Suso de Toro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suso de Toro signant les seves obres a la Feira do Libro de Vigo 2006

Xesús Miguel de Toro Santos, més conegut com a Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) és un escriptor contemporani gallec.[1]

Llicenciat en art modern i contemporani, és també guionista de televisió i col·laborador habitual en diversos mitjans, com eldiario.es. Ha publicat més de vint llibres en gallec de narrativa, teatre i assaig. Entre les seves novel·les destaca Tretze campanades, per la qual va rebre el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 2003 i que va ser adaptada al cinema el 2002.[2] La seva obra està traduïda a diverses llengües i ha estat objecte d'estudi en diverses universitats europees. El seu germà, Xelís de Toro, també és escriptor.

L'abril de 2010 va anunciar la seva retirada com a escriptor professional, reprenent la seva carrera de professor de llengua i literatura gallega d'educació secundària.[3] De cara a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 figurà en el dotzè lloc de la llista electoral Els Pobles Decideixen.

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014, any en què també rebé el Premi Internacional Joan B. Cendrós.[4][5]

Selecció d'obres[modifica | modifica el codi]

Periodisme i assaig:

  • Camilo Nogueira e outras voces: Unha memoria da esquerda nacionalista (1991).
  • F. M (1991).
  • Parado na tormenta: Paus, ortigas, seixos (1996).
  • Eterno retorno (1996).
  • O país da brétema: Unha viaxe no tempo pola cultura celta (2000).
  • A carreira do salmón (2001).
  • Nunca máis Galiza á intemperie (ISBN 8483075555, 2002); edició catalana: Mai més: Diari urgent d'una catàstrofe, Ara Llibres, 2003.
  • Españois todos: As cartas sobre a mesa (2004); edició catalana: Espanyols tots, Bromera, 2004.
  • Ten que doer: Literatura e identidade (ISBN 8497820983, 2004).
  • Outra idea de España: Mar de fondo (ISBN 8483076721, 2005); edició catalana: Una altra idea d'Espanya, Bromera, 2005.
  • Madera de Zapatero: Retrato de un presidente (2005).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Suso de Toro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Suso de Toro gana el Premio Nacional de Narrativa», 13 octubre 2003.
  3. Despidiéndome, entrada en el blog de Suso de Toro, 22 abril 2010.
  4. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 d'abril del 2014.
  5. Marimon, Sílvia. «Joan Carreras, premi Sant Jordi de novel·la». Ara, 22 desembre 2014 [Consulta: 22 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]