Sus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sus
Miocè superior – recent[1]
Senglar

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Suidae
Subfamília: Suinae
Gènere: Sus
Linnaeus, 1758
Espècies
Una truja amb cinc garrins

Sus és un gènere d'ungulats de la família dels suids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals els porcs són la gran majoria.[3][4] Els sus són animals omnívors i que tenen fama de golosos, però normalment són intel·ligents i sociables.

Descripció i comportament[modifica | modifica el codi]

Els sus tenen un musell, ulls petits i una cua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes i pèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.[5]

Són omnívors, és a dir, s'alimenten tant de plantes com d'animals. Els porcs poden ser carronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hi insectes morts, cucs, escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengen fulles, herba, arrels, fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. El sus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc de cartílag situat a l'extrem.[6] El musell és utilitzat per excavar al terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible.

Els Sus tenen un cojunt complet de 44 dents. Les dents canines, anomenades ullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.[6]

Els Sus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats per porquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobar tòfones. Els porcs són criats habitualment com a bestiar per la seva carn (carn de porc) i la seva pell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborar raspalls. Algunes races de porc, com el porc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.

La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren en estre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat.[6] Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries.[7] Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.

Evolució i fòssils[modifica | modifica el codi]

Sus és el gènere que dóna nom a la família dels suids (Suidae). El primer indici d'aquesta família data de l'Oligocè inferior del Congo-Kinshasa, al jaciment de Malembe.[8] registre fòssil del gènere Sus es remunta al Serraval·lià, un estatge de l'època del Miocè.

Registre fòssil
Font: The Paleobiology Database[1]
Jaciment País Antiguitat Espècie/s
Chi-din Taiwan Neogen Sus sp.[9]
Tiraspol Moldàvia Serraval·lià Sus erymanthius[10]
Grossulovo Ucraïna Serraval·lià Sus erymanthius[11]
Dzhaparidze Ucraïna Serraval·lià Sus sp.[11]
Mont Kutsai Rússia Serraval·lià Sus sp.[11]
Yozgat Turquia Miocè superior Sus erymanthius
Bekaa Líban Miocè superior Sus erymanthius
Gura Galbena Moldàvia Miocè superior Sus major
- Pakistan Miocè superior Sus advena, Sus gomphotherioides
Muğla Turquia Miocè superior Sus erymanthius
Tudorovo Moldàvia Tortonià Sus erymanthius, Sus major
Novo-Yelizavetovka Ucraïna Tortonià Sus erymanthius, Sus major
Grebnicki Ucraïna Tortonià Sus erymanthius
El'Dar Geòrgia NM 10 Sus erymanthius
Senèze França Pliocè Sus strozzii
Orosei Itàlia Pliocè Sus sondaari, Sus sp.
Matassino Itàlia Pliocè Sus strozzii, Sus sp.
Montecastrilli Itàlia Pliocè Sus strozzii
Yuanmou República Popular de la Xina Pliocè Sus sp.
Vassiloudi Grècia Pliocè Sus strozzii

Aspecte sanitari[modifica | modifica el codi]

Els ronyons d'un porc mort per febre porcina.

Els Sus són portadors d'una sèrie de paràsits i malalties que es poden transmetre als humans. Inclouen la triquinosi, Taenia solium, la cisticercosi i la brucel·losi. També se sap que els Sus allotgen grans concentracions de cucs ascàrides paràsits al seu tracte digestiu.[12] La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.[13][14]

Els Sus són susceptibles a la bronquitis i la pneumònia. Tenen pulmons petits en relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc.[15] Hi ha preocupació que els Sus puguin permetre que virus animals com per exemple grips o Reston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip són endèmics en Sus (vegeu grip porcina),[16] i els porcs també poden contraure la grip humana.

Els Sus poden ser agressius, i les lesions causades per Sus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on els Sus formen part de la fauna salvatge o feral.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. Mayor, Adrienne. The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times (en anglès). Princeton University Press, 2001, p. 319. ISBN 978-0691089775. 
  3. Production, Supply and Distribution Online Query, United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
  4. Swine Summary Selected Countries, United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
  5. Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting
  6. 6,0 6,1 6,2 ADW: Sus scrofa: Information
  7. Pigs (2006)
  8. E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El.
  9. K. Ting-Pong. 1956. Summary on the fossil vertebrates in Taiwan (Formosa). Proceedings of the Eight Pacific Science Congress 2:530-535
  10. I. Koretsky. 2001. Morphology and systematics of Miocene Phocinae (Mammalia: Carnivora) from Paratethys and the North Atlantic region. Geologica Hungarica Series Palaeontologica 54:1-109
  11. 11,0 11,1 11,2 E. I. Beliaeva. 1948. Catalogue of Tertiary Fossil Sites of the Land Mammals in the U.S.S.R.
  12. Pig Health
  13. Marie Parsons. "Pigs in Ancient Egypt"
  14. Entrada "porc" al web de L'Enciclopèdia.
  15. Pros and Cons of Potbellied Pigs
  16. «Swine influenza». The Merck Veterinary Manual, 2008 [Consulta: 30 abril 2009].
  17. McClung, Robert M., "The New Book of Knowledge: Pigs"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sus