Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (musical)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Sweeney Todd: the Demon Barber of Fleet Street.

Fitxa tècnica
Música Stephen Sondheim
Lletra Stephen Sondheim
Llibret Hugh Wheeler
Basada en la llegenda de Sweeney Todd
l'obra de Christopher Bond de 1973

Estrena 1 de març de 1979
Uris Theatre
Nova York

Idioma original Anglès
Produccions destacables
1979 Broadway
1980 West End
1984 Houston Grand Opera
1984 New York City Opera
1989 Revival de Broadway
1995 Barcelona
1998 Òpera de Leeds
2003 Royal Opera House, Londres
2004 Revival del West End
2004 Revival a la New York City Opera
2005 Revival de Broadway
2007 Pel·lícula
2008 Revival de Londres
2009 Revival a Barcelona
2011 Chatelet Theatre Paris
2012 Revival al West End
Premis
Premi Tony al Millor Musical
Premi Drama Desk al Musical Més Destacat
Premi Laurence Olivier al Millor Musical

Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet[1][2] (títol original en anglès: Sweeney Todd: the Demon Barber of Fleet Street) és un musical, guanyador de diversos premis Tony, amb llibret d'Hugh Wheeler i música i lletres de Stephen Sondheim. El musical està basat en la llegenda del segle XIX de Sweeney Todd, i específicament en l'obra de 1973 The String of Pearls, de Christopher Bond.

Sweewey Todd s'estrenà a Broadway l'1 de març de 1979. Va ser dirigida per Harold Prince, amb Len Cariou i Angela Lansbury en els personatges principals, i es realitzaren 557 funcions. La història se centra en el paper de Sweeney Todd, abans conegut com a Benjamin Barker, que retorna de les colònies penals a Austràlia, on s'ha passat 15 anys per una falsa acusació. Llavors se n'assabenta per Mrs. Lovett (que fa els pitjors pastissos de carn de Londres) que la seva esposa va emmetzinar-se després de ser violada pel Jutge Turpin (l'home que el va empresonar), i que la seva filla està sota la tutela del mateix Jutge Turpin. Todd reclama venjança, i juntament amb Mrs. Lovett esdevenen conspiradors en una trama obscura que acabarà en un assassinat massiu, un èxit en el negoci de Mrs. Lovett, i una tragèdia final.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Primer Acte[modifica | modifica el codi]

Durant el Pròleg dos enterramorts són vistos obrint una tomba davant de l'escenari. Un home amb un abric blanc, un encarregat o potser un supervisor dels enterramorts, entra i connecta la maquina del fum. Les màquines comencen la seva música pròpia. Un organista comença un Preludi. Comencen a sonar diversos sons, i els treballadors llencen la bandera britànica com si així suggeríssim la desintegració de l'ordre social. Un grup surt al voltant de la tomba i comença La balada de Sweeney Todd. És un peça que conté una adaptació musical del Dies Irae, part dels Grups de moribunds de l'Església Catòlica. Aquest fragment és escoltat per primer cop amb les paraules "Sweeney". En aquest punt, un cos es portat i deixat al terra. Llavors surt lentament de la tomba el barber diabòlic protagonista.

El Pròleg acaba; llum de matí il·lumina l'escenari, i la paret del fons s'aixeca, veient-se un carrer de Londres amb les xemeneies, fàbriques i petites embarcacions. Anthony Hope, un jove mariner, i Sweeney Todd arriben d'un vaixell. Anthony canta robustament les seves aventures però proclama que No hi ha res com Londres, una visió positiva de la glòria de la gran ciutat. Una dona pobra interromp la seva conversa amb una desesperada demanda d'almoines, seguit per una lasciva oferta dels seus favors sexuals. S'apropa a Todd, que la llença fora. Li contesta a Anthony que amb una dura col·lecta que al que la crueltat del home és més perillosa que al Perú, llavors entra en una mena d'estat de trànsit, recordant el seu passat al Barber i la seva dona.

