Tètanus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tetanus
Classificació i recursos externs

Espasmes musculars en pacient amb tètanus. Pintura de Sir Charles Bell, 1809.
CIM-10 A00
CIM-9 001
DiseasesDB 2829
MedlinePlus 000615
eMedicine med/351 ped/382
MeSH C01.252.400.959.347

El tètanus és una malaltia infecciosa causada per l'exotoxina Tetanoespasmina del Clostridium tetani, caracteritzada per un augment del to muscular i per la presència d'espasmes.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Varia molt entre els països que compten o no amb un programa de vacunació global. Als països sense programes de vacunació afecta especialment als nadons i als nens petits. Als països amb programes de vacunació el tètanus apareix de forma esporàdica i afecta a persones no vacunades o mal vacunades.

Majoritàriament el tètanus és precedit per una lesió aguda com una incisió, una abrasió o una laceració. Aquestes poden ser greus, però solen ser lleus motiu pel qual el malalt no acostuma a consultar el metge. També s'associa al consum de drogues injectades o cirurgies. Normalment aquesta vacuna, com ja he dit abans s'ha de posar quan ets petit o un nadó. Pots agafar la malaltia si et fas ferides amb algun ferro rovellat o altra cosa rovellada.Cal netejar la ferida en el cas que us feriu amb un ferro, ja que el tètanus s'encomana per via cutànea.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

La forma més freqüent de contagi és per lesions a la pell (ferides, mossegades, cremades, pírcings i tatuatges realitzats amb materials no esterilitzats, agulles, etc.) a través de les quals el Clostridium tetani penetra a l'organisme. No cal que les lesions siguin profundes o brutes; qualsevol és potencialment perillosa si entra en contacte amb el bacil tetànic.[1]

Un cop a l'organisme, el bacteri allibera un tòxic anomenat "tetanospamina", que bloqueja els senyals nerviosos des de la medul·la espinal fins als músculs. Això provoca l'aparició d'espasmes musculars a tot el cos i rigidesa.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes principals són rigidesa i espasmes musculars, que poden arribar a ser prou forts i dolorosos com per provocar fractures dels ossos i esquinçaments musculars.

Els espasmes afecten els músculs de la cara, el coll, el tòrax i l'esquena, i poden estendre's també als músculs abdominals, als de les cames i als dels braços. En funció dels músculs afectats, la persona pot patir problemes respiratoris, dificultats per empassar i arqueig de l'esquena.

Altres possibles símptomes són:

  • febre
  • sudoració excessiva
  • taquicàrdia
  • hipertensió
  • baveig
  • micció o defecació incontrolables.

Des que es produeix la infecció fins que es desenvolupen els símptomes transcorren normalment entre quatre i vint-i-un dies.[1]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

La diagnosi és bàsicament clínica, ja que els símptomes són ràpidament i fàcilment identificables. No hi ha cap prova de laboratori específica que permeti diagnosticar el tètanus. El metge o la metgessa pot realitzar proves per descartar altres malalties que poden presentar símptomes similars, com la ràbia o la meningitis.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Cal netejar bé talls i ferides i rebre tractament mèdic com més aviat millor. El tractament pot comprendre: antibiòtics (penicil·lina, metronidazole...), gammaglobulina antitetànica, relaxants musculars, cirurgia per netejar la ferida i eliminar el teixit contaminat (desbridament), bloquejadors neuromusculars, repòs.

Cal no confondre la gammaglobulina antitetànica amb la vacuna antitetànica, ja que la primera s'utilitza només per a immunitzacions urgents davant el tètanus i té un efecte protector molt curt (aproximadament, vint dies).[1]

Vacunació[modifica | modifica el codi]

La vacuna antitetànica és una vacuna molt eficaç, fàcil d'administrar i completament inofensiva. La primera vacunació es fa amb la vacuna DTP (diftèria, tètanus, tos ferina) als dos, quatre i sis mesos d'edat. L'efecte protector de la vacuna antitetànica (un cop administrades les tres primeres dosis) dura més de deu anys. La persona que ha estat complidora amb el calendari vacunal, només requerirà 2 dosis més de tètanus al llarg de la vida (1 dosi cap als 25-30 anys i la segona dosi als 60-65 anys). Els que no han estat ben vacunats a la infància o desconeixen els seus antecedents, han de consultar la pauta de vacunació, amb un professional sanitari. En els adults, en comptes de la vacuna DTP (diftèria, tètanus, tos ferina) s'administra la vacuna de l'adult (diftèria i tètanus de l'adult).[1]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

El tètanus tan sols es pot prevenir mitjançant la vacunació, ja que el fet d'haver patit la malaltia no protegeix. El tètanus és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada. Per tant, els professionals han de declarar-la a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent tan bon punt en sospitin l'existència.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tètanus