Surimi
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Surimi}}--~~~~ |
Surimi (すり身?) és una paraula d'origen japonès que fa referència al producte creat a partir de peixos de carn blanca o aviram. Els filets de peix són esmicolats i esbandits repetides vegades fins a formar una pasta gelatinosa. Després aquesta pasta és barrejada amb additius com ara midó, clara d'ou, sal, oli vegetal, sorbitol, sucre, proteïnes de soja i altres condiments. Un cop processat, és empaquetat i congelat. El surimi és una rica font de proteïnes de fàcil digestió, usat per preparar diversos menjars processats.
Taula de continguts |
Història[modifica]
El procés fou desenvolupat al Japó fa 900 anys, per fer kamaboko. El procés d'industrialització del surimi fou desenvolupat el 1960 per Nishitani Iōsuke, de l'Institut Pesquer Experimental Hokkaido de Japó, per processar les captures creixents de peix i revitalitzar la indústria pesquera japonesa.
Usos[modifica]
El surimi és molt útil perquè permet als processadors imitar amb una proteïna de baix cost, com ara el peix carboner d'Alaska (Theragra chalcogramma) esmicolat, la textura i el sabor d'un producte de la més alta qualitat com la cua de llamàntol americà. Els productes resultants, depenent del tipus de peix utilitzat en el procés, són generalment insípids i han de ser saborizats. D'acord amb el Departament d'Agricultura dels Estats Units el surimi conté prop del 76% d'aigua, 15% de proteïna, 0,9% de greix , 6,85% de carbohidrats i 30mg de colesterol.
Productes[modifica]
Els productes del surimi són generalment imitacions de marisc, com ara cranc, llagostí, vieira o angula, però també es produeixen salses de surimi, entrepans, i fins i tot un tipus d'hamburguesa.
Kanikama o palet de cranc[modifica]
El surimi més conegut a l'occident és el kanikamaboko (カニ 蒲鉾?), anomenat comunament kanikama (カニカマ?) en japonès així com a molts països d'occident, o també palets de cranc. A l'Argentina la paraula kanikama està registrada com a marca, tot i que es tracta d'una expressió genèrica i per tant no s'hauria d'haver pogut registrar-la. A Xile un intent similar per part de l'empresa "Capuy SA" va ser sancionat per un tribunal de defensa de la lliure competència.
Aquests bastons estan composats en gairebé el 75% del producte per panga (peix gat) i halibut, amb farina, midó, clara d'ou i altres additius. En alguns casos també tenen llet.
La part vermellosa de la superfície exterior del palet de cranc és pebre vermell. En altres casos aquesta franja és taronja, quan conté el colorant E-102 (tartracina).
És molt usat en la confecció dels rotlles makizushi, una varietat del menjar japonès anomenat sushi, concretament al seu farciment.
A Euskadi és popular l'ús dels palets de cranc picats per confeccionar-ne els pintxos anomenats de txatka ( o "txaka" i altres variants sobre el mateix mot). El nom deriva del cranc reial de Kamtxatka, apreciadíssim i car marisc, les potes del qual inspiren vagament l'aspecte dels palets de cranc. [1]
Referències[modifica]
- ↑ Jensen, Gregory. «Order:Decapoda». A: Hutchins, Michael. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 2. Detroit: Thomson-Gale, 2004, p. 208. ISBN 0-7876-5362-4.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Surimi |