Sunyer I
| Comtes de Barcelona | ||
| Casal de Barcelona | ||
| Guifré el Pilós | ||
|---|---|---|
| Guifré II | ||
| Sunyer I | ||
 |
||
| Infants | ||
| Gudinilda I d'Osona | ||
| Ermengol I d'Osona | ||
| Miró I de Barcelona | ||
| Borrell II de Barcelona | ||
| Adelaida de Barcelona | ||
| Guillem de Barcelona | ||
| Miró I | ||
| Borrell II | ||
| Ramon Borrell I | ||
| Berenguer Ramon I | ||
| Ramon Berenguer I | ||
| Ramon Berenguer II | ||
| Berenguer Ramon II | ||
| Ramon Berenguer III | ||
| Ramon Berenguer IV | ||
| Sobirans de la Corona d'Aragó |
||
|
||
|
||
|
- Per al comte d'Empúries i el Rosselló, vegeu Sunyer I d'Empúries.
Sunyer I (c. 890 - Sant Pere de Rodes, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Taula de continguts |
Orígens familiars[modifica]
Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
4. Sunifred I d'Urgell |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
2. Guifré I de Barcelona |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
5. Ermessenda |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
1. Sunyer I de Barcelona |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3. Gunilda d'Empúries |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 i van tenir una filla:
- Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills:
- Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona.
- Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona.
- Borrell II de Barcelona (927-992), comte de Barcelona.
- Adelaida de Barcelona (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
- Guillem de Barcelona (929-986).
Biografia política[modifica]
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914[modifica]
El 912, el governador sarraí de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[1] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[2]
Comtat de Besalú[modifica]
En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936[modifica]
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[3] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[4] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[5] que pagà fins el 945.[6] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[7] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[8]
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
Títols i successors[modifica]
El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo al monestir de Sant Pere de Rodes,[9] on devia morir l'octubre del 950.[10]
|
Sunyer I
Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950 |
||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Guifré II de Barcelona (germà major) |
Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa (911–947) |
Succeït per: Miró I de Barcelona i Borrell II de Barcelona (fills) |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunyer I |
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. 1a. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8.
- ↑ (castellà) Gran Enciclopedia Aragonesa, Muhammad al-Tawil
- ↑ (àrab) Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V
- ↑ Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
- ↑ Josep Moran i Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, p-48
- ↑ Tribuna.cat, 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona
- ↑ Enciclopèdia.cat, Sunyer I de Barcelona
- ↑ Antoni Jordà Fernández, Història de la ciutat de Tarragona
- ↑ Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469.
- ↑ Descobertes arqueològiques recents a Santa Maria de Roses, llavors una dependència de Sant Pere, confirmen aquesta destinació, que fa obsoleta l'antiga tesi que el feia monjo al monestir de Santa Maria de la Grassa.