Seguidament trobem Mrs. Nellie Lovett, una immoral i pràctica venedora de pastissos de carn. Quan Todd arriba, el fa entrar a la seva botiga i ella descriu les seves penes com Els pitjors pastissos. Es queixa per les preocupacions sobre els pastissos i la seva competidora, Mrs. Mooney, que fa uns pastissos de gat. Declara que els temps són durs, més durs inclòs que els seus pastissos. Todd pregunta per l'habitació que hi ha sobre la botiga i escolta a Mrs. Lovett la història del barber i la seva dona, en la que no parla de la bellesa de la dona, sinó la del barber, Benjamin Barker. Todd pregunta si no sap més, i en Pobra, relata la terrorífica història de com la dona del barber, Lucy va ser copdiciada i seduïda pel luxuriós Jutge Turpin ajudat pel vil Agutzil Bamford. El Jutge envià a presó per vida exiliat a Barker, amb un càrrec fals, i llavors Lucy va ser portada per l'Agutzil a la casa del Jutge, on un grotesc ball de màscares estava en progrés. Aquest episodi, realitzat a sobre del escenari en pantomima, culmina quan el Jutge despulla la noia i la viola en un minuet. Todd crida al final de la saga, i amb això convenç a Mrs. Lovett que ell és Benjamin Barker. Ell li pregunta sobre Lucy i la seva filla, Johanna, i sap que ella va prendre verí després de l'episodi amb el Jutge Turpin.

Es gira cap a Mrs. Lovett ha guardat les navalles d'en Barker tots els anys de la seva absència, i ara els hi torna feliçment. Ell es dirigeix en una rapsòdica Amics meus, cantan-lis com si poguessin sentir el seu cor d'amant, obviant les expressions d'afecte de Mrs. Lovett. Barker i les navalles s'han reunit (Amics meus). És buit altre cop i s'ha transformat en una màquina no menys perniciosa que les complexes màquines que els rodegen. La gent de Londres surten del seu amagatall i criden "Sweeney!".

Ara veiem Johanna a la seva finestral. Canta Pits-roigs i rossinyols, amb què reflecteix la seva pròpia captivitat. Anthony va pel carrer, i s'enamora instantàniament d'ella (Noia). Es vist pel Jutge i per l'Agutzil, que se’l treuen de sobre, però determina guanyar la mà de la noia (Johanna).

Al mercat de St. Dunstan hi ha gent, incloent Todd i Mrs. Lovett, expectant al voltant de la caravana d'Adolfo Pirelli, un xarlatà que clama ser "el rei dels barbers, el barber dels reis". El seu ajudant i timbaler, Tobias, intenta interessar a la gent per l'elixir màgic de Pirelli (L'elixir de Pirelli). Todd ensuma una ampolla i declara que no és més que una barreja de pixats i tinta. Pirelli entra en un estil d'òpera italiana, y Todd promptament el provoca per un concurs (El concurs). El concurs, jutjat per l'Agutzil, és guanyat per Todd, qui invita a l'Agutzil per afaitar-se a la seva botiga, sobre la de Mrs. Lovett.

A la botiga de pastissos, Todd, esperant ansiosament per l'Agutzil, es exhortat per Mrs. Lovett a ser pacient, i és la primera paraula de la cançó de Mrs. Lovett, Temps. No massa tard, Pirelli visita Todd. Havent reconegut les navalles d'en Todd i havent provat la seva identitat, li exigeix la meitat dels seus guanys. Todd el mata, mentre escales a baix, Mrs. Lovett calma el jove Tobias.

El Jutge, veient que Johanna s'ha tornat una dona i no pot tenir-la captiva per gaire més temps, vol casar-s'hi i quedar-se-la per a ell (Johanna). Desesperadament intentant posseir-la, decideix casar-se amb ella. L'endemà Johanna i Anthony planegen la seva fugida. El duet dels amants (Besa’m) acaba sent un quartet quan l'Agutzil proposa al Jutge que visiti la barberia d'en Todd per fer-se més atractiu per Johanna (Les dones tenen sensibilitat).

L'arribada del Jutge Turpin dona a en Todd l'oportunitat de prendre la seva revenja. Però el barber espera una mica (Dolces dones), i Anthony apareix amb les notícies que ell i Johanna es casaran diumenge. Enrabiat, el Jutge marxa de la botiga. La ira d'en Todd per la seva oportunitat perduda és expressada a Epifania, en la que el seu odi frustrat pel Jutge Turpin es transforma en una demanda de venjança contra tots els homes. El canvi d'en Todd, que va començar quan es va reunir amb els seus "amics", és complet. Està "viu al final" mentre resol degollar indiscriminadament mentre que arribi una altra oportunitat per matar al Jutge.

