Super Audio CD

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reproductor de CD, DVD y SACD

Super Audio CD (SACD) és un tipus de disc òptic desenvolupat conjuntament per Philips i Sony, donat a conèixer en 1999 i dissenyat per a subministrar àudio d'alta definició.

Visió general[modifica | modifica el codi]

El SACD és híbrid CD-DVD. És a dir: és un format de disc compacte que utilitza la mateixa grandària de sectors, sistema de correcció d'errors, modulació i sistema d'arxius (UDF i ISO 9660) que un DVD.

Encara que utilitzi la tecnologia DVD, el SACD no pot ser reproduït en tots els lectors DVD (en cap dels seus tipus: universal, vídeo, àudio), ja que no utilitza el mateix tipus de codificació d'àudio del disc DVD, no obstant això pot ser compatible amb alguns models.

Pel seu parentiu amb el DVD, encara que el SACD és un format concebut només per a àudio, permet reservar una zona dintre del disc per a altres dades i permet incloure videoclips, text, gràfics, etc.

El SACD utilitza un sistema de codificació de àudio digital cridat Direct Stream Digital (DSD), desenvolupat per Sony, amb una freqüència de mostreig de 2,8 MHz el que significa que pren 2,8 milions de mostres d'un únic bit (modulació per densitat d'impuls (PDM)) per segon.

La resposta en freqüència del SACD arriba als 100 kHz, molt per sobre dels 20 kHz (freqüència considerada límit de l'audició humana). No obstant això, és necessari tenir present que aquesta tecnologia no manté constant en tot el seu rang el soroll de quantificació, això és, la relació senyal a soroll de quantificació (SNQR) es deteriora significativament per sobre de la banda de audiofreqüències.[1] La freqüència crítica del CD àudio és de 22,05 kHz (també per sobre de l'esmentat límit), encara que els filtres analògics dels reproductors atenuen progressivament des dels 20 kHz. En tot cas, el potencial ultrasònic d'un format d'àudio digital és una característica, en el millor dels casos i per raons òbvies, molt discutible. Així mateix, l'existència de senyals amb components ultrasòniques podria generar distorsió per intermodulació en amplificadors normals de audiofreqüència.[2]

A més proporciona un rang dinàmic extens ?de 120 dB? (només en la banda de audiofrecuencias) que supera els 98,01 dB del CD.[3]

Un disc en format SACD d'una capa, té major capacitat d'emmagatzematge (4,7 GB) pel que fa al CD (700 MB). Això és possible gràcies al fet que s'ha reduït l'amplària de les pistes, la grandària dels pits (marques d'enregistrament sobre la superfície del disc) i al tipus de compressió sense pèrdues que empra la tecnologia (DSD). Aquesta gran capacitat, permet al SACD arribar a oferir 6 canals d'àudio, amb idèntica qualitat en les mateixes.

El SACD pot utilitzar discos d'una sola capa, de dues o de tres capes:

  • 1 sola capa, per a llegir el disc SACD stereo.
  • 2 capes, per a llegir el disc SACD stereo i el SACD multicanal.
  • 3 capes, per a llegir el SACD stereo, el SACD multicanal i el CD convencional.

Cada capa és llegida per un raig làser amb una diferent longitud d'ona (a major longitud d'ona major profunditat, amb el que es poden llegir les capes inferiors). La informació de cada capa resulta invisible al làser del reproductor d'altre format, amb el que s'assegura la compatibilitat.

Els SACD de tres capes que permeten la compatibilitat amb el CD, són els cridats SACD híbrids. El problema és que fabricar discos híbrids és més car i complicat que fabricar discos només per a Súper Àudio CD, però, aquest increment en els costos de producció es compensa perquè s'àmplia exponencialment la quota de mercat.

Sony i Philips, sent els dissenyadors del format, són els principals fabricadors de reproductors, tant de forma convencional, com combinats amb reproductors de DVD. La consola de videojocs PlayStation 3 permet també la reproducció de SACD multicanal, fins i tot a través de la sortida òptica. Només la consola Playstation 3 version 60GB és capaç de reproduir SACD Un disc SACD híbrid pot ser llegit per un reproductor de CD convencional. Això no implica el camí contrari. Els lectors CD, no poden decodificar el SACD.

Per a evitar la pirateria, els SACD utilitzen un sistema anticòpia conegut com a PSP (Pit Signal Processing). Aquest sistema el que fa és gravar 2 "marques d'aigua". Una invisible i altra visible.

  1. La invisible es grava en la pròpia trama de dades.
  2. La visible es troba sobre la superfície del disc i el que fa és emmascarar la grandària real dels pits per a formar una imatge que hauria de resultar ?impossible? de copiar. Almenys, encara no existeix cap mètode conegut que permeti fer-lo.

Diferències audibles respecte de CD-Audio i DVD-Audio[modifica | modifica el codi]

Han estat publicats treballs experimentals rigorosos[4][5] que conclouen que no existeixen diferències audibles entre el format SACD i el tradicional suport d'àudio digital CD-Àudio (PCM 16 bits; 44100 mostres/s). Aquests assajos es refereixen únicament a material musical estèreo, ja que el CD-Àudio no permet registrar material sonor multicanal.

També s'ha provat indistinguible del seu competidor PCM d'alta resolució DVD-Audio.[6][7]

Qualsevol afirmació sobre les virtuts audibles d'aquests formats de "alta definició" respecte del CD-Audio no són sinó mites[8]

audiòfils o missatges de màrqueting que pretenen promocionar la nova producció d'enregistraments o reproductors amb afirmacions que mai estan avalades per proves estadístiques rigoroses, de metodologia doble-cec, amb mostres significatives i, sobretot, independents.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Karou y Shogo. Detection of Threshold for tones above 22kHz. Convention paper 5401 presented at the 110th Convention, May 12-15 2001, Amsterdam, 2001. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]