Susana Díaz Pacheco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Susana Díaz)
Infotaula de personaSusana Díaz Pacheco

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Susana Díaz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
7a Presidenta de la Junta d'Andalusia
7 setembre 2013 – 16 gener 2019
← José Antonio Griñán MartínezJuan Manuel Moreno Bonilla →
Consellera de Presidència i Igualtat de la Junta d'Andalusia
7 maig 2012 – 7 setembre 2013
← Mar Moreno, Micaela Navarro GarzónManuel Jiménez Barrios, María José Sánchez Rubio →
Senadora al Senat espanyol
21 desembre 2011 – 6 maig 2012
Diputada al Parlament d'Andalusia
9 març 2008 – 25 setembre 2021
Circumscripció electoral: Sevilla
Diputada al Congrés dels Diputats
30 març 2004 – 15 gener 2008

Circumscripció electoral: Sevilla

Regidora de l'Ajuntament de Sevilla
13 juny 1999 – 14 març 2004 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sevilla - llicenciatura en Dret
Instituto Internacional San Telmo - diplomatura en Alta Direcció d'Institucions Socials Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): susanadiaz Modifica el valor a Wikidata

Susana Díaz Pacheco (Sevilla, 18 d'octubre de 1974) és una advocada i política andalusa,[1] presidenta de la Junta d'Andalusia entre 2013 i 2019.[2]

Biografia[modifica]

Susana Díaz és la filla més gran de José Díaz,[3] lampista de l'Ajuntament de Sevilla, i la seva dona, mestressa de casa, que van tenir tres filles més. Ha viscut sempre al barri sevillà de Triana. A la seva infància amb els seus pares anava a l'Estadi Benito Villamarín per veure jugar al Reial Betis Balompié. Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Sevilla i, amb 17 anys, va ingressar en les Joventuts Socialistes.[4][5]

El 1997 fou elegida secretària d'Organització de les Joventuts Socialistes d'Andalusia, deixant de banda els seus estudis universitaris de Dret dels que no es va llicenciar fins deu anys després de començar la carrera. Posteriorment va realitzar un curs d'Alta Direcció d'Institucions Socials per la Fundació San Telmo. El 1999 va ser regidora pel PSOE a l'Ajuntament de Sevilla i, amb l'alcalde Alfredo Sánchez Monteseirín va ser delegada de Joventut i Ocupació i després de Recursos Humans. També va ser delegada del districte de Triana-Los Remedios.[5] El 2002 va contreure matrimoni amb el sevillà José María Moriche.[6]

Festa de la Rosa a Martos (9-5-2015)

Va ocupar diversos càrrecs polítics com: diputada per Sevilla al Congrés dels Diputats entre 2004 i 2008, diputada per Sevilla al Parlament d'Andalusia [7] des de 2008, i senadora per Andalusia entre 2011 i 2012. També dins del PSOE fou secretària d'Organització del PSOE de Sevilla entre 2004 i 2010 i del PSOE d'Andalusia des de març del 2010 fins a juliol del 2012.[8]

El 6 de maig de 2012, José Antonio Griñán la va nomenar Consellera de Presidència i Igualtat en la Junta d'Andalusia.[7] Va ser secretària general del PSOE de Sevilla entre el 14 juliol 2012 i el 30 novembre 2013.[9]

El 4 de juliol de 2013[10] va ser proclamada candidata a la presidència de la Junta d'Andalusia sense necessitat de celebrar primàries, havent aconseguit l'aval de més de 21.000 militants del PSOE-A, i en no aconseguir els seus rivals els avals necessaris per concórrer a aquestes.[11] El 27 d'agost de 2013, després de la renúncia de Griñán, el PSOE-A va presentar a Susana Díaz com a candidata a la presidència.[12] El setembre del 2013, amb 58 vots favorables corresponents al PSOE-A i Esquerra Unida Els Verds-Convocatòria per Andalusia enfront de 48 vots en contra per part del PP, fou investida nova presidenta de la Junta d'Andalusia.[13][14]

L'han relacionat a les investigacions del Cas Edu, sobre malversació de cabals públics, també anomenat frau dels cursos de formació.[15]

Presidència d'Andalusia[modifica]

El 4 de setembre de 2013 va fer una crida a fer front al «desafiament català» en el seu discurs d'investidura com a nova Presidenta de la Junta d'Andalusia.[16] El gener del 2015, ja com a presidenta, va anunciar que trencava el pacte de govern amb IU, i va dissoldre la cambra del Parlament d'Andalusia l'endemà, al·legant desconfiança en els seus socis.[17][18] El 30 de juliol del mateix any va néixer el seu fill.[19]

Durant el seu mandat va publicar-se la sentència del cas dels ERO d'Andalusia, amb una condemna rotunda a més de dues dècades de governs de PSOE, amb presó inclosa per a qui va ser el seu predecessor i mentor, i l'ordre de processament pel frau d'UGT que esquitxa directament a el partit al seu marit.[20]