Mrs. Lovett, pràcticament com sempre, veu la necessitat de disposar de Pirelli - i de la promesa de més morts sagnats per Todd – és l'estímul correcte per donar un bon rumb al seu negoci i ser l'enveja de Mrs. Mooney (Mossèn). Canten junts amb molt humor negre, imaginant les característiques de les diverses persones i oficis donaran als seus pastissos.

Segon Acte[modifica | modifica el codi]

El segon acte comença. La botiga de Mrs. Lovett té afegida una terrassa a l'exterior, mentre que la primitiva habitació d'en Todd és transformada en un palau de barberia. I mentre, el jove Tobias canta pels pastissos amb la mateixa cançó que per l'elixir de Pirelli. Mrs. Lovett i els seus clients s'afegeixen a la cançó de Tobias, i mentre que ella es preocupa pels pastissos, en Todd pensa en la seva cadira i tots, inclòs la Captaire s'afegeixen a la festa (Déu, quin gust)

Anthony busca fervorosament per Londres la ara desapareguda Johanna i Todd pensa en la seca filla Johanna. Es fa més intens amb l'arribada de clients a la botiga d'en Todd, amb una trampa sota la cadira, per la qual cauen al soterrani, i amb el fum que puja de la xemeneia per la nit. La mort més terrible i la música més lírica.

La prosperitat de Mrs. Lovett es tangible pel nou paper pintat de la seva sala. A part del nou paper pintat, hi ha un harmònium comprat d'una parròquia cremada i altres fruits del seu negoci es manifesten. Ara es decideix a persuadir en Todd a fer una millor vida fora de la ciutat. Però el maniàtic Todd sols pensa en el jutge, mentre que ella li parla de tenir una casa de propietat Prop del mar.

Anthony troba la Johanna a l'Asil d'en Fogg, on el Jutge Turpin l'ha tancada com va tancar en Todd a la presó anys abans. El mariner demana ajut a en Todd per llibertar la noia, i el barber transforma l'Anthony en un perruquer, per anar a l'asil per comprar cabells dels llunàtics (Les perruques). Però Todd sols usa Johanna com una trampa al Jutge Turpin. Escriu al jutge una carta informant-lo que Johanna estarà a la barberia de Fleet Street aquell vespre (La carta).

Tobias mostra no sols el seu afecte per Mrs. Lovett, sinó també la seva suspicàcia per Todd a Rés no haurà de témer. Mrs. Lovett distreu al noi, oferint-li l'oportunitat de fer ell els pastissos, tancant-lo al soterrani.

Mentre Todd està lliurant la seva carta, l'Agutzil Bamford arriba a la botiga per investigar unes queixes sobre l'olor del fum. L'agutzil seu a l'harmònium i canta mentre Mrs. Lovett intenta explicar-li l'absència d'en Todd. (Cançons a la sala). Quan arriba en Todd, el mata mentre l'afaita.

Arribem a la seqüència final, on Tobias escapa quan veu el cos de l'Agutzil Bamford, i Todd i Mrs. Lovett el cerquen. Per la seva banda, la Johanna mata en Fogg mentre es barallava amb l'Anthony i fugen tots dos cap a la barberia (El manicomi d'en Fogg – Londres en flames). Johanna s'amaga a un bagul i arriba la Captaire poc abans que arribi en Todd. Quan aquest se la troba, i davant la imminent arribada del jutge, en Todd la mata i la llença pel forat. El Jutge Turpin arriba a la barberia (Escena final), i quan està assegut a la cadira, en Todd es dóna a conèixer i el mata. Baixa al soterrani, i quan vol llençar la Captaire al forn, descobreix que era la seva dona Lucy, i Mrs. Lovett li explica tota la història. En Todd l'enganya i la llença al forn. Un cop sol, en Todd queda sol a la botiga plorant amb el cadàver de la Captaire als braços i entra Tobies amb els cabells blancs i completament trastocat. Recrimina en Todd els seus crims i el mata en el moment que arriben l'Anthony i la Johanna amb dos policies.

