De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet àrab. Vegeu-ne altres significats a «Ta».
No veieu bé alguns caràcters?
La tā en la seva forma aïllada

La (en àrab التّاء [a'tːaːʔ]) és la tercera lletra de l'alfabet àrab (vint-i-dosena, amb un valor numèric de 400, en l'ordre abjadí). És una lletra solar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la tāw fenícia. Representa el so consonàntic /t/. En la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la i a occident per a representar \sqrt{-1}.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Aïllada Final Medial Inicial
ت ـت ـتـ تـ

La tā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar tā.

Al SATTS i l'alfabet de xat àrab, s'usa T.

A la representació Unicode, tā ocupa el punt U+062A amb el nom ARABIC LETTER TEH.[2]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xca.[3]

Com a entitat HTML, es codifica com a ت

Variants[modifica | modifica el codi]

La tā’ marbūṭa[modifica | modifica el codi]

És la forma que adopta la tā quan s'usa com a morfema del femení. S'escriu com una ’ (ه), però conserva els dos punts (i, quan no és muda, la pronunciació) de la tā:[4] ة

Altres alfabets[modifica | modifica el codi]

L'alfabet jawi, usat per a escriure el malai, usa una tā amb un punt addicional per a representar el so /ts/: ث. Aquest mateix signe, coincident amb el de la ṯā de l'alfabet bàsic àrab, representa el so /s/ en urdú.

En urdú també s'usa una tā que en comptes de punts porta el signe de la ṭā com a diacrític per a representar el so retroflex /ʈ/: ٹ

També representa un so retroflex però aspirat, /ʈʰ/, en sindhi, sent els dos punts en vertical la variació en aquest cas: .

El xiao'erjing usa una tā de quatre punts a sobre ٿ, per a representar diversos sons depenent la llengua que s'hi transcrigui.

La ṯā, ث, forma part de l'alfabet àrab bàsic però es podria considerar, tant en forma com en nom, una variant de la tā, ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Alfabet àrab
ه


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística
  2. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  3. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  4. Haywood, Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe. Trad. Francisco Ruiz Girela. 1a ed. (en castellà). Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4.