Tórtora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tórtora
Turturduva7.jpg
2006 1031turturduva0224.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Columbiformes
Família: Columbidae
Gènere: Streptopelia
Espècie: S. turtur
Nom binomial
Streptopelia turtur
Linnaeus, 1758
Subespècies

Streptopelia turtur arenicola
Streptopelia turtur hoggara
Streptopelia turtur rufescens
Streptopelia turtur isabellina
Streptopelia turtur moltonii
Streptopelia turtur turtur

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Mesura 28 cm de llargària i 49-55 d'envergadura alar. Té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d'un bru fosc. El cap i el coll són d'un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll. El pit és de color de rosa pàl·lid. La Cua negra amb les vores blanques, punxeguda i llarga. L'ull taronja envoltat d'una zona vermella intensa.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Streptopelia turtur turtur - Museu de Tolosa

Viu a l'Europa Central i meridional (és rara a Escandinàvia i Rússia), a l'Àfrica del Nord i a una part de l'Àsia occidental. Hiverna a Àfrica. Està molt estesa per tot el territori català, que té zones arbrades de tota mena, i fins i tot en els parcs de les ciutats, menys al Pirineu.

És estiuenca i migradora als Països Catalans. És en l'època reproductiva quan és possible d'escoltar el típic parrup d'aquesta au i de tots els coloms. És agressiva territorialment. Vol ràpid amb freqüents canvis de direcció bategant les ales espasmòdicament. Un cop acabada la cria, al setembre, volen de nit (al contrari dels altres coloms) i en petits esbarts en direcció a Àfrica.[1] Menja a terra llavors i, de vegades, mol·luscs. En època de reproducció en un arbre o arbust construeix ràpidament una plataforma mal acabada, a prop de terra, que li servirà per dipositar-hi els 2 ous corresponents i perquè la femella, juntament amb el mascle, els covin durant 14 dies. 18 dies són els que necessiten els pollets per estar en condicions de deixar el niu. Fan dues cries.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Sembla ésser que la població europea ha caigut un 62% a causa de certes pràctiques agrícoles (entre d'altres, la utilització de pesticides), a la sequera del Sahel africà i a la pressió cinegètica que pateix durant la seua migració en els països mediterranis.[2]

  • Població catalana: 44.179-69.267 parelles.
  • Població europea: 3.500.000-7.200.000 parelles (25-49 % de la població mundial).

La tórtora a la cultura[modifica | modifica el codi]

La tórtora és un dels emblemes de l'amor, tant per les relacions estables que forma aquest animal com per les referències al Càntic dels Càntics, a les cançons populars o la poesia medieval i moderna. Mercè Rodoreda inverteix aquest simbolisme a Mirall trencat, on anuncia la mort.

Referències bíbliques[modifica | modifica el codi]

  • «Que prengui també dues tórtores o dos colomins, segons els seus recursos; un dels ocells serà per al sacrifici pel pecat i l'altre per a l'holocaust». (Levític 14:22).
  • "Acabat, el sacerdot prendrà una de les tórtores o un dels colomins que, segons els seus recursos, hagi presentat aquella persona». (Levític 14:30).
  • «(...) el dia vuitè prendrà dues tórtores o dos colomins i els durà al sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament». (Levític 15:29).
  • «Ell li va dir: Porta'm una vedella de tres anys, una cabra de 3 anys, un moltó de 3 anys, una tórtora i un colomí». (Gènesi 14:24)
  • «Quan arribà el dia de la purificació d'ells segons la Llei de Moisès, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins». (Lluc 2,22)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, planes 63-64. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Article al periòdic The Guardian.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]