Eurotúnel

Infotaula d'edifici Eurotúnel
Dades
Tipus	Túnel internacional, túnel submarí i túnel ferroviari
Part de	set meravelles del món modern
Construcció	20 juny 1993
Obertura	6 maig 1994
Cronologia
15 desembre 1987 – 20 juny 1993	temps de construcció
Característiques
Cost	15.000.000.000 €
Mesura	50.450 () m
Travessa	canal de la Mànega
Hi passa	High Speed 1 i LGV Nord
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	comtat de Kent (Anglaterra) i Pas de Calais (França)
51° 01′ 00″ N, 1° 27′ 00″ E
Format per	túnel ferroviari túnel de carretera
Activitat
Utilització	14 novembre 1994  –
Propietat de	Getlink
Gestor/operador	Getlink
Lloc web	eurotunnel.com…

Mapa línia Eurostar

Llegenda 0:00 St. Pancras International Stratford International (obertura el 2010) 0:15 Ebbsfleet International Fawkham Junction 0:30 Ashford International frontera UK-F (Eurotúnel) 0:54 Calais-Fréthun 1:20 Lille-Europe frontera França-Bèlgica 1:51 Bruxelles Midi/Brussel-Zuid 2:15 Paris Gare du Nord 2:33 Marne la Vallée-Chessy (Disneyland) 5:40 Avignon Centre 6:27 Moûtiers (ski) 6:59 Aime la Plagne (ski, parada a demanda) 7:17 Bourg Saint Maurice (ski)

Mapa Eurotúnel

Perfil geològic al llarg del túnel segons va ser construït.

Terminal de l'Eurotúnel a Dover, Anglaterra

Es denomina Eurotúnel al túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. És el tercer túnel més llarg del món, només per darrere del Túnel de Seikan i el Túnel del Sant Gotard. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit).

Els plans per construir un enllaç fix van aparèixer en el 1802, però la pressió política i mediàtica britànica sobre el compromís de la seguretat nacional havia interromput els intents de construir un túnel. Un primer intent infructuós de construir un túnel es va fer a finals del segle xix, al costat anglès, "amb l'esperança de forçar la mà del govern anglès". L'eventual projecte d'èxit, organitzat per Eurotunnel, va començar la construcció el 1988 i es va inaugurar el 1994. Valorat en 5.500 milions de lliures el 1985, va ser en aquell moment el projecte de construcció més car mai proposat. El cost finalment va ascendir a 9.000 milions de lliures, molt per sobre del pressupost previst.

El túnel és explotat per l'empresa francobritànica Eurotunnel. El 2013 va assolir un volum de facturació de 1.090 milions d'euros, i va sobrepassar per primera vegada la xifra de 1.000 milions.

Característiques tècniques

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries:

• Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada.
• Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a una evacuació o pel manteniment dels altres

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hi hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.

Construcció

La perforadora de l'Eurotúnel va ser la principal eina emprada per a la seva construcció. Va ser fabricada per l'empresa japonesa Kawasaki Heavy Industries. Tenia 8,78 m de diàmetre i 350 m de longitud, amb un pes de 1.000 tones.

La creació de túnels requereix una sòlida comprensió de la geologia i la selecció dels millors estrats de roca a través dels quals construir-los. Les característiques del túnel de la Mànega inclouen:

• Creta als penya-segats a banda i banda del Canal, sense errors importants.

• Quatre estrats geològics, formats per sediments marins entre 90 i 100 milions d'anys d'antiguitat. Els dos estrats superiors estan formats per cretes permeables, per sobre una tercera capa de creta lleugerament permeable i una quarta capa impermeable d'argila (del període Cretaci inferior). Entre aquests dos darrers estrats, se situa una fina capa de sorra calcària i gluconítica.

• La capa de creta blava (francès: "craie bleue") d'entre 25 i 30 m de gruix localitzat al terç inferior més baix d'aquest material, era a priori l'estrat més adequat del llit del Canal per excavar un túnel. Es tracta d'un material relativament fàcil de perforar, que requereix un mínim sosteniment, i amb un contingut d'argila del 30-40% que proporciona impermeabilitat a l'aigua subterrània.

