Barcelona
   Adelaida de Barcelona
   Guillem de Barcelona
Miró I
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg
Per al comte d'Empúries i el Rosselló, vegeu Sunyer I d'Empúries.

Sunyer I (c. 890 - Sant Pere de Rodes, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 i van tenir una filla:

L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills:

Biografia política[modifica | modifica el codi]

Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.

En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).

Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ràtzia de 912

El 912, el governador sarraí de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[1] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[2]

Comtat de Besalú[modifica | modifica el codi]

En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.

Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Ràtzia de 935 i Ràtzia de 936

El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[3] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[4] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[5] que pagà fins al 945.[6] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[7] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[8]

En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo al monestir de Sant Pere de Rodes,[9] on devia morir l'octubre del 950.[10]

Sunyer I
Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950
Títols
Precedit per:
Guifré II de Barcelona
(germà major)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(911–947)
Succeït per:
Miró I de Barcelona
i
Borrell II de Barcelona
(fills)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunyer I
  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. 1a. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8. 
  2. (castellà) Gran Enciclopedia Aragonesa, Muhammad al-Tawil
  3. (àrab) Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V
  4. Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
  5. Josep Moran i Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, p-48
  6. Tribuna.cat, 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona
  7. Enciclopèdia.cat, Sunyer I de Barcelona
  8. Antoni Jordà Fernández, Història de la ciutat de Tarragona
  9. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  10. Descobertes arqueològiques recents a Santa Maria de Roses, llavors una dependència de Sant Pere, confirmen aquesta destinació, que fa obsoleta l'antiga tesi que el feia monjo al monestir de Santa Maria de la Grassa.[cal citació]