Sándor Petőfi
  | |
| Nom original | (hu) Petőfi Sándor |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (sk) Alexander Petrovič 1r gener 1823 Kiskőrös (Hongria) |
| Mort | p. 31 juliol 1849 (26 anys) Albești (Romania) (en)  , presumiblement |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Sepultura | cap valor |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Pápai Református Kollegium (en) (1841–1842) Piarista Gimnázium (1834–1835) Fasori Gimnázium (1833–1834) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, actor, traductor, escriptor |
| Partit | Opposition Party (en) |
| Nom de ploma | Rónai Sándor Andor deák |
| Carrera militar | |
| Rang militar | major |
| Conflicte | Revolució hongaresa de 1848 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Júlia Szendrey (1847–1849) |
| Fills | Zoltán Petőfi |
| Mare | Mária Hrúzová (en) |
| Germans | István Petőfi (en) |
Signatura  | |
       | |
Sándor Petőfi (Kiskőrös, Hongria, 1 de gener de 1823 - Segesvár (Sighişoara en romanès), 31 de juliol de 1849) va ser un poeta en llengua hongaresa, tingut per un dels representants més rellevants del romanticisme hongarès i europeu, i capdavanter dels intel·lectuals que prepararen la revolució hongaresa del 1848.
Biografia[modifica]
Fill d'Istvan Petrovics, un hostaler d'origen serbi, i de la seva muller eslovaca Mária Hrúzová, que abans de casar-se havia estat serventa, establerts a Kiskőrös, un petit llogaret de la Gran Planura hongaresa, tanmateix manifestà sempre, des de les seves primeres obres, un ferm sentiment de patriotisme hongarès. El primer poema que va publicar, al maig del 1842, el signà com a Petrovics, però poc després substituí el cognom patern (que significa ‘fill de Pere’) per l'equivalent hongarès Petőfi, format amb l'antic hipocorístic de Péter: «Pető», i el sufix «fi», abreujament de «fiú»: ‘fill'. El pare, ambiciós i exigent, el 1828 l'envià a l'escola luterana de Kecskemét, el 1833 a l'institut evangèlic luterà Fasori, de Pest, on estudià dos anys, després a l'institut dels escolapis fins al 1835, i finalment, fins al 1839, a l'institut d'Aszód; però en perdre la seva modesta fortuna renegà del fill per la seva manca de profit, i des d'aleshores el jove Sándor s'uní a una companyia d'actors i va fer papers secundaris al Teatre Nacional, recorregué el país, sovint a peu i passant fam, com a actor ambulant, soldat (del 1839 al 1841), de nou actor, i finalment estudiant a Pápa, prop de Veszprém. El 1844, havent aconseguit un treball de redactor d'una revista a Pest, publicà el seu primer recull de poemes, amb el suport de Mihály Vörösmarty, amb el qual col·laborà, juntament amb el seu amic János Arany, en un projecte de traducció a l'hongarès d'obres de Shakespeare. D'aquesta època són alguns dels seus poemes d'exaltació visionària i profètica (Un pensament que em turmenta, Els poetes del segle XIX, El judici). El 1847 es casà amb Júlia Szendrey, amb la qual tingué un fill, Zoltán, l'any següent. Arran del seu primer llibre es veié convertit en un poeta celebrat arreu del país i atacat per la crítica conservadora. Algunes de les seves cançons d'estil popular acabarien formant part del folklore del país. En Joan el Paladí, poema èpic d'esperit democràtic, popular i romàntic, sintetitza les històries contades pels vells i el món dels contes i les balades populars. El martell del poble i L'apòstol, en un estil fluent i imaginatiu, fan costat a la seva poesia política, impregnada de les idees de la revolució francesa. El seu poema Cant Nacional, llegit per ell davant una multitud revoltada el 15 de març del 1848, és la culminació dels seus poemes incitant a la revolució i a la lluita per la independència d'Hongria. Desaparegut en la batalla de Segesvár contra els russos, favorables als Habsburg, en la qual participà com a ajudant de camp del famós general Józef Bem, revolucionari polonès exiliat, se suposa que hi trobà la mort, com havia presagiat ell mateix, i des d'aleshores és considerat com a heroi i poeta nacional.[1][2]
Traduït mentre encara vivia a l'alemany i al txec, admirat per Nietzsche i per Victor Hugo, a la seva mort esdevingué per a l'Europa occidental el símbol de la llibertat hongaresa i l'ideal de la poesia sense artificis.[3]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- Versek (Poesies), 1844.
- Cipruslombok Etelke sírjáról (El xiprer de la tomba d'Etelka), 1845.
- Versek II (Poesies II), 1845.
- Úti jegyzetek (Notes de viatge), 1845.
- Felhők (Núvols), 1846.
- Versei (Poesies de S. P.), 1846.
- Összes költeményei (Poesia completa), 1847.
- Nemzeti dal (Cant Nacional), 1848.
- Pacsirtaszót hallok megint (Sent de nou l'oronella cantar), 1849.
- Szörnyű idő (Temps horribles), 1849.
Èpica i narrativa en vers[modifica]
- A helység kalapácsa (El martell del poble), epopeia paròdica, 1844.
- János Vitéz (Joan el Paladí), 1845.
- Egy gondolat bánt engmemet (Un pensament que em turmenta), 1846.
- A XIX. század költői (Els poetes del segle XIX), 1847.
- Az ítélet (El Judici), 1847.
- Bolond Istók (Istók el ximple), 1847.
- Az apostol (L'Apòstol), 1848.
Prosa narrativa[modifica]
- A hóhér kötele (La soga del botxí), relat, 1846.
Teatre[modifica]
- Tigris és hiéna (Tigre i hiena), drama històric en 4 actes, 1847.
Traduccions[modifica]
- William Shakespeare, Coriolano, 1847.
Referències[modifica]
- ↑ Tóth, Éva. Antología de la poesía húngara (en castellà). Budapest: Corvina, 1981, p. 108. ISBN 9631309843.
- ↑ Illyés, Gyula. Jean Rousselot (trad.). Vie de Petőfi (en francès). París: Gallimard, 1962.
- ↑ Didier, Béatrice, ed.. Dictionnaire universel des littératures (en francès). vol. 3. París: Presses Universitaires de France, 1994, p. 2796-2797. ISBN 2130430139 - 2130462464 (vol. 3).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sándor Petőfi |
- Una versió en català del Cant Nacional Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.