La funció s'acaba, i els personatges tornen a l'escenari en un Epíleg on es canta un altre cop "La balada de Sweeney Todd", i preguntant-se qui no ha buscat la venjança algun cop.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatge Veu Actor (NY) - 1979 Actor (BCN) - 1995 Revival NY 2006
Sweeney Todd baix-baríton Len Cariou Constantino Romero/Joan Crosas Michael Cerveris
Mrs. Nellie Lovett contralt Angela Lansbury Vicky Peña Patti LuPone
Anthony Hope tenor Victor Garber Pep Molina Benjamin Magnuson
Johanna soprano Sarah Rice Mª Josep Peris Lauren Molina
Tobias Ragg tenor Ken Jennings Muntsa Rius Manoel Felciano
Jutge Turpin baix Edmund Lyndeck Xavier Ribera Mark Jacoby
Agutzil Bamford tenor Jack Eric Williams Pedro Pomares Alexander Gemignani
Captaire mezzo Merle Louise Teresa Vallicrosa Diana DiMarzio
Adolfo Pirelli tenor Joaquín Romaguera Esteve Ferrer Donna Lynne Champlin

Números musicals[modifica | modifica el codi]

Pròleg
  • Organ Prelude
  • The Ballad of Sweeney Todd - Companyia
Primer Acte
  • No Place Like London - Todd, Anthony, Captaire
  • The Barber and His Wife - Todd
  • The Worst Pies in London - Mrs. Lovett
  • Poor Thing - Mrs. Lovett, Todd
  • My Friends - Todd, Mrs. Lovett
  • The Ballad of Sweeney Todd (reprise) - Cor
  • Green Finch and Linnet Bird - Johanna
  • Ah, Miss - Anthony, Johanna, Captaire
  • Johanna - Anthony
  • Pirelli's Miracle Elixir - Tobias, Todd, Mrs. Lovett, Cor
  • The Contest - Pirelli
  • The Contest (Tooth-Pulling Sequence)- Pirelli, Tobias
  • The Ballad of Sweeney Todd (reprise) - Cor
  • Johanna (Jutge's Song) - Jutge Turpin
  • Wait - Captaire, Mrs. Lovett, Todd
  • The Ballad of Sweeney Todd (Tres Tenors) - Cor
  • Kiss Me - Johanna, Anthony
  • Ladies in Their Sensitivities - Agutzil Bamford
  • Kiss Me (Quartet) - Agutzil Bamford, Johanna, Anthony, Jutge Turpin
  • Pretty Women - Todd, Jutge Turpin
  • Epiphany - Todd
  • A Little Priest - Todd i Mrs. Lovett
Segon Acte
  • God, That's Good! - Tobias, Mrs. Lovett, Todd, Cor
  • Johanna (Quartet) - Anthony, Todd, Johanna, Captaire
  • By the Sea - Mrs. Lovett, Todd
  • Wigmaker Sequence; The Ballad of Sweeney Todd (reprise) - Todd, Anthony, Cor
  • The Letter - Cor
  • Not While I'm Around - Tobias, Mrs. Lovett
  • Parlour Songs (Sweet Polly Plunkett) - Agutzil Bamford, Mrs. Lovett, Tobias
  • Parlour Songs Part II (The Tower of Bray) - Agutzil Bamford, Mrs. Lovett, Tobias
  • The Ballad of Sweeney Todd (reprise) - Cor
  • Fogg's Asylum; Fogg's Passacaglia - Cor
  • City On Fire - Cor, Johanna, Anthony
  • Searching - Todd, Mrs. Lovett, Anthony, Johanna, Captaire
  • Searching Part II (Beggar Woman's Lullaby)- Captaire
  • The Jutge's Return - Todd, Jutge Turpin
  • Final Sequence - Todd, Mrs. Lovett, Tobias
  • The Ballad of Sweeney Todd (Epilogue) - Companyia

