Susan Hayward

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Susan Hayward
Susan Hayward a la revista Yank (1945)
Susan Hayward a la revista Yank (1945)
Nom real: Edythe Marrenner Pearson
Naixença: 30 de juny de 1917
Brooklyn, Nova York (EUA)
Defunció: 14 de març de 1975 (als 57 anys)
Hollywood, Los Angeles (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Jess Barker (1944–1954)
Floyd Eaton Chalkley (1957–1966)
Premis Oscar
Millor actriu
1958 - Vull viure
Globus d'Or
Millor actriu musical o còmica
1953 - With a Song in My Heart
Millor actriu dramàtica
1959 - Vull viure

Pàgina sobre Susan Hayward a IMDb

Edythe Marrenner Pearson (Brooklyn, Nova York, 30 de juny de 1917 - Hollywood, Los Angeles, 14 de març de 1975), coneguda amb el nom artístic de Susan Hayward, va ser una destacada i llegendària actriu nord-americana, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Susan va néixer a Brooklyn, Nova York, filla de Walter Marrenner i Ellen Pearson. Els seus avis materns van ser d'origen suec. Va començar la seva carrera com a model fotogràfica. Poc després es va mudar a Hollywood el 1937, buscant aconseguir el paper de Scarlett O'Hara al film Allò que el vent s'endugué. El seu nom artístic va ser elegit pel seu representant perquè "sonava semblant" al de Rita Hayworth i la sonoritat el dotava d'una certa associació. Les dècades següents van ser extraordinàries per al desenvolupament del talent interpretatiu, especialment dramàtic, de la pèl-roja intèrpret novaiorquesa.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Malgrat no haver estat elegida per encarnar el paper femení principal de Allò que el vent s'endugué, Hayward va trobar feina per interpretar petits papers fins que va tenir una audició per al film Beau Geste, en el qual va portar com a coestrella masculina l'actor Gary Cooper. Durant la Segona Guerra Mundial, va interpretar dos papers femenins estel·lars al costat de John Wayne a Reap the Wild Wind (1942), a I Married a Witch (1942), amb Veronica Lake i Fredrich March, i a The Fighting Seabees (1944).

El 1947, va rebre la seva primera nominació a l'Oscar pel seu paper de cantant alcohòlica de club nocturn al film Una dona desfeta.

Una vegada conclòs el conflicte bèl·lic, es va establir ella mateixa com una de les dames actrius principals de Hollywood, en pel·lícules com: My foolish Heart (1949), David i Betsabé (1951) i With a Song in My Heart (1952). Susan Hayward era una de les intèrprets femenines més respectades tant per la crítica com pel públic quan va donar començament la dècada dels 50.

Durant els anys 50 va ser aclamada per les seves interpretacions dramàtiques com la malenconiosa esposa del president Andrew Jackson dins de la pel·lícula The President's Lady (1953), l'actriu alcohòlica Lillian Roth, a I'll Cry Tomorrow (1955), basat en l'autobiografia de l'actriu, i de la vida real a l'assassina de Califòrnia, Barbara Graham, al film Vull viure (1958), de Robert Wise. Aquest últim paper gens glamuròs i difícil, la va fer mereixedora de l'Oscar a la millor actriu.

Amb el títol de Wise va arribar el cim de la seva carrera. A partir d'aquesta data les seves pel·lícules van perdre qualitat, optant Susan finalment per abandonar el cinema a la fi dels anys 60 després de la seva aparició a Valley of the Dolls (1967) de Mark Robson. Cinc anys després va tornar a la pantalla gran per a interpretar al costat de William Holden i Ernest Borgnine The Revengers (1972), un film dirigit per Daniel Mann que va suposar la seva última intervenció cinematogràfica. La gran majoria dels intèrprets, entre ells John Wayne, que van aparèixer a El conqueridor de Mongòlia (1956), de Dick Powell, rodatge portat a terme a Utah, prop d'on havia realitzat pràctiques nuclears, patirien amb posterioritat diversos tipus de càncer. Susan va desenvolupar un tumor cerebral que la va dur a la mort el dia 14 de març de 1975. Tenia 56 anys.

