Sutrium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sutrium (Σούτριον) fou una ciutat d'Etrúria a la part sud del territori, a menys de 50 km de Roma, a la Via Càssia. S'esmenta també com a Sutricum.

Fou una ciutat etrusca però de les més petites i probablement dependent d'alguna de les grans ciutats. Després de la conquesta de Veïs els romans van arribar a Sutrium que fou atacada el 391 aC i va ser ocupada el mateix any o a l'any següent.

El 389 aC els etruscs van assetjar als romans a Sutrium i la van ocupar però al cap de poques hores fou recuperada pel dictador Camil. El 385 aC els etruscs la van tornar a ocupar però Camil i Valeri la van recuperar ràpidament. El 383 aC els romans hi van establir una colònia i juntament amb la propera Nepate va esdevenir una de les principals posicions romanes de frontera.

No torna a aparèixer a la història fins al 311 aC quan els etruscs la van assetjar altre cop però foren derrotats per Emili Barbula en una gran batalla sota els seus murs. El 310 aC els etruscs van tornar a la carrega, però foren altre cop derrotats pel cònsol Q. Fabius Maximus, i es van refugiar al bosc Cimini, barrera que fou passada per primer cop pels romans, amb el que els combats amb els etruscs es van desplaçar més cap al nord.

Sutrium va romandre una posició romana a Etrúria però ja mes a la rereguarda. A la Segona Guerra Púnica és esmentada com a colònia llatina de les que el 209 aC va declarar que no podia pagar el tribut i proveir els subministraments als que estava obligada, i fou castigada al final de la guerra amb la imposició de taxes més altes. El seu territori fou un d'aquells en què es van poder establir exiliats de Càpua.

Després fou una ciutat secundària que va esdevenir municipi per la llei Júlia el 79 aC. A la guerra de Perusa (41 aC) fou ocupada per Agripa per tallar les comunicacions de Lucius Antonius amb Roma.

Es va salvar de la decadència (com els va passar a altres ciutats d'Etrúria) per estar a la vora de la via Càssia i va existir durant tot l'imperi. Sota August va rebre una colònia i portava el títol de "Colonia Julia Sutrina". A l'època cristiana fou seu episcopal.

Correspon a la moderna Sutri i es conserven algunes restes romanes: columnes i altres elements arquitectònics, i alguns restes de la muralla, i especialment l'amfiteatre, que és petit però és únic per haver estat excavat a la roca i podria ser una construcció originalment etrusca.

Coord.: 42° 14′ 00″ N, 12° 12′ 00″ E / 42.233333333333°N,12.2°E / 42.233333333333; 12.2

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sutrium Modifica l'enllaç a Wikidata