Produccions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Després de 19 funcions prèvies, la producció de Broadway, dirigida per Hal Prince i coreografiada per Larry Fuller, s'estrenà l'1 de març de 1979 a l'Uris Theatre. Tot i la pobre reacció del públic en l'estrena (es diu que la meitat del públic abandonà el teatre durant el descans) l'espectacle realitzà 557 funcions, tancant el 29 de juny de 1980. El repartiment incloïa a Angela Lansbury com Mrs. Lovett, Len Cariou com Sweeney Todd, Victor Garber com Anthony Hope, Sarah Rice com Johanna, Merle Louise com the Captaire, Ken Jennings com Tobias Ragg, Edmund Lyndeck com el Judge Turpin i Craig Lucas. La producció va ser nominada a 9 Tonys, guanyant-ne 8.

Producció original de Londres[modifica | modifica el codi]

El musical s'estrenà al West End londinenc el 2 de juliol de 1980 al Theatre Royal Drury Lane, protagonitzat per Denis Quilley i Sheila Hancock. Es realitzaren 157 funcions.

Revival de Broadway de 1989[modifica | modifica el codi]

El primer revival a Broadway s'estrenà el 14 de setembre de 1989 al Circle in the Square Theatre, representant-se 188 vegades, amb 47 prèvies. Va ser dirigit per Susan H. Schulman, i el repartiment incloïa a Bob Gunton i a Beth Fowler.

Revivals a Londres i Broadway al 2004/05[modifica | modifica el codi]

Al 2004, John Doyle dirigí un revival del musical a Newbury, que posteriorment es representà al New Ambassadors Theatre de Londres. La producció era principalment notable per l'absència d'orquestra, tenint els 10 intèrprets tocant ells mateixos els instruments que portaven a escena.[3] Va ser interpretat per Paul Hegarty com Todd, Karen Mann com Mrs. Lovett, Rebecca Jackson com La Captaire, Sam Kenyon com Tobias, Rebecca Jenkins com Johanna, David Ricardo-Pearce com Anthony i Colin Wakefield com el Jutge Turpin.

Aquesta mateixa producció passà a Broadway, estrenant-se el 3 de novembre del 2005 a l'Eugene O'Neill Theatre, amb un nou repartiment format per Michael Cerveris com Todd, Patti LuPone com Mrs.Lovett, Lauren Molina com Johanna, Manoel Felciano com Tobias i Mark Jacoby com el Jutge Turpin. s'interpretà en 384 funcions i, igual que a Londres, els actors també tocaven els instruments.

Producció a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Sweeney Todd al Teatre Apol·lo de Barcelona.

El 5 d'abril de 1995 s'estrenà en català al teatre Poliorama de Barcelona, en una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. El llibret va ser adaptat per Roser Batalla i Roger Peña, i va ser dirigit per Mario Gas. El repartiment estava format per Constantino Romero com Todd, Vicky Peña com Mrs.Lovett, Ma. Josep Peris com Johanna, Muntsa Rius com Tobias, Pep Molina com Anthony i Xavier Ribera-Vall com el Jutge Turpin, amb un gran èxit de crítica i públic (el propi Sondheim viatjà a Barcelona després de conèixer l'èxit que estava tenint i es mostrà encantat amb el muntatge, afirmant que era el muntatge que havia imaginat [4]). Posteriorment el muntatge es representaria al teatre Apol·lo i Romero seria substituït per Joan Crosas com a Todd. Després el muntatge anà a Madrid. El muntatge va rebre més d'una quinzena de premis.[5]

L'1 d'abril del 2009 Sweeney Todd tornà al teatre Apolo, aquest cop en castellà i només per una breu estada de sis setmanes, en una producció del Teatro Español de Madrid, però que pràcticament repetia el mateix equip artístic de deu anys abans amb Manuel Gas a la direcció musical i amb Vicky Peña i Joan Crosas com a caps de cartell.[6]

Funcions a teatres d'òpera i produccions en concert[modifica | modifica el codi]

A inicis de la dècada dels 2000, Sweeney Todd adquirí acceptació a les companyies d'òpera de tot el món. Bryn Terfel, el popular baríton gal·lès, interpretà a Todd al Lyric Opera of Chicago al 2002. va ser representada al Royal Opera House de Londres com a part de la temporada (desembre 2003 – gener 2004). L'Òpera Nacional Israelí l'ha interpretat en dues ocasions. La Icelandic Opera interpretà Sweeney Todd a la tardor del 2004, sent la primera vegada que s'interpretava a Islàndia

