Estabilitzador (aeronàutica)
En una aeronau, els estabilitzadors són unes superfícies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat estàtica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i també estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical.[1] Aquest moviment es produeix amb la rotació de l'avió al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i és perpendicular un eix ideal traçat en unir les dues puntes de les ales.
Els estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superfícies de control a la part final del fuselatge de l'avió coneguda com a cua de l'avió.
De vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el timó) convertint-se en una sola superfície mòbil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.
Configuració «canard»[modifica]
Un cas excepcional és el muntatge prop de la cabina de vol al davant de les ales com és el cas de la configuració «canard».
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario enciclopédico de tecnología. Vol.1 (en castellà). Madrid: Síntesis, S.A., 2000, p. 796. ISBN 9788477388159.