Suzanne de Plessis-Belliére

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Suzanne de Plessis-Belliére (1599-1705), nascuda Suzanne de Bruc de Montplaisir, va ser l'esposa de Jacques de Rougé de Plessis-Belliére i marquesa de Plessis-Bellière i de Faÿ-lès-Nemours.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Suzanne de Plessis-Bellière va ser cèlebre pel seu caràcter i enginy que va deixar profunda petjada en la seua època. Va ser íntima amiga del ministre de finances de Lluís XIV de França, Nicolás Fouquet i es va relacionar amb els artistes més importants del seu temps, entre ells la Marquesa de Sévigné. Posseïa una col·lecció d'obres d'art de valor inestimable.

Escut d'Armes Rougé.

Va ser la fundadora, en unió de Madame La Fayette i de Madeleine de Scudéry, dels primers salons literaris. En 1661 va intentar salvar a Fouquet de la presó albergant-lo en l'hotel Rougé en Nantes. Però el ministre va ser arrestat per D'Artagnan i la marquesa de Plessis-Belliére va córrer la mateixa sort: va ser internada, per ordre de Lluís XIV, en el castell de Montbrison.

El seu estat de salut era tan delicat que li va ser permès retirar-se al seu palau de Charenton, proper a París on va passar els últims anys de la seua vida envoltada de grans artistes i poetes.

Literatura[modifica | modifica el codi]

La seua apassionant vida va inspirar nombroses novel·les d'aventures, entre elles es troba l'“Élise” de El Vescomte de Bragelonne, d'Alexandre Dumas, o les històries adaptades al cinema d'Angélique, marquise des Anges