Sweeney Todd també ha tingut grans produccions en concert, amb George Hearn, Patti LuPone, Neil Patrick Harris, Davis Gaines i Audra McDonald cantant amb la New York Philharmonic al Lincoln Center for the Performing Arts de Nova York al maig de 2000. El Royal Festival Hall de Londres allotjà dues funcions el 13 de febrer de 2000, protagonitzades per Len Cariou com Todd, Judy Kaye com Mrs. Lovett, i Gaines com Anthony.

Al juliol de 2007 es presentà una producció en concert per només 4 dies per celebrar la reopertura del Royal Festival Hall, protagonitzada per Bryn Terfel, Maria Friedman, Daniel Boys, Steve Elias, Daniel Evans and Philip Quast.[7]

Revival de Londres 2012[modifica | modifica el codi]

Michael Ball i Imelda Staunton protegonitzen la nova producció del show que es realitzà al The Chichester Festival Theatre entre el 24 de setembre i el 5 de novembre de 2011. Dirigit per Johathan Kent, el repartiment incloïa a Ball com Todd, Staunton com Mrs. Lovett, John Bowe com el Judge Turpin, Lucy May Barker com Johanna i Peter Polycarpou com l'agutzil Bamford.[8] La producció rebé bones crítiques i passà al Adelphi Theatre del West End entre el 10 de març i el 22 de setembre del 2012.[9]

La pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El 21 de desembre del 2007 s'estrenà una versió cinematogràfica de Sweeney Todd, produïda conjuntament per Dreamworks i Warner Bros.. Va ser dirigida per Tim Burton, amb guió de John Logan i protagonitzada per Johnny Depp com Todd (Depp rebé una nominació a l'Óscar per la seva actuació), Helena Bonham Carter com Mrs. Lovett, Alan Rickman com el Jutge Turpin, Sacha Baron Cohen com Signor Pirelli, Jamie Campbell Bower com Anthony Hope, Laura Michelle Kelly com La Captaire, Jayne Wisener com Johanna, Ed Sanders com Tobias, i Timothy Spall com l'Agutzil Bamford.

Temàtica[modifica | modifica el codi]

Stephen Sondheim creu que "Sweeney Todd és una història de venjança i de com aquesta consumeix una persona. De fet, creu que bàsicament el tema es redueix a una obsessió.[10]

Hal Prince creia que era una al·legoria del capitalisme. Ho va descriure així: Va ser només llavors quan vaig adonar-me'n que la història anava sobre la venjança... i llavors va venir la fàbrica, i la lluita de classes – la terrible lluita de classes per sortir de la classe en la que has nascut.[11]

Anàlisis musical[modifica | modifica el codi]

La partitura de Sondheim és una de les més complexes per catalogar. Descansa en el contrapunt i en unes harmonies riques i angulars. El seu estil de composició és comparat al de Maurice Ravel, Sergei Prokofiev i Bernard Herrmann (que compongué les bandes sonores de les pel·lícules d'Alfred Hitchcock). També cita el vell Dies Irae del cant gregorià (que sona tant com la balada que acompanya tota la partitura i, principalment a Epiphany). També fa molt ús del leitmotif (en la que una melodia identifica un personatge durant tota la composició). Depenent on i com es representi, de vegades Sweeney Todd s'ha considerat com una òpera.[12]

Al seu assaig per l'enregistrament del 2005, Jeremy Sams troba el més rellevant de comparar el treball de Sondheim amb el d'òperes que exploren d'una manera semblant la psique d'un assassí boig o d'un asocial, com Wozzeck de Alban Berg (basat en Peter Grimes de Georg Buchner) i Benjamin Britten). Per un altre costat, s'ha vist com un precursor de musicals basats en històries de terror, com The Phantom of the Opera (1986), Jekyll & Hyde (1997), i Tanz Der Vampire (1997).