Susan es va casar en dues ocasions. La primera el 1944 amb l'actor Jess Barker, que va intervenir a pel·lícules com Perversitat. Jess i Susan es van divorciar deu anys després. El seu segon marit va ser Floyd Eaton Calkley, amb qui va contreure matrimoni en 1957 i del que en va quedar vídua l'any 1966.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1937 Hollywood Hotel Starlet at table no surt als crèdits
1938 The Amazing Dr. Clitterhouse Patient escenes borrades
The Sisters Operadora telefònica no surt als crèdits
Girls on Probation Gloria Adams
Comet Over Broadway Actriu amateur no surt als crèdits
Campus Cinderella Co-Ed Paper curt
1939 Beau Geste Isobel Rivers
Our Leading Citizen Judith Schofield
$1000 a Touchdown Betty McGlen
1941 Adam Had Four Sons Hester Stoddard
Sis Hopkins Carol Hopkins
Among the Living Millie Pickens
1942 Reap the Wild Wind Cousin Drusilla Alston
The Forest Rangers Tana 'Butch' Mason
I Married a Witch Estelle Masterson
Star Spangled Rhythm Ella mateixa - Genevieve a Priorities Skit
A Letter from Bataan Mrs. Mary Lewis
1943 Young and Willing Kate Benson
Hit Parade of 1943 Jill Wright
Jack London Charmian Kittredge
1944 The Fighting Seabees Constance Chesley
The Hairy Ape Mildred Douglas
And Now Tomorrow Janice Blair
Skirmish on the Home Front Molly Miller Paper curt
1946 Deadline at Dawn June Goth
Terra generosa (Canyon Passage) Lucy Overmire
1947 Una dona desfeta Angelica 'Angie'/'Angel' Evans Conway Nominada - Oscar a la millor actriu
No se'm creuran (They Won't Believe Me) Verna Carlson
The Lost Moment Tina Bordereau
1948 Tap Roots Morna Dabney
The Saxon Charm Janet Busch
1949 Tulsa Cherokee Lansing
House of Strangers Irene Bennett
My Foolish Heart Eloise Winters Nominada - Oscar a la millor actriu
1951 Screen Snapshots: Hopalong in Hoppy Land Ella mateixa Paper curt
I'd Climb the Highest Mountain Mary Elizabeth Eden Thompson
Rawhide Vinnie Holt
I Can Get It for You Wholesale Harriet Boyd
David i Betsabé (David and Bathsheba) Bathsheba
1952 With a Song in My Heart Jane Froman Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Nominada - Oscar a la millor actriu
The Snows of Kilimanjaro Helen
The Lusty Men Louise Merritt
1953 The President's Lady Rachel Donaldson
White Witch Doctor Ellen Burton
1954 Demetri i els gladiadors (Demetrius and the Gladiators) Messalina
Garden of Evil Leah Fuller
1955 Untamed Katie O'Neill (Kildare) (Van Riebeck)
Soldier of Fortune Mrs. Jane Hoyt
I'll Cry Tomorrow Lillian Roth Nominada - Oscar a la millor actriu
Nominada - BAFTA a la millor actriu
1956 El conqueridor de Mongòlia (The Conqueror) Bortai
1957 Top Secret Affair Dorothy 'Dottie' Peale
1958 I Want to Live! Barbara Graham Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada - BAFTA a la millor actriu
1959 El congost de la mort (Thunder in the Sun) Gabrielle Dauphin
Woman Obsessed Mary Sharron
1961 The Marriage-Go-Round Content Delville
Ada Ada Gillis
Back Street Rae Smith
1962 I Thank a Fool Christine Allison
1963 Stolen Hours Laura Pember
1964 Where Love Has Gone Valerie Hayden Miller
1967 The Honey Pot Mrs. Sheridan
Valley of the Dolls Helen Lawson
Think Twentieth Ella mateixa
1972 The Revengers Elizabeth Reilly
Heat of Anger Jessie Fitzgerald TV
Say Goodbye Maggie Cole Dr. Maggie Cole TV

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susan Hayward Modifica l'enllaç a Wikidata