Tallarol emmascarat occidental
Curruca hortensis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22735012 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Curruca |
| Espècie | Curruca hortensis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sylvia hortensis
|
El tallarol emmascarat occidental,[1] tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).[2] Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia central. Es tracta d'un ocell migrador que hiverna a l'Àfrica subsahariana, rarament vaga pel nord i nord-oest d'Europa. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Fa 15-16 cm de llargada. El mascle té el cap gris fosc, una màscara negra al voltant dels ulls i la gola blanca.
Aquests passeriformes es troben en boscos oberts de caducifolis, ponen de 4 a 6 ous en un niu en un arbre o en un arbust. Són insectívors.
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie estava classificada en el gènere Sylvia, però el Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) el transferí al gènere Curruca.[4] Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins del gènere Sylvia.[2]
Anteriorment se'n comptaven dues subespècies, que actualment es consideren espècies separades:
- Sylvia (hortensis) hortensis, tallarol emmascarat occidental
- sud-oest d'Europa i Magrib fins al mar Adriàtic i el Golf de Sirte.
- Sylvia (hortensis) crassirostris, tallarol emmascarat oriental -
- Balcans via Turquia, i el Caucas i regions de l'Àsia central.
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol emmascarat occidental». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 632. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Western Orphean Warbler. Curruca hortensis (formerly as: Sylvia hortensis)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
Bibliografia[modifica]
- BirdLife International (2004). Sylvia hortensis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim.
- Helbig, A. J. (2001): Phylogeny and biogeography of the genus Sylvia. In: Shirihai, Hadoram: Sylvia warblers: 24-29. Princeton University Press, Princeton, N.J. ISBN 0691088330
- Jønsson, Knud A. & Fjeldså, Jon (2006): A phylogenetic supertree of oscine passerine birds (Aves: Passeri). Zool. Scripta 35(2): 149–186. doi::10.1111/j.1463-6409.2006.00221.x (HTML abstract)
- Snow, David W.; Perrins, Christopher M.; Doherty, Paul & Cramp, Stanley (1998): The complete birds of the western Palaearctic on CD-ROM. Oxford University Press. ISBN 0192685791
