TF1

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Crystal Clear device tv.png
TF1
Logo de TF1
Nom comercial TF1
Propietaris Bouygues
Apareguda el dia 13 de febrer del 1935
Àmbit França
Lloc web www.tf1.fr/

TF1 és un canal generalista privat de televisió francès, que emet a França (tot i que també es pot veure a Bèlgica, Suïssa , Luxemburg i Andorra). És el canal amb més audiència del seu país.

Fundada el 1935, és la cadena de televisió més antiga de França. Va ser una cadena pública des de la seva fundació fins a l'any 1987, quan el govern del Primer ministre Jacques Chirac va decidir privatitzar-la. La cadena pertany al grup Groupe TF1, amb capital majoritari del grup Bouygues.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis (1935-1949)[modifica | modifica el codi]

El primer canal de televisió francès va néixer el 13 de febrer de 1935, emetent des d'un estudi de ràdio a París. Mesos més tard, al novembre, es realitzarien noves proves d'emissions i no va ser fins al 4 de febrer de 1937 quan van començar les emissions regulars del canal. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial les emissions del canal van cessar.

Les emissions televisives no tornarien fins a l'any 1942, quan es crea la Fernsehsender Paris (TV París) entre una companyia francesa i el grup alemany Telefunken. Aquest canal va començar a emetre el 7 de maig de 1943 i estava destinat per als alemanys residents a París, dins de la invasió alemanya durant la Guerra. Aquest canal deixa d'emetre el 16 d'agost de 1944.

L'octubre de 1944, en el si de la Radiodiffusion française (RDF), van retornar les emissions de TF1 en VHF des dels estudis de l'anterior Fernsehsender Paris, i va començar una programació regular de 12 hores per setmana 1947. A més mostrà altres avenços com el seu primer butlletí metereològic o el començament de retransmissions en directe com l'arribada del Tour de França de 1948. Aquest mateix any la televisió francesa va passar a un estàndard de 819 línies VHF durant alguns programes, i més tard en la majoria de la programació.

Com a RTF i ORTF (1949-1974)[modifica | modifica el codi]

El 1949 la televisió francesa passa a estar controlada per la Radiodiffusion-télévision française (RTF), ens que substitueix la RDF. El 29 de juny d'aquest mateix any comencen els informatius, i un mes més tard el Govern començaria a aplicar un cànon sobre cada televisió. Successivament la televisió francesa va començar a oferir serials televisats, retransmissions en directe amb major freqüència com les misses o la marxa militar en commemoració de la Presa de la Bastilla, uns informatius regulars i la primera obra de teatre retransmesa per televisió en directe. El juliol de 1952 es produiria un altre fet destacable, quan la RTF i la BBC realitzen la primera emissió internacional de televisió, que va servir per retransmissions esportives i altres esdeveniments com la coronació d'Elisabet II del Regne Unit.

El Govern francès realitzaria una campanya important per millorar la cobertura i implantació de la televisió al país a principis dels anys 50. Durant aquesta dècada es va consolidar l'informatiu televisat (a les 8 del vespre) afegint altres elements com la cobertura de les eleccions legislatives, i es va acabar amb les 441 línies de VHF l'any 1956.

Després de l'aparició del segon canal de televisió el 21 de desembre de 1963, es va decidir rebombrar el canal com La premiere Chaine, per atreure els espectadors que volien veure el segon canal al nou sistema UHF, i es van modificar els estatuts del grup que va passar a anomenar Office de radiodiffusion télévision française (ORTF), amb un caràcter autònom respecte a l'Estat i similars als de la BBC. L'arribada de la publicitat al primer canal no es va produir fins a l'1 d'octubre de 1968. Anys més tard l'ORTF va arribar a modificar els seus estatuts que donaven independència entre els 2 canals i limitava el recurs a la publicitat al 25%.

La TF1 pública (1974 a 1987)[modifica | modifica el codi]

El 8 de juliol de 1974 neix la Société nationale de télévision Televisió Française 1 (abreujat, TF1), dins de la divisió de l'ORTF en 7 organismes i 3 canals de televisió (TF1, Antenne 2 i FR3), i que es faria s'activa el 5 de gener de 1975. Al començament de 1976, la TF1 començaria a emetre en color de forma indefinida per UHF en 625 línies, cosa que ja portaven fent els altres 2 canals públics des de feia anys.

Després d'una caiguda d'audiències per sota d'Antenne 2 el 1983, es canvia la direcció de la cadena i es replanteja la programació, que inclouria un nou informatiu, debats i programes de comèdia i entreteniment francesos de producció pròpia. No obstant això, la primera en termes d'audiència seguia sent Antenne 2.

Privatització de la TF1 (des 1987)[modifica | modifica el codi]

El juny de 1986 Jacques Chirac, nou primer ministre, proposa la privatització d'un dels 3 canals públics de televisió. Després de remenar FR3, que es va descartar per la seva estructura regional, i Antenne 2, descartada per ser la cadena amb més audiència, es va optar per privatitzar TF1. La Comissió Audiovisual va iniciar el setembre de 1986 el procés de presentació de candidatures per a la gestió del canal, participant els següents grups: Fininvest de Silvio Berlusconi, BTP Bouygues de Francis Bouygues, el grup Filipacchi, el magnat de la premsa Robert Hersant, el grup Hachette, l'home de negocis Bernard Tapie i el magnat de la premsa Robert Maxwell.

Després de descartar candidats com Berlusconi i Hersant (aliats amb la cadena La Cinq) o la retirada de Filipacchi, l'abril de 1987 quedaven en la licitació pel canal el grup Hachette, amb Jean-Luc Lagardère al capdavant, i un consorci encapçalat pel grup Bouygues i al qual es van sumar altres candidats com Bernard Tapie i el suport de grups com Credit Lyonnais. Després de la retirada de Hachette al febrer, el 6 d'abril de 1987 es va autoritzar a Bouygues la compra del 50% de les accions, mentre que un altre 40% seria posat a oferta pública de venda en borsa a juliol del mateix any i el 10% restant de les accions eren destinades per a treballadors de la cadena, a un preu per acció una mica menor que a oferta pública.

El primer president de la privatitzada TF1 va ser Francis Bouygues, mentre que Patrick Le Lay va ser el seu vicepresident. La cadena va haver d'enfrontar a diversos problemes només per ser privatitzada, com la marxa dels seus principals presentadors i periodistes a altres cadenes (principalment, a La Cinq) o els salaris de la plantilla, però va presentar un pla ambiciós per intentar garantir la seva rendibilitat. El 1988 Bouygues confia la presidència a Patrick Le Lay i es comença un pla de nous programes i sèries amb la intenció de recuperar l'audiència del canal. A més la cadena comença a canviar la seva imatge corporativa el juliol de 1989 per fer-se completament oficial el 6 de gener de 1990, adoptant el seu logo oficial: un rectangle amb les lletres «TF1» i els 3 colors de la bandera francesa per reafirmar-se com la «Televisió Francesa».

Des de 1991 és la cadena amb més audiència de França, aconseguint el seu objectiu principal de recuperar aquesta posició, emetent programes amb un enfocament bastant comercial com sèries i programes de producció pròpia, algunes sèries estrangeres normalment procedents d'Estats Units, i drets esportius com campionats de futbol. La concessió de difusió de Télévision Française 1 SA com a primera cadena de televisió ha estat renovada diverses vegades per part del Comitè Audiovisual Francès cada 5 anys, mantenint el capital de la cadena.

TF1 va aconseguir una concessió de televisió digital terrestre el 2003 i a través d'aquest sistema va començar a emetre diversos dels seus programes en 16:9, a més d'iniciar altres serveis com la «versió multillengua» que permet seguir través del descodificador alguns programes en versió doblada o versió original subtitulada. La cadena va confirmar que intentaria retransmetre tota la seva programació en 16:9 durant la temporada 2008-2009 amb l'arribada de la Televisió d'alta definició.

Programació[modifica | modifica el codi]

  • Cinema: TF1 emet tant pel·lícules de productora com realitzades per la producció pròpia, principalment sagues.
  • Concursos: TF1 té els drets sobre les versions franceses de concursos com Quién quiere ser milionario?, La ruleta de la suerte, Family Feud, Deal or no deal o 1 contra 100 entre d'altres.
  • Esport: Té els drets de la Lliga de Campions, la Fórmula 1 i va emetre esdeveniments com partits del Mundial FIFA 2006 o la Copa del Món de Rugbi del 2008.
  • Programes informatius: Els seus noticiaris són els més vistos a França. Hi ha 3 edