Tèrmit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tèrmits
Tèrmits soldat (amb el cap vermell) i obrers (amb el cap pàlid).
Tèrmits soldat (amb el cap vermell) i obrers (amb el cap pàlid).
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Superclasse: Hexapoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Ordre: Isoptera
Famílies[1]

Els tèrmits (Isoptera, del grec iso, "igual" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes neòpters.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

El seu nom fa referència a que les formes alades presenten dos parells d'ales d'igual mida. Són un grup d'insectes socials que mengen fusta i altres materials rics en cel·lulosa. La major part dels tèrmits són de climes tropicals o subtropicals, però unes quantes espècies viuen en climes temperats.

Els tèrmits són abundants i diversos a l'Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia, particularment en els boscos tropicals de terres baixes i sabanes. Les espècies més comunes en aquesta part d'Amèrica són les que construeixen monticles i les espècies arbòries

Els tèrmits per si mateixos no són capaços de digerir la cel·lulosa, però poden aprofitar els seus nutrients gràcies a la degradació de cel·lulosa que realitzen protozous que viuen en simbiosi dins de l'aparell digestiu de les obreres. Les altres castes reben l'aliment ja digerit que les obreres regurgiten a la seva boca, procés conegut com a trofolàxia.

Els tèrmits tenen importància econòmica com a plaga en estructures de fusta, obres d'art i productes emmagatzemats. Fins ara es coneixen unes 400 espècies, sent sis d'aquestes introduïdes des d'altres regions com a plagues urbanes.

Existeixen unes 1.900 espècies de tèrmits. Viuen en colònies que poden comptar amb més de 2 milions d'individus. A cada colònia, la reina és l'única que pon ous. La majoria d'aquests insectes tenen manca d'ales però durant l'època de reproducció algunes desenvolupen aquests òrgans i abandonen el grup per formar colònies pròpies.

Algunes varietats de tèrmits són:

Castes de tèrmits[modifica | modifica el codi]

Aspecte dels individus alats que solen emergir a la primavera o la tardor, segons l'espècie.

Una colònia de tèrmits consisteix en tres castes bàsiques: obreres, soldats i reproductius

Obreres[modifica | modifica el codi]

Són àpters, sexualment immadures i, a excepció de la família Hodotermitidae, són cegues. Aquesta casta compleix un paper important a les colònies, ja que és la que desenvolupa la major part de les feines al niu, entre els quals es poden esmentar:

  • Construcció i manteniment del niu.
  • La cura i alimentació dels juvenils.
  • Alimentació de les castes que no es poden alimentar per si mateixes com els soldats i la parella reial.
  • Elaboració de túnels per a la recerca d'aliment.
  • Brunyiment i neteja d'altres castes.

Soldats[modifica | modifica el codi]

Són individus amb un cap fortament esclerotitzat que mostren adaptacions defensives tals com mandíbules allargades, amb forma de tap i amb una glàndula disponible per produir una secreció defensiva. Els soldats són estèrils permanentment. El paper dels soldats és per a la defensa de les colònies de tèrmits.

Reproductors[modifica | modifica el codi]

  • Alats. Els alats són imagos que encara mantenen les seves ales. Els reproductors alats són els que poden produir noves reines i reis. Els alats surten massivament de la colònia, quan es troben se succeeixen els aparellaments en túnels per evadir els depredadors i altres atzars. Els alats perden les ales immediatament després del contacte amb el sexe oposat
  • Parella reial (Reina i Rei). Les femelles i els mascles que són activament reproductius en una colònia.
  • Reproductors secundaris. En el cas que la reina mori o que es faci molt vella i la seva producció d'ous decreixi, es poden produir reines substitutes.

Tipus de nius[modifica | modifica el codi]

Niu epigeu a Somàlia

Una altra característica de tots els insectes eusocials són els nius, dins dels tèrmits aquests són distingibles per la seva gran diversitat, alguns cops presenten una arquitectura complexa, podent arribar a assolir mides formidables (mes que 1.000 m³) en alguns Macrotermits.

L'hàbitat primitiu dels tèrmits va ser probablement dins de fusta morta, com troncs, parts mortes d'arbres vius; on la societat establia ambdós aliment i refugi, el que denominem com a nius d'una peça.

Dins del grup de nius separats es distingeixen tres principals categories:

  • Nius subterranis, completament per sota del nivell del terra,
  • Nius epigeus, que sobresurten de la superfície del terra (monticles)
  • Nius arborícoles, construïts en troncs o en la branca d'un arbre, que sempre està units a terra per galeries cobertes.

Tanmateix, hi ha alguns nius intermedis. Els nius epigeus sempre tenen una part basal subterrània, més o menys important però de vegades preponderant com a Hodotermitidae. Alguns nius epigeus estan construïts contra el tronc d'un arbre i si la base és reduïda tendeix a fer-se arbori.

Taxonomia i Filogènia[modifica | modifica el codi]

Recents proves d'ADN defensen la hipòtesi, basada originàriament en la morfologia, que els tèrmits són les espècies més properament emparentades amb els blatodeus xilòfags, coma ara les pertanyents al gènere Cryptocercus). Recentment això ha conduït alguns autors a proposar que els tèrmits es podrien reclassificar com una família única, Termitidae dins de l'ordre Blattodea, que conté les paneroles o escarabats de cuina.[2][3] Tot i això, la majoria d'investigadors advoquen per la menys dràstica mesura de mantenir el grup Isoptera, però com a grup subordinat a les paneroles veritables, preservant la classificació interna dels tèrmits.[4]

Fins al 1996, s'havien identificat al voltant de 2.800 espècies, classificades en set famílies:[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Earthlife
  2. «Termites are 'social cockroaches'» (en english). BBC News, 13 April 2007.
  3. Eggleton, P. &al. (2007), Biological Letters, June 7, citat a Science News, vol. 171, p. 318
  4. Lo, N. &al. (2007), Biology Letters, 14 August 2007, doi 10.1098/rsbl.2007.0264

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tèrmit