Tàrbena
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
| Municipi de la Marina Baixa | |||
| Vista panoràmica de Tàrbena | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Baixa La Vila Joiosa |
||
| Gentilici | Tarbener, Tarbenera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 31,70 km² | ||
| Altitud | 560 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
758 hab. 23,91 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
1 José Francisco Signes Mascaró (PP) |
||
| Agermanament | Santa Margalida (Mallorca)[1] | ||
| Web |
www.tarbena.es (castellà)
|
||
Tàrbena és una població de la comarca de la Marina Baixa, la qual limita al nord amb Parcent, Benigembla i la Vall de Laguar; al est amb Xaló; al sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i al oest amb Castell de Castells.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els primers indicis de poblament es troben en el jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en el Neolític i en les estacions d'art rupestre del Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, al paratge de Sa Muntanya i en el castell (Sa Caseta es Moros).
En època àrab pertanyia a la jurisdicció de la ciutat de Dénia. Hi ha noticies que en el 1090 el Cid al seu pas pel Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en el castell de Tàrbena.
A l'abril de 1245, el cabdill àrab, al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó signaren el “Pacte del Pouet” pel qual l'àrab es declarava vassall del rei Jaume I, lliurant-li, immediatament el castell de Pop i el castell de Tàrbena, retenint per un període determinat el castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en la revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada la rebel·lió, Jaume I, lliurà el castell, la vall, fortificacions i viles de Tàrbena, al mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. El suport donat per ibn Isahq als rebels de Múrcia, provocà la seva expulsió del Regne de València, en el 1268. Aleshores feu donació de Tàrbena (1268) a la seva concubina, na Berenguela Alfonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment al 1274, torna a fer donació de Tàrbena, a la seva nova amistança, na Sibil·la de Saga.
El castell de Tàrbena, fou un dels focus importants de la revolta d'Ibrahim (1276-77), per aquest motiu sufocada la rebel·lió els mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere el Gran atorga carta de poblament, segons la qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a la vall, 1280. Poc duraren els cristians a Tàrbena, al cap de poc temps la vall tornà a ser habitada per mudèjars.
En el 1297, Jaume el Just, cedi en honrat feu el castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. Al 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a la mort d'en Bernat totes les seves propietats passaren a l'infant Pere d'Aragó. Formà part del Ducat de Gandia. En el 1429, l'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, el castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Desprès, fent us del dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual feu amb Callosa. El nou senyor vinculà les baronies de Callosa i Tàrbena en 1458. El vincle acabà amb mort sense successió del quint posseïdor de la baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retindré els drets sobre el senyoriu. Iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.
Amb l'expulsió dels moriscos (1609), la vall de Tàrbena, queda totalment despoblada. La baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladores vinguts de Mallorca. Un any desprès hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment al 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més. [2]
[edita] Demografia
| Evolució demogràfica de Tàrbena[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | |||||
| Població | 1.702 | 1.604 | 1.515 | 1.498 | 1.550 | 1.410 | 1.428 | 1.214 | 1.041 | 1.026 | 717 | 709 | 693 | 736 | 758 | ||||
[edita] Política
A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 4 regidors i el PSPV-PSOE 3 regidors.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Eusebio Signes Molines | PSPV-PSOE |
| 1983-1987 | Juan Calafat Moncho | PSPV-PSOE |
| 1987-1991 | Juan Calafat Moncho | PSPV-PSOE |
| 1991-1995 | José Tomás Mascaró Moncho | PSPV-PSOE |
| 1995-1999 | José Tomás Mascaró Moncho | PSPV-PSOE |
| 1999-2003 | José Tomás Mascaró Moncho | PSPV-PSOE |
| 2003-2007 | José Tomás Mascaró Moncho | PSPV-PSOE |
| 2007-2011 | José Francisco Signes Mascaró | PP |
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Web oficial de l'ajuntament de Tàrbena (castellà)
- Blog de coses de Tàrbena
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||

