Tàtar de Crimea
| Qırımtatarça (/qɯrɯmtɑtɑrˈd͡ʒɑ/) | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 300.000 |
| Parlants nadius | 552.740 (2021 ) |
| Parlat a | República de Crimea i República Autònoma de Crimea |
| Autòcton de | la Península de Crimea (Rússia en disputa amb Ucraïna)[1] |
| Estat |  Rússia Ucraïna Turquia Uzbekistan Romania Bulgària |
 | |
Mapa de l'ús del tàtar de Crimea. En blau fosc, llocs on l'idioma és habitual; en blau cel, llocs secundaris on també es parla (elaborat el 2007). | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-cumanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet àrab |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | crh |
| ISO 639-3 | crh |
| Glottolog | crim1257 |
| Ethnologue | crh |
| UNESCO | 1335 |
| IETF | crh |
| Endangered languages | 10423 |
El tàtar de Crimea (Qırımtatar tili, Qırım tili)[2] és una llengua turquesa parlada per gairebé mig milió de persones tant a Crimea com a l'Uzbekistan, Turquia, Romania i Bulgària. També es coneix com a crimeà (Qırımca) i turc de Crimea (Qırım Türkçesi). S'escriu amb caràcters llatins.
No s'ha de confondre amb el tàtar del Volga, parlat en altres regions, ni tampoc amb el krymtxak, parlat a Crimea, un idioma en perill d'extinció, ni amb el karaïm, un idioma de Crimea en greu perill d'extinció.
Nombre de parlants[modifica]
Avui hi ha potser uns 300.000 parlants de la llengua.[2] Fins al 1989, el 90% dels tàtars de Crimea (en tàtar de Crimea: qırımtatarlar, en singular: qırımtatar; en ucraïnès: Кримські татари, Krymski tàtary) vivien a l'Uzbekistan, on foren deportats el 1944. Avui, 250.000 tàtars de Crimea viuen a Crimea, uns 150.000 encara a l'Uzbekistan, uns 24.000 a Romania i uns 3.000 a Bulgària. També hi ha tàtars en punts propers a Crimea, a les óblasts de Kherson i Zaporíjia, d'acord amb el mapa lingüístic a dalt.
Es calcula que més de 5.000.000 d'habitants de Turquia són tàtars de Crimea descendents de les emigracions del segle xix i segle xx.[3] D'aquests s'estima que uns 110.000 parlen encara la llengua.[2]
És un dels idiomes en més greu perill d'extinció d'Europa.[4]
Dialectes i trets[modifica]
Té tres dialectes: el del nord (Noğay) o de les estepes, procedent del Kiptxak-Nogai, el central (Orta yolaq), format del Kiptxak-Cuman i que és la parla literària, i el meridional (Yalıboylu), format de l'Oghuz. La llengua es diferencia del turc en els següents trets:
- Caiguda de h, p. ex. ava / hava (aire), saba / sabah (matí), muarrir / muharrir.
- Elisió de vocals tancades en posició inicial i mitjana de síl·laba, com a (i)lâc (medicina), (u)sta (mestre) i (u)rajay q(ı)rarım (hi aniré).
- La primera persona de singular en forma negativa amb les terminacions –mam i –mem, com yazmam (no escriuré).
Exemple de tàtar de Crimea amb traducció al català:
Savlıqman qal Tatarlıq, men ketem cenkke,
Atımıñ başı aylândı ahret betke.
- Adéu, Tatària, me'n vaig a la guerra,
- El cap del meu cavall ja ha girat cap al següent món.
(així comença un poema de Noman Çelebicihan, poeta i primer president de Crimea).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ El Govern Autònom de Crimea i el de Sebastòpol van declarar la seva independència l'11 de març de 2014 i es van integrar mitjançant referèndum a la Federació de Rússia el 18 de març. Gran part de la comunitat internacional no reconeix ni la Declaració d'Independència de Crimea i Sebastopol, ni els referèndums sobre l'estatus polític de Crimea i Sebastòpol, ni la posterior adhesió a Rússia. La sobirania del territori és reclamada per Ucraïna.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Crimean Tatar» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «e-Tatars: Virtual Community of the Crimean Tatar Diaspora». [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ UNESCO Atlas interactiu d'idiomes en perill
 |
Hi ha una edició en Tàtar de Crimea de la Viquipèdia |
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
