Superstició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferradura clavada a una porta en la creença que atreurà la bona sort o n'expulsarà la dolenta

La superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences.

Els crítics argumenten que la superstició no està basada en la raó i que neix de la ignorància. Moltes supersticions poden ser producte d'entendre malament la causalitat, o les estadístiques, ja que generalitzen excessivament (un dels problemes de la inducció) i el que és un exemple passa a tenir rang de llei en la saviesa popular. Suposen, per tant, un biaix cognitiu de focus i d'atribució errònia de causalitat.

Alguns ritus religiosos neixen de la superstició, que personalitza en Déu i els seus enviats els esdeveniments que tenen lloc a la vida quotidiana. El catolicisme, però, separa la superstició flokòrica de la fe i considera la primera un pecat, ja que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Déu.

La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup en la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l'esquizofrènia, l'autisme o els maníacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bàsic.

Tipus de supersticions[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres tipus bàsics de supersticions, les lligades a la bona o mala sort general (fent un determinat acte s'atreu la fortuna o s'eviten desgràcies genèriques), les que tenen a veure amb moments especials de la vida (sovint herència de ritus de pas i costums tradicionals) i les professionals o específiques.

Les supersticions de sort[modifica | modifica el codi]

Per atreure la bona sort o evitar desgràcies:

  • dir Jesús quan algú esternuda, o altres fórmules de benedicció segons els països. L'origen d'aquesta creença està en la pesta medieval, que es transmetia per l'aire. Per això el Papa Gregori I recomava encomanar-se a Déu quan algú esternudava per evitar la mala influència (els virus i bacteris contemporanis)
  • tocar ferro quan algú menciona un mal averany
  • tenir amulets protectors
  • tenir una pota de conill o una ferradura
  • trobar un trèvol de quatre fulles
  • tocar el gep d'un geperut, especialment amb un bitllet de loteria
  • vessar la copa de vi i tocar-se el front amb els dits mullats del líquid
  • bufar totes les espelmes del pastís alhora
  • portar roba interior vermella el dia de Cap d'Any (en alguns indrets s'ha de cremar després)
  • trepitjar excrements per accident

Causen mala sort:

  • tenir tisores obertes
  • trencar un mirall
  • passar sota una escala recolzada a la paret
  • el nombre tretze
  • aixecar-se amb el peu esquerre al matí
  • bolcar el saler
  • obrir un paraigua sota sostre
  • escombrar accidentalment els peus d'una altra persona
  • veure un gat negre (en canvi a Orient porta bona sort)
  • portar una samarreta a l'inrevés

Esdeveniments especials[modifica | modifica el codi]

Lligades a la caça (sovint entesa com el pas a l'edat adulta per als nois):

  • dibuixar animals a les coves els atreia, aquest és el sentit de gran part de l'art rupestre
  • no es pot tocar oli o mantega quan un conegut està de caça
  • no tenir a mà l'arma que ha causat la ferida decisiva

Lligades a la maternitat i altres qüestions femenines:

  • les dones menstruants tallen la maionesa
  • una dona embarassada que prengui fruits vermells tindrà un fill amb una marca a la pell
  • si l'aspecte físic de la dona millora durant l'embaràs, espera un fill mascle

Lligades al matrimoni:

  • el nuvi no pot veure a la núvia vestida per a la cerimònia abans que aquesta comenci
  • seguir una marieta pot portar la noia cap al seu amor veritable
  • les convidades a un casament no poden anar vestides de blanc (ni de vermell en els països anglosaxons). Els dos costums tenen l'arrel en el color tradicional del vestit de la núvia, vermell en segles passats i blanc com a símbol de virginitat. Fer deslluir la núvia porta mala sort a la nova parella
  • la núvia ha de portat alguna cosa nova, una altra vella, una de color blau, una deixada i una usada
  • el dimarts és un mal dia per als casaments

Trepitjar un excrement amb el peu esquerra

Professionals[modifica | modifica el codi]

  • cal botar el vaixell amb una ampolla de cava, si aquesta es trenca, la travessia anirà bé
  • els actors eviten el color groc perquè Molière vestia d'aquest color quan va morir en escena
  • els familiars dels estudiants encenen espelmes en el moment de començar la prova més important
  • els mariners no pronuncien la paraula "conill" ni volen dones a bord.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Superstició