Tàrbena

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tàrbena
Escut de Tàrbena
(En detall)
Localització
Localització de Tàrbena respecte de la Marina Baixa
Municipi de la Marina Baixa
Vista panoràmica de Tàrbena
Vista panoràmica de Tàrbena
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Marina Baixa
La Vila Joiosa
Gentilici Tarbener, Tarbenera
Predom. ling. Valencià
Superfície 31,70 km²
Altitud 560 m
Població (2007)
  • Densitat
758 hab.
23,91 hab/km²
Coordenades 38° 41′ 37″ N, 0° 06′ 09″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.69361 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.69361, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 41′ 37″ N, 0° 06′ 09″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.69361 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.69361, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Sistema polític
Nuclis
• Alcalde:

1
José Francisco Signes Mascaró (PP)
Agermanament Santa Margalida (Mallorca)[1]
Web

Tàrbena és una població de la comarca de la Marina Baixa, la qual limita al nord amb Parcent, Benigembla i la Vall de Laguar; al est amb Xaló; al sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i al oest amb Castell de Castells.

Taula de continguts

[edita] Història

Els primers indicis de poblament es troben en el jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en el Neolític i en les estacions d'art rupestre del Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, al paratge de Sa Muntanya i en el castell (Sa Caseta es Moros).

En època àrab pertanyia a la jurisdicció de la ciutat de Dénia. Hi ha noticies que en el 1090 el Cid al seu pas pel Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en el castell de Tàrbena.

A l'abril de 1245, el cabdill àrab, al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó signaren el “Pacte del Pouet” pel qual l'àrab es declarava vassall del rei Jaume I, lliurant-li, immediatament el castell de Pop i el castell de Tàrbena, retenint per un període determinat el castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en la revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada la rebel·lió, Jaume I, lliurà el castell, la vall, fortificacions i viles de Tàrbena, al mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. El suport donat per ibn Isahq als rebels de Múrcia, provocà la seva expulsió del Regne de València, en el 1268. Aleshores feu donació de Tàrbena (1268) a la seva concubina, na Berenguela Alfonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment al 1274, torna a fer donació de Tàrbena, a la seva nova amistança, na Sibil·la de Saga.

Carrer Sant Antoni

El castell de Tàrbena, fou un dels focus importants de la revolta d'Ibrahim (1276-77), per aquest motiu sufocada la rebel·lió els mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere el Gran atorga carta de poblament, segons la qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a la vall, 1280. Poc duraren els cristians a Tàrbena, al cap de poc temps la vall tornà a ser habitada per mudèjars.

En el 1297, Jaume el Just, cedi en honrat feu el castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. Al 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a la mort d'en Bernat totes les seves propietats passaren a l'infant Pere d'Aragó. Formà part del Ducat de Gandia. En el 1429, l'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, el castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Desprès, fent us del dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual feu amb Callosa. El nou senyor vinculà les baronies de Callosa i Tàrbena en 1458. El vincle acabà amb mort sense successió del quint posseïdor de la baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retindré els drets sobre el senyoriu. Iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.

Amb l'expulsió dels moriscos (1609), la vall de Tàrbena, queda totalment despoblada. La baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladores vinguts de Mallorca. Un any desprès hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment al 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més. [2]

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Tàrbena[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Població 1.702 1.604 1.515 1.498 1.550 1.410 1.428 1.214 1.041 1.026 717 709 693 736 758

[edita] Política

A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 4 regidors i el PSPV-PSOE 3 regidors.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979-1983 Eusebio Signes Molines PSPV-PSOE
1983-1987 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE
1987-1991 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE
1991-1995 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
1995-1999 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
1999-2003 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
2003-2007 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE
2007-2011 José Francisco Signes Mascaró PP

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs