Superdotació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La superdotació o sobredotació intel·lectual és el terme amb el que es fa referència a les persones amb una capacitat intel·lectual superior a la mitjana.

Per tal que aquesta mesura sigui fiable, s'usen escales de QI (quocient intel·lectual). Es tracta d'una xifra obtinguda d'un test estandarditzat. Així, es considera superdotat aquella persona amb un QI superior a 130 a l'escala Wechsler (per tal que la mitjana mundial sigui 100). D'aquesta manera, ésser superdotat implica estar en un 2% de la població mundial. La superdotació afecta a la percepció, al ritme i l'estil d'aprenentatge, especialment durant la infantesa.

Si no s'atén adequadament a la seva motivació, mitjançant mesures d'enriquiment curricular o atenció a la diversitat tant a l'escola com a la família, es pot caure en un malbaratament del talent. Alguns dels superdotats, paradoxalment, es caracteritzen pel fracàs escolar per aquest motiu. També se'ls atribueixen problemes d'atenció o conducta, ja que aprenen les coses massa de pressa i els hi cal menys temps que la resta de l'alumnat.

Alguns dels superdotats més reconeguts són Stephen Hawking, Marilyn vos Savant o William James Sidis (aquest últim, sent capaç de crear un idioma als 7 anys).

Terminologia[modifica | modifica el codi]

La terminologia emprada en els estudis i referències als alumnes i alumnes amb Altes Capacitats és variada i a vegades resulta una mica imprecisa; en general fa referència a fonaments de dret previs, que condicionen aspectes molt concrets de tipificació, pel qual resulta, en bona mesura, limitadora i excloent. Al marge de les concepcions i estereotips populars, de valor semàntic arbitrari i en molts casos discutible, la bibliografia especialitzada parla de :

Superdotats: Es refereix a la combinació d'una superioritat cognitiva, de la creativitat i de la motivació en grau suficient per a considerar el nen destacat sobre la gran majoria. (Renzulli)

Precoços: En relació amb un desenvolupament marcat primerenc d'algunes conductes. La precocitat es manifesta especialment en certes àrees; el llenguatge, la música, les matemàtiques, la motricitat.

Talentosos: S'utilitza per identificar una habilitat, una aptitud excel·lent en un camp concret; acadèmic o artístic, per exemple el talent musical, matemàtic.. .

Creatius: Fa referència a la capacitat per tenir i expressar idees noves, donar sentit a alguna cosa, trobar relacions diferents, proposar solucions alternatives i variades a situacions problemàtiques.

Prodigis: Suposa la realització d'una activitat extraordinària en relació amb la seva edat. El seu rendiment en un camp concret és similar al de l'adult.

Genis: Implica la realització d'una obra genial, mereixedora de reconeixement universal. No té sentit la seva utilització en el camp educatiu.

Disincronia[modifica | modifica el codi]

En relació amb les altes capacitats, cal recordar el terme disincronia (Terrasier, 1993,1994). Aquest fa referència al desfasament que pot manifestar-se entre el desenvolupament intel·lectual, emocional i de la personalitat. La disincronia és un fenomen habitual en tots els casos de precocitat (associada o no a superdotació o talent) i es manifesta en conductes o capacitats pròpies d'alumnes de major edat, en l'àmbit intel·lectual, contraposades a nivells de maduració emocional i experiència social normals per a l'edat del nen.

Associacions[modifica | modifica el codi]

Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per Adults

International High IQ Society

Mensa

Prometheus Society

Giga Society.