Susanne Langer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Susanne Katherina Langer (Manhattan, Nova York, 20 de desembre de 1895 − Old Lyme, Connecticut, 17 de juliol de 1985) va ser una filòsofa estatunidenca seguidora de Ernst Cassirer i influïda per Wittgenstein. És coneguda principalment Per seu LlibreNova clau de la [fFilosofia]]. Langer realitza un estudi del Simbolisme de la raó, del ritu i de l'art. Va obtenir el títol de doctorat a la Universitat Harvard el 1926 i posteriorment va exercir com a professora a Viena, al Radcliffe College, al Connecticut College de la Dona i a la Universitat de Columbia.

Langer entenia que la investigació filosòfica s'ha de centrar en els dímbols i en tota la simbolització que realitzen les activitats humanes en l'art, la religió o la ciència. Es va oposar tant a l'idealisme tant com a l'empirisme, distingint entre senyals (ja usades pels animals), signes (unió de significat i significant) i símbols (usats per parlar sobre realitats). Aquests últims són el que distingeix els éssers humans de la resta d'éssers vius. Fins i tot els estímuls sensorials són símbols per a l'home, ja que els interpreta com a indicadors d'altres entitats[1]

Obres més destacades[modifica | modifica el codi]

  • The Practice of Philosophy (1930)
  • An Introduction to Symbolic Logic (1937)
  • Philosophy in a New Key: A Study in the Symbolism of Reason, Rite, and Art (1942).
  • Feeling and Form: A Theory of Art (1953)
  • Mind: An Essay on Human Feeling (1967/82)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DDAA. «Susanne K. Langer». Enyclopaedia Herder. [Consulta: 17 agost 2014].