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció Original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
1979 Premi Drama Desk Musical Nou Més Destacat GUANYADOR
Llibret de Musical Més Destacat Hugh Wheeler GUANYADOR
Lletres Més Destacades Stephen Sondheim GUANYADOR
Música Més Destacada GUANYADOR
Actor de Musical Més Destacat Len Cariou GUANYADOR
Actriu de Musical Més Destacada Angela Lansbury GUANYADOR
Actor de Repartiment de Musical Més Destacat Ken Jennings GUANYADOR
Actriu de Repartiment de Musical Més Destacada Merle Louise GUANYADORA
Coreografia Més Destacada Larry Fuller nominat
Director de Musical Més Destacat Harold Prince GUANYADOR
Escenografia de Musical Més Destacada Eugene Lee nominat
Vestuari Més Destacat Franne Lee nominat
Il·luminació Més Destacada Ken Billington nominat
Premi Tony Millor Musical GUANYADOR
Millor Llibret de Musical Hugh Wheeler GUANYADOR
Millor Banda Sonora Stephen Sondheim GUANYADOR
Millor Actor Protagonista de Musical Len Cariou GUANYADOR
Millor Actriu Protagonista de Musical Angela Lansbury GUANYADORA
Millor Direcció de Musical Harold Prince GUANYADOR
Millor Escenografia Eugene Lee GUANYADOR
Millor Vestuari Franne Lee GUANYADOR
Millor Il·luminació Ken Billington nominat
Premi Theatre World Ken Jennings GUANYADOR
Sarah Rice GUANYADORA
Premi del New York Drama Critics' Circle Millor Musical GUANYADOR

Producció Original de Londres[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
1980 Premi Laurence Olivier Millor Musical GUANYADOR
Millor Actor de Musical Denis Quilley GUANYADOR
Millor Actriu de Musical Sheila Hancock GUANYADORA

Revival de Broadway 1989[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
1990 Premi Drama Desk Revival Més Destacat nominat
Actor de Musical Més Destacat Bob Gunton nominat
Actriu de Musical Més Destacada Beth Fowler nominat
Escenografia de Musical Més Destacada James Morgan nominat
Il·luminació Més Destacada Mary Jo Dondlinger GUANYADOR
Premi Tony Millor Revival Musical nominat
Millor Actor Protagonista de Musical Bob Gunton nominat
Millor Actriu Protagonista de Musical Beth Fowler nominada
Millor Direcció de Musical Susan H. Schulman nominat

Revival de Londres 1993[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
1994 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical GUANYADOR
Director d'un Musical Declan Donnellan GUANYADOR
Millor Actor de Musical Alun Armstrong GUANYADOR
Millor Actriu de Musical Julia McKenzie GUANYADORA
Millor Actuació en un Paper de Repartiment de Musical Adrian Lester nominat
Barry James nominat

Revival de Broadway 2005[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
2006 Premi Drama Desk Revival Més Destacat GUANYADOR
Actor de Musical Més Destacat Michael Cerveris nominat
Actriu de Musical Més Destacada Patti LuPone nominat
Actor de Repartiment de Musical Més Destacat Alexander Gemignani nominat
Orquestració Més Destacada Sarah Travis GUANYADORA
Direcció de Musical Més Destacada John Doyle GUANYADOR
Escenografia de Musical Més Destacada nominat
Il·luminació Més Destacada Richard G. Jones GUANYADOR
So Més Destacat Dan Moses Schreier nominat
Premi Tony Millor Revival de Musical nominat
Millor Actor Protagonista de Musical Michael Cerveris nominat
Millor Actriu Protagonista de Musical Patti LuPone nominada
Millor Actor de Repartiment de Musical Manoel Felciano nominat
Millor Actor de Musical John Doyle GUANYADOR
Millor Orquestració Sarah Travis GUANYADORA

Revival de Londres 2005[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
2006 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical Nominat
Millor Actor de Musical Paul Hegarty Nominat

Produccions de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
1995 Premi Butaca Millor Muntatge [13] GUANYADOR
2009 Premi de la Crítica de Barcelona Millor Musical [14] GUANYADOR

Revival de Londres 2012[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Nominat Resultat
2012 Premi Laurence Olivier Millor Actor de Musical Michael Ball GUANYADOR
Millor Actriu de Musical Imelda Staunton GUANYADORA

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]