Suruç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
districtes

Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 kms de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa). El nom derivaria del que ja portava abans de l'islam i voldria dir "teixit" i referit a la fabricació de cadires de muntar activitat tradicional fins al segle XX. Es diu també que podria derivar de Serug (hebreu: שרוג, śərûḡ) besavi del profeta Abraham (Gènesis 11.20–23; Cròniques 1.26; Lluc 3.35). El 2007 la ciutat tenia 64.765 habitants i el districte 102.667.

Sota els romans l'emperador Constantí el Gran va posar la ciutat sota dependència d'Edessa (moderna Şanlıurfa). Al segle VI el bisbe siríac poeta i teòleg Jacob de Batnes va viure a la ciutat (va morir el 521). Va passar als omeies el 639, conquerida com la resta d'Al-Jazira per Iyad ibn Ghanm. Al segle X va passar als hamdànides, però posteriorment conquerida pels bizantins. Al segle XI va estar en poder dels ortúquides i fou la capital de Sukman I fins que el 1098 fou ocupada per Balduí de Bouillon i els seus croats. Llavors era la seu d'un bisbat jacobita i va quedar integrada al comtat d'Edessa durant mig segle. L'ortúquida Najm al-Din Ilghazi I ibn Ortuk de Mardin va atacar la ciutat i també el governador turc de Mossul, Mawdud (després emir Kutb al-Din Mawdud), però fou finalment el seu pare Imad al-Din Zengi I qui la va ocupar el gener de 1145.

Al segle XIV Abu l-Fida la descriu ja en ruïnes probablement des de meitat del segle anterior amb els atacs mongols. Es va repoblar sota els otomans (des de 1517) i era un petit llogaret; a final del segle XIX va esdevenir residència d'un caimacan. Al final de la I Guerra Mundial fou ocupada pels anglesos (1919) i pels francesos (1920). En la delimitació fronterera va quedar dins de Turquia, formant part de la Província de Diyarbakır, sent capçalera d'un districte.

Demografia[cal citació][modifica | modifica el codi]

Població
Any Població de la ciutat Població del districte Població total
1927 1.491 17.141 18.632
1935 2.427 19.120 21.547
1940 3.147 22.005 25.152
1945 3.632 23.431 27.063
1950 4.214 25.808 30.022
1955 5.993 29.021 35.014
1960 6.800 31.857 38.657
1965 9.015 33.191 42.206
1970 15.033 38.125 53.158
1975 20.395 37.819 58.214
1980 18.892 31.772 50.664
1985 25.660 43.765 69.425
1990 39.905 40.297 80.202
1997 53.590 41.337 94.927
2000 44.421 37.826 82.247
2007 65.765 37.902 112.667
2009 79.848 36.803 116.651

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 58′ 35″ N, 38° 25′ 37″ E / 36.97639,38.42694