Tulunbeg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | 1386 (Gregorià) Nova Sarai |
| Kan | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Família | |
| Família | Gengiskhànides |
| Cònjuge | Mamai |
| Pare | Berdibeg |
Tulunbeg (Tülüngbeg) o Tulunbek fou un kan de l'Horda d'Or vers 1371 a 1373.
Apareix després de Hasan Beg Khan i existeixen algunes monedes datades entre 1371 i 1373 encunyades a Nova Sarai que l'esmenten però es dona el cas curiós que en algunes és anomenat kan i en altres reina. Alguns historiadors pensen que era una reina i que quan se'n parla com a kan és un terme ambigu; podria ser la vídua d'Aziz Xaikh que se sap que era una persona d'alta influència que va enviar fins i tot ambaixadors als principats russos com delegats personals al costat dels delegats del kan. Una altra teoria és que era kan de Turan, fill de Ming Temür (Mangu Timur) i nebot de Mahmud Khirz.
El 1370 Miquel de Tver va enfrontar altre cop a Demetri de Moscou que havia saquejat la ciutat de Zubtsef i altre cop va cridar als lituans; al mateix temps va demanar a Mamai un yarligh que li concedia el gran principat de Vladímir; Mamai, que volia tenir bones relacions amb els lituans, va enviar un delegat per investir a Miquel com a gran príncep de Vladímir però Demetri vigilava les rutes i va obligar a aquest delegat a buscar refugi a Vilna. Allí l'esposa d'Olgerd, germana de Miquel, va urgir al seu marit a fer un nou atac contra el gran príncep de Moscou i quan el gel va desaparèixer de les rutes va iniciar l'atac; per tres dies va intentar conquerir la fortalesa de Volok Lamski, però fou rebutjat i llavors es va dirigir cap a Moscou a la primera setmana de novembre del 1370 (1371?) però altre cop les defenses del Kremlin van frustrar l'atac, i les forces reunides a Peremysl, que amenaçaven la seva retirada, la desafiant actitud dels Cavallers Teutònics i especialment el mal temps (fou l'hivern més sever conegut a Rússia i nevava ja des del setembre) el van fer retirar. El gener el mal temps va afluixar i el febrer es va poder fer la collita i Olgerd va acordar condicions de pau donant a la seva germana Elena en matrimoni a Demetri.
Miquel de Tver altre cop va anar a l'horda de Mamai que li va oferir un exèrcit, però Miquel no ho va acceptar i només va retornar en companyia de l'enviat del kan Sari Khoja, però Vladímir li va tancar les portes i Demetri no va admetre la seva reivindicació. Sari Khoja li va atorgar el yarligh nominalment i després va anar a Moscou on fou rebut per Demetri amb una festa i guanyat pel seu bàndol i se'n va valdre per aconseguir la bona disposició en favor seu de Mamai. A la seva tornava Demetri, acompanyat pel metropolità Alexis fins a l'Oka, va anar a l'Horda, sent rebut pel kan i per Mamai, que el va confirmar com a gran príncep, li va concedir una reducció de les taxes que pagava Moscou i va enviar una carta a Miquel on li comunicava que després de refusar l'exèrcit que li havia ofert ara hauria de buscar protectors en un altre lloc; el fill de Miquel, Ivan, estava retingut com a ostatge a l'Horda en garantia de 10.000 rubles que Miquel devia al kan, però Demetri va pagar aquesta quantitat i es va emportar Ivan com a ostatge. Miquel però no es va aturar per la sort del seu fill i va seguir els atacs. En aquest temps la República de Nóvgorod havia elegit a Miquel de Tver com el seu sobirà pendent de la confirmació del kan però quan van saber que aquest concedia el yarligh a Demetri, van canviar la seva elecció.
Demetri poc després atacava al príncep Oleg de Riazan on va fer una matança i hauria conquerit el principat si Miquel de Tver no hagués aconseguit altre cop el suport dels lituans que van envair el territori de Moscòvia; es van acostar a Pereyeslav els suburbis de la qual foren cremats, es va imposar una forta multa a Dimitrov, va obligar al príncep de Kashin a reconèixer la sobirania de Tver i van entrar a Torjek. Els novgorodians, ara lleials a Demetri, van marxar contra Torjek per recuperar-la però foren derrotats pels lituans i Miquel de Tver en revenja va cremar la ciutat (que era de fusta) i va destruir els monestirs i esglésies de la zona i es va emportar els béns dels seus habitants.
Llavors Olgerd de Lituània va iniciar la seva tercera invasió de Rússia avançant amb gran rapidesa; les forces de Miquel se li van unir a Kaluga. Aquesta vegada però els moscovites estaven preparats i van derrotar a l'avantguarda i van marxar contra els invasors; es van trobar a la vora d'un rierol i les dues parts van dubtar d'iniciar la lluita i finalment van acordar la pau, pel qual Miquel retornava totes les conquestes i acceptava no atacar les fronteres de Moscou i aquest principat feia la mateixa promesa en relació a les fronteres de Tver; Olgerd no feria cap pas a l'Horda contra cap dels prínceps.
Demetri de Moscou va interferir també en el clergat rus;[1] el metropolità Alexis estava al peu de la tomba i el patriarca Fileteu (Philothaeus) va nomenar com a successor a Ciprià, un erudit serbi, sense consultar al gran príncep el qual en resposta va nomenar a Mityai, sacerdot de la parròquia de Kolomna, que era el seu confessor i el portasegells, que era molt reputat però era secular; es va assegurar la benedicció d'Alexis en favor de Mityai que a la mort d'Alexis fou proclamar metropolità, i se'l va enviar a Constantinoble per ser ordenat bisbe, acompanyat d'un nombrós seguici en el que hi havia tres arximandrites i sis sacerdots; però quan passava per les fronteres de Riazan al deserts de Polovtsi fou arrestat pels tàtars i portat davant Mamai; el va poder convèncer i li va donar u salva conducte del kan Talubeg (Tulunbeg),[2] però Mityai no va arribar al destí doncs va morir en ruta. Mityai portava diversos decrets en blanc per ser omplerts per Mityai segons les circumstàncies i un dels seguidors del difunt, Pimen, arximandrita de Pereyeslav, va omplir un decret demanant (en nom de Dimitri) al patriarca ser nomenat com a metropolità; a Constantinoble això va despertar algunes sospites però unes donacions generoses a les persones adequades van esvair tota oposició i Pimen fou consagrat a Santa Sofia. Demetri es va molestar quan se'n va assabentar i va refusar reconèixer a Pimen que fou arrestat i privat de la seva mitra i Ciprià fou finalment reconegut com a metropolità de Rússia.
L'hauria succeït vers el 1373 Ilban Khan.
Notes[modifica]
- ↑ el clergat estava dividits en clergues blanc, seculars que exercien com a sacerdots a les parròquies, i clergues negres o regulars, d'entre els quals sortien les posicions principals com bisbes o dignataris
- ↑ És possible que per un temps vers 1369 a 1370 Mamai hagués governat l'Horda d'Or sota Tulunbeg però des de 1370 ja apareixen monedes de Muhammad Bulak com el seu kan titella
Referències[modifica]
Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.