La profunditat mitjana del llit del Canal és de 54 m, amb un màxim de 180 m. A la zona del túnel no se superaven els 70 m, de manera que la profunditat màxima de la rasant del túnel respecte del nivell del mar és de 107,3 metres.

Avantatges

• El tren d'alta velocitat Eurostar tarda 2 hores i 20 minuts per anar de Londres a París, i 1 hora i 57 minuts de Londres a Brussel·les.
• Les càrregues es desplacen per un tren en compte de ser transportades per camions o ferris a través del Canal, subjecte a condicions meteorològiques adverses o altres factors.
• Els automobilistes entren en els trens de transbordament i poden romandre als seus vehicles o passejar mentre creuen el túnel. Els camioners entren els camions en els vagons, i un minibús els trasllada al vagó club, on tenen seients i un servei de càtering.

Interior d'un vagó portacotxes.

Hi ha portes entre cada vagó que es retiren per permetre la càrrega i circulació de cotxes, des de la cua fins al principi dels trens, en dues altures. Aquestes portes es tanquen al moment en què el tren està carregat i es tornen a obrir per a la descàrrega.

Societat concessionària

Ubicació i connexions

Va ser finançat per societats privades, sense intervenció estatal, a canvi de la concessió de la seva explotació fins a 2052. Un estudi realitzat el 1984 per bancs francesos i anglesos considerava viable el projecte. El govern anglès, dirigit per Margaret Thatcher, es va oposar al finançament públic del projecte, postura acordada amb el govern francès en el Tractat de Canterbury.

El cost va ser de 16.000 milions d'euros. Les dificultats de coordinació entre empreses contractades i subcontractades i la dificultat tècnica del projecte, va elevar considerablement els costos.

Eurotunnel és la societat privada concessionària del projecte. Gestiona el transport ferroviari, cobrant peatge a les companyies ferroviàries que utilitzen el túnel i explotant amb els seus propis mitjans el trànsit ferroviari de camions i passatgers. La demanda ha estat menor del previst; sobre una previsió de 30 milions de viatgers i 15 milions de tones anuals de mercaderies, en 2003 es van transportar 6,8 milions de viatgers i 1,5 milions de tones de mercaderies.

Entrada d'altres operadors

Després del canvi de la normativa de seguretat per part de la Channel Tunnel Safety Authority (CTSA) per a trens de viatgers en l'Eurotúnel, discutida (16/11/2009) amb els fabricants i operadors, aquesta va atorgar al juny de 2013 a l'operadora alemanya DB la Part B del Certificat de Seguretat, que reconeix que es disposa d'un Sistema de Gestió de Seguretat que satisfà la normativa comunitària per a aquest tram, és a dir, que compleix els tràmits de seguretat i organització, la qual cosa faculta a DB a posar serveis per l'Eurotúnel amb qualsevol material homologat. Això no té res a veure amb la suposada homologació dels trens Velaro D ja que, a més, les proves d'evacuació en l'Eurotúnel, realitzades a l'octubre de 2010, es van dur a terme amb un ICE 3M, el mateix que va ser exposat en l'estació londinenca de St. Pancras. La Part A del certificat confirma que l'Empresa Ferroviària disposa d'un Sistema de Gestió de Seguretat que satisfà les normes i requisits europeus i nacionals, de forma harmonitzada en el conjunt del sistema ferroviari europeu; mentre que la Part B confirma l'aplicació d'aquest Sistema de Gestió de Seguretat per circular per una determinada infraestructura (un recorregut punt a punt per una línia). El Certificat té una validesa de cinc anys, renovable per períodes successius iguals, sempre que es compleixin les condicions normatives exigides per al seu atorgament.

Posteriorment, la UKBA (The UK Border Agency) va explicar que no hi haurà controls fora dels actuals (Lille, París i Brussel·les), i que no li agrada el suggeriment de DB que els controls es facin a bord dels trens. Per la seva banda, SNCF està doblant la capacitat de la zona de control de passaports en l'estació de Lille-Europe. Després d'aquestes notícies, a més de les dificultats per homologar els Velaro D fins i tot a Alemanya, DB ha aparcat els seus plans per arribar a Londres, almenys en aquesta dècada.