Va exercir de presidenta de la Comunitat Autònoma d'Andalusia fins al 18 de gener de 2019, succeint-el candidat de el Partit Popular Juan Manuel Moreno gràcies a un pacte assolit entre el Partit Popular i Ciudadanos, amb el vot favorable de Vox, després de les eleccions autonòmiques de el 2 de desembre de 1018, posant així fi a 36 anys de govern socialista de manera ininterrompuda en la Junta de Andalucía.[21]

Candidatura a secretaria general[modifica]

El 28 de setembre de 2016, 17 membres de l'Executiva Federal del PSOE van dimitir, per forçar la dimissió del llavors secretari general Pedro Sánchez.[22] Díaz va defensar l'acció,[23] mostrant-se contrària a un pacte de govern entre el PSOE i Podemos. Sánchez va haver de dimitir i el partit passà a ser gestionat per una comissió gestora. Al cap d'uns mesos, el 26 de març de 2017 Susana Díaz es va presentar formalment com a candidata a la secretaria general del Partit, en un acte amb més de 7.000 persones, entre els quals tota la plana major històrica del partit, com Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, Alfredo Pérez Rubalcaba, José Bono, Alfonso Guerra o Carme Chacón, entre altres figures destacades i milers de militants.[2] El 21 de maig va perdre les primàries en les que es va enfrontar a Pedro Sánchez, que va guanyar per majoria absoluta, i Patxi López.[24]

Referències[modifica]

  1. Ruiz, Alfonso S. «Susana Díaz: Ambición indomable». La Vanguardia, 25-01-2015 [Consulta: 23 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 Mayor Ortega, Leonor «La candidatura de Susana Díaz se arropa con la historia del PSOE». La Vanguardia, 26-03-2017.
  3. El País
  4. Rondón, José María «La 'cara B' de los candidatos». El Mundo, 19-03-2013 [Consulta: 19 març 2015].
  5. 5,0 5,1 Torres, Carmen «La última esperanza socialista». El Mundo, 24-11-2013 [Consulta: 8 març 2015].
  6. «José María Moriche, el marido costalero, bético y «mileurista» de Susana Díaz». ABC, 20-01-2015 [Consulta: 8 març 2015].
  7. 7,0 7,1 «Especial IX legislatura». Arxivat de l'original el 25 de novembre de 2015. [Consulta: 7 maig 2012].
  8. «El PSOE-A da el sí a Griñán con un respaldo que roza el 100%». La Vanguardia, 13-03-2010 [Consulta: 26 gener 2015].
  9. Alonso, Iñaki «Verónica Pérez acaba con las rencillas y sella la unidad en el PSOE de Sevilla». El Correo de Andalucía, 30-11-2013 [Consulta: 26 gener 2015].
  10. Europa Press, 04-07-2013 [Consulta: 16 febrer 2015].
  11. «Susana Díaz, la única que logra los avales del PSOE-A». ABC, 18-07-2014 [Consulta: 30 gener 2015].
  12. «El PSOE-A propone a Susana Díaz candidata a presidenta de la Junta». Diario de Sevilla, 27-08-2013 [Consulta: 26 gener 2015].
  13. Marqués Perales, Juan Manuel. «Susana Díaz se remanga», 06-09-2013. [Consulta: 29 gener 2015].
  14. «Susana Díaz gobernará con "ventanas abiertas"». Diario de Sevilla, 08-09-2013 [Consulta: 29 gener 2015].
  15. Moreno, Silvia «Susana Díaz oculta expedientes clave de los cursos de formación». El Mundo, 13-02-2016.
  16. «Susana Díaz crida a actuar davant el "desafiament" català en el discurs d'investidura com a presidenta de la Junta d'Andalusia». 324.cat, 04-09-2013. [Consulta: 5 setembre 2013].
  17. «Susana Díaz disuelve la Cámara y convoca elecciones en Andalucía». , 26-01-2015 [Consulta: 30 gener 2015].
  18. «Susana Díaz confirma el adelanto electoral en Andalucía.» La Vanguardia.
  19. «Nace el primer hijo de Susana Díaz.» ABC.
  20. Rodriguez, Chema. «Susana Díaz, acorralada» (en castellà), 09-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  21. Rodríguez, Raúl. «¿Le ha sentado bien a Susana Díaz perder el poder? Su nueva imagen» (en castellà). El Español, 09-04-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  22. «Diecisiete miembros de la Ejecutiva del PSOE dimiten para provocar la caída de Pedro Sánchez».
  23. «El PSOE frena la cabalgada final de Sánchez con el capítulo más doloroso de su historia». El Confidencial.
  24. «Pedro Sánchez recupera la secretaria general del PSOE per golejada». El Punt Avui, 22-05-2017. [Consulta: 22 maig 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susana Díaz Pacheco