Tíone (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tíone
Designació
Designació alternativa Júpiter XXIX, S/2001 J 2
Adjectiu '
Elements orbitals
època:
Periapsi: Km
Apoapsi: Km
Semieix major a: 20939000 Km
Excentricitat orbital e: 0.2286
Període orbital P: 627.21 d
Velocitat orbital (mitjana): Km/s
Inclinació i: 148.509 °
Satèl·lit de
Característiques físiques
Massa: ~9.0x1013 Kg
Diàmetre equatorial: ~4 Km
Superfície: Km2
Volum: Km3
Període de rotació:
Albedo: 0.04
Magnitud aparent:
Densitat:  ? 2.6
Gravitació: ~0.0015 m/s²
Velocitat d'escapament: Km/s
Inclinació Axial: º
Temperatura: K
Atmosfera
Composició:
Pressió atmosfèrica:
Descobriment
Data: 11-11-2001
Descobridor(s): Scott S. Sheppard,
David C. Jewitt i
Jan Kleyna

Tíone ( grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Va ser descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2001.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tíone té uns 4 quilòmetres de diàmetre, i orbita a Júpiter a una distància mitjana de 21.406.000 de km en 639,803 dies, a una inclinació de 147 º respecte de l'eclíptica (145 ° de l'equador de Júpiter), amb una excentricitat de 0,2526. Tione pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[1]

Denominació[modifica | modifica el codi]

L'agost de 2003 se l'anomenà Tíone, segons la mitologia grega, una de les conquestes de Zeus. Segons la mitologia, Hera en descobrir la infidelitat convencé Sèmele perquè demanés a Zeus que li mostrés la seva autèntica natura divina, el xoc la matà, però Zeus pogué salvar el fill que Sèmele portava, així nasqué Dionís, que posteriorment viatjarà als inferns a cercar la seva mare, la salvarà i l'anomenarà Tíone .[2] Anteriorment se li havia donat la designació provisional d'S/2001 J 2.[3] [4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn. «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  2. IAUC 8177:Satellites of Jupiter, Saturn, Uranus 8 d'agost de 2003 (assignació del nom del satèl·lit) (anglès)
  3. 07900/07900.html IAUC 7900:Satellites of Jupiter 16 de maig de 2002 (descobriment) (anglès)
  4. MPEC 2002-J54:Eleven New Satellites of Jupiter 15 de maig de 2002 (descobriment i efemèrides)(anglès)