Eurostar va anunciar un servei fins a Marsella en 2015 que requerirà una parada de 1h 43m a Lille (sentit Londres) per al control d'equipatges i passaports.

Volum de tràfic

Gràfic que mostra l'evolució dels diferents tipus de tràfic.

Any	Quantitats (en milers)
	Viatgers	Tones	Cotxes	Autocars	Camions	Estimació	En llançadora	Total	Total	Trens
1995	2.920	1.350	1.223	23	391	3.987	5.082	6.907	6.432
1996	4.995	2.784	2.077	58	519	7.475	6.747	12.470	9.531
1997	6.004	2.925	2.319	65	256	8.344	3.327	14.348	6.252
1998	6.308	3.141	3.351	96	705	12.173	9.161	18.481	12.302
1999	6.593	2.865	3.260	82	839	11.392	10.904	17.985	13.769
2000	7.130	2.947	2.784	79	1.133	10.092	14.731	17.222	17.678
2001	6.947	2.447	2.530	75	1.198	9.293	15.571	16.240	18.018
2002	6.603	1.464	2.336	72	1.231	8.669	16.004	15.272	17.468
2003	6.315	1.744	2.279	72	1.285	8.527	16.703	14.842	18.447
2004	7.277	1.889	2.101	63	1.281	7.752	16.656	15.028	18.545
2005	7.454	1.588	2.047	77	1.309	8.149	17.014	15.604	18.602
2006	7.858	1.569	2.022	67	1.296	7.695	16.851	15.553	18.421
2007	8.261	1.214	2.142	65	1.415	7.925	18.391	16.186	19.605
2008	9.113	1.239	1.907	56	1.254	6.964	16.306	16.078	17.545	2.718
2009	9.220	1.181	1.917	55	769	6.941	10.000	16.161	11.181
2010	9.529	1.128	2.125	57	1.089	7.542	14.158	17.071	15.286
2011	9.680	1.325	2.263	56	1.263	7.873	16.423	17.553	17.748	2.388
2012	9.912	1.227	2.424	59	1.465	8.391	19.043	18.303	20.271	2.325
2013	10.133	1.364	2.481	65	1.363	8.749	17.717	18.882	19.081	2.547
2014	10.398	1.648	2.572	63	1.440	8.922	18.723	19.320	20.371	2.900
2015	10.399	1.421	2.557	58	1.484	8.702	19.289	19.101	20.709	2.421
Total	163.050	38.462	48.717	1.364	22.985	175.558	298.801	338.608	337.262

Font: Eurotunnel

La primera columna representa el nombre de viatgers en trens Eurostar, la sisena i la setena columna representen una estimació oficial sobre el transport en trens llançadora.

Incidents per incendis

Varis són els incidents d'aquesta naturalesa que han ocorregut en l'Eurotúnel. Des de la seva inauguració s'han produït quatre incendis:

• El primer va ocórrer al novembre de 1996, quan un camió es va incendiar provocant el tall del túnel durant diversos mesos.
• El segon va tenir lloc a l'agost de 2006, pel mateix motiu, però aquesta vegada sense causar danys.
• Un altre es va produir l'11 de setembre de 2008, per un tren de càrrega incendiat, interrompent tot el tràfic i el servei de passatgers.
• Finalment, l'últim dels incendis coneguts fins al moment es va produir el 17 de gener de 2015, quan un camió es va incendiar en l'extrem francès del túnel. L'accident va obligar a tancar l'Eurotúnel tot el dia.

Vegeu també

• Eurostar
• TGV-TMST

Bibliografia

• Flyvbjerg, B.; Buzelius, N.; Rothengatter, W. Megaprojects and Risk: An Anatomy of Ambition. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-00946-4. 
• Foreign & Commonwealth Office. The Channel Tunnel Story: The world's longest undersea tunnel system. Londres: Foreign & Commonwealth Office, 1994. 
• Whiteside, Thomas. The Tunnel under the Channel. Rupert Hart-Davis, 1962. ISBN 0-684-83243-7. 
• Wilson, Jeremy; Spick, Jerome. Eurotunnel – The Illustrated Journey. HarperCollins, 1994. ISBN 0-00-255539-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurotúnel

• Eurotunnel, societat concessionària (anglès) (francès)