Suteus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els suteus foren un grup nòmada semita que vivia en tendes al desert siri, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs. Era una confederació tribal com les dels benjaminites i bensimalites de Mari (Mesopotàmia) o com els israelians. Mentre que les benjaminites estaven formats per cinc tribus, i els israelians per dotze, els suteus eren tres o quatre (Almutu, Mikhalizayu, Yakhmamu). La confederació estava unida per interessos comuns reconeixent un cap superior que la representava en les seves relacions externes, i adoptava el nom comú sense perdre el de cada tribu, però amb un sentiment d'homogeneïtat per l'existència d'un ascendent comú (dubtosa però assolida com a certa). La seva força eren la solidaritat de grup i les relacions familiars. Les relacions entre tribus s'establien amb llaços ficticis de fraternitat. El clan (gayum) era la unitat econòmica i social immediata sota la tribu, i habitaven en viles i llogarets on s'agrupaven en barris específics, un per cada clan de la tribu (algunes poblacions tenien molts pocs barris, d'altres més de trenta); per sota hi havia els bit-abim, unitats menors, potser llinatges.

En temps de Rim-Sin I de Larsa van formar part de l'aliança contra aquest rei que va reagrupar a les ciutats d'Uruk, Isin i Babilònia. Les tauletes de Mari els descriuen com a saquejadors a les rutes de caravanes recorrent les estepes de Mari a Palmira i Qatna.

Després una part es va establir a Alalakh durant el govern d'Idrimi (abans del 1450 aC). Apareixen també esmentats en petites lluites contra Assíria als segles XIV i XIII aC però vers el 1350 aC se'ls esmenta principalment al Llevant i Canaan. Són esmentats 8 vegades en les 382 cartes d'Amarna i treballaven habitualment com a mercenaris com els habiru de Síria. Un carta d'Amarna escrita per Biryawaza de Damasc al faraó explica: "Jo estic, amb els meus soldats i carros, i els meus germans, els meus "apiru" i els meus suteus, a disposició dels arquers, allà on el meu rei, el meu senyor, em mani". En aquest cas els suteus i els habiru són aliats de Biryawaza i els egipcis.

La tribu sutea dels nihsanu va pactar amb Assíria que no donarien ajut, agua o menjar als enemics d'Assíria com els cassites, sukheus (Shuhi), subareus (Shubaru) i les altres tribus dels propis suteus. Sembla que els suteus van actuar com a espies valent-se del seu caràcter nòmada que els feia viatjar i conèixer el que passava a molts llocs. El suteus van actuar a la regió de l'Eufrates mig i això seria indicació de l'enfonsament del poder hurrita. El visir assiri Ili-pada i els "grans" suteus eren encarregats de fer respectar l'acord.

Posteriorment sembla que el nom de suteus es va donar de manera genèrica als nòmades semites occidentals i doncs als martu o amorites nòmades. El suteus originals van mantenir els saquejos fins al final del mil·lenni.

A Babilònia sota el rei arameu Adadapaliddina (1067-1046) es va iniciar l'aliança amb Assíria. El rei esperava contenir la segona onada d'arameus nòmades. Però llavors va tenir lloc la invasió dels suteus que a la segona meitat del segle XI van causar la ruïna del país i 20 anys es va instal·lar una nova dinastia.

Després van actuar com a mercenaris tant de Babilònia, com dels reis de Siria. Al segle VIII aC apareixen aliats als arameus. Haurien estat els causants de la destrucció de Sippar. Se'ls esmenta per darrer com aliats a Merodacbaladan contra Assíria vers el 710 aC i en les lluites que van seguir. Es diu que els moabites eren descendents del suteus.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]