Tàrbena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tàrbena
Escut de Tàrbena
(En detall)
Localització
Localització de Tàrbena respecte de la Marina Baixa
Municipi de la Marina Baixa
Vista panoràmica de Tàrbena
Vista panoràmica de Tàrbena
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Baixa
La Vila Joiosa
Gentilici Tarbener, Tarbenera
Predom. ling. Valencià
Superfície 31,67 km²
Altitud 560 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
797 hab.
25,17 hab/km²
Coordenades 38° 41′ 37″ N, 0° 06′ 09″ O / 38.69361°N,0.10250°O / 38.69361; -0.10250Coord.: 38° 41′ 37″ N, 0° 06′ 09″ O / 38.69361°N,0.10250°O / 38.69361; -0.10250
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
José Francisco Signes Mascaró (PP)
Codi territorial 03127
Agermanament Santa Margalida (Mallorca)[2]
Web

Tàrbena és una població de la comarca de la Marina Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme de 31'7 km², està format per tres valls. El vall de Binarreal-Sacos tancat per la Serra Carrascar de Parcent o Solana de Parelles (994) al nord, la Serra del Ferrer (889) i la Penya de Coll de Rates (769) a l'est, Es Pinyol Roig (778) i Es Serral (636) l'oest i la formació del Tossal de Santa Bàrbara (697), Penyo den Sifre (615) i Tossal Groc (628) que va del nord-oest al sud-est. En ell s'originen el Riuet de Sacos i el Barranc de l'Om.

La vall de Bijauca format per la Serra de ses Cordelleres o Solana de Bijouca (1001)al nord, el Somo (886) a l'oest i S'Ombria des Avencs o Penya Médoc( 762) i Es Pinyol Roig al sud. Per aquesta vall corren el Barranc des Pouet de ses Peres i el Barranc de Sa Vídua.

La vall de la Murta, tancat per Ses Vinyes (644) i Sa Muntanyeta (560) a l'oest, el Tosssal de Santa Bàrbara, Penyal den Sifre i Tossal Groc al nord i la Lloma del Rafalet (526) i Es Matapolls (464) l'est, pel qual discorre el Barranc de la Murta.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme de Tàrbena limita al nord amb Parcent, Benigembla i la Vall de Laguar; a l'est amb Xaló; al sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i a l'oest amb Castell de Castells.

Accés[modifica | modifica el codi]

Per a arribar al municipi cal prendre la carretera CV-715 des de Callosa o Parcent.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers indicis de poblament es troben en el jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en el Neolític i en les estacions d'art rupestre del Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, al paratge de Sa Muntanya i en el castell (Sa Caseta es Moros).

En època àrab pertanyia a la jurisdicció de la ciutat de Dénia. Hi ha notícies que en el 1090 el Cid al seu pas pel Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en el castell de Tàrbena.

A l'abril de 1245, el cabdill àrab, al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó signaren el “Pacte del Pouet” pel qual l'àrab es declarava vassall del rei Jaume I, lliurant-li, immediatament el castell de Pop i el castell de Tàrbena, retenint per un període determinat el castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en la revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada la rebel·lió, Jaume I, lliurà el castell, la vall, fortificacions i viles de Tàrbena, al mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. El suport donat per ibn Isahq als rebels de Múrcia, provocà la seva expulsió del Regne de València, en el 1268. Aleshores feu donació de Tàrbena (1268) a la seva concubina, na Berenguela Alonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment al 1274, torna a fer donació de Tàrbena, a la seva nova amistança, na Sibil·la de Saga.

El castell de Tàrbena, fou un dels focus importants de la revolta d'Ibrahim (1276-77), per aquest motiu sufocada la rebel·lió els mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere el Gran atorga carta de poblament, segons la qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a la vall, 1280. Poc duraren els cristians a Tàrbena, al cap de poc temps la vall tornà a ser habitada per mudèjars.

En el 1297, Jaume el Just, cedi en honrat feu el castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. El 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a la mort d'en Bernat totes les seves propietats passaren a l'infant Pere d'Aragó. Formà part del Ducat de Gandia. En el 1429, l'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, el castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Després, fent us del dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual féu amb Callosa. El nou senyor vinculà les baronies de Callosa i Tàrbena en 1458. El vincle acabà amb mort sense successió del quint posseïdor de la baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retenir els drets sobre el senyoriu. Iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.

Amb l'expulsió dels moriscos (1609), la vall de Tàrbena, queda totalment despoblada. La baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladors vinguts de Mallorca. Un any després hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment el 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Tàrbena[4]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Població 1.702 1.604 1.515 1.498 1.550 1.410 1.428 1.214 1.041 1.026 717 709 693 736 758

Llengua[modifica | modifica el codi]

El poble de Tàrbena i rodalia de la Vall de Gallinera són una illa lingüística: els seus habitants parlen un dialecte influït pel parlar de Mallorca, el tret més característic del qual és el manteniment de l'article salat.[5] Això és a causa de l'emigració del segle XVII que va portar a centenars d'immigrants mallorquins a repoblar molts de pobles de la Marina, la Safor i el Comtat. Moltes famílies mallorquines anaren a viure a Tàrbena. La parla de Tàrbena i el substrat lingüístic de tota la zona de la Marina ha estat influït per aquesta aportació immigratòria.

Política[modifica | modifica el codi]

A les eleccions municipals de 2011, el PP va obtenir 4 regidors i el PSPV-PSOE 3 regidors.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eusebio Signes Molines PSPV-PSOE
1983 - 1987 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Francisco Signes Mascaró PP
Des del 2011 José Francisco Signes Mascaró PP

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Carrer Sant Antoni
  • Església Parroquial, amb façana policroma.
  • Castell de Tàrbena(sa Caseta es Moros): castell d'origen musulmà, encara que la majoria del seu aspecte correspona reformes cristianes. Es localitza prop del poble, al turó de Segué, a una altura de 700 m. Des d'aquest lloc es domina la vall i l'accés a Parcent pel coll de Rates.
  • Paratges d'interés: ', Cases de Bijauca i despoblat morisc de Garx a la solana del Carrascar de Parcent. Cova es Moret, Cova es Vell, s'Ombria des Avencs, sa Muntanya, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàrbena Modifica l'enllaç a Wikidata