Tòtem i tabú
Tòtem i tabú és el títol d'una obra filosòfica i antropològica escrita pel metge, neuròleg i lliurepensador austríac Sigmund Freud en 1913.
L'obra, en termes generals, tracta de cercar una explicació al tabú pel qual certes tribus antigues i primitives desenvolupen un temor supersticiós a l'incest. El tòtem és una figura que representa la unió d'un grup, no per llaços de consanguinitat, sinó per pertànyer a la mateixa imatge totèmica, que pot ser un animal, una planta o una força natural (llamp, foc). Aquesta figura totèmica representava els llaços familiars d'un grup, en el qual no es podien contraure relacions ja que eren considerades incestuoses.
Algunes tribus australianes imposaven el costum que el germà baró al complir la seua majoria d'edat, havia de retirar-se de la llar i no podia asseure's a menjar al costat de la seua germana; així, els llaços eren trencats una vegada que aquest entrava en l'etapa de la pubertat, i de la mateixa manera s'allunyava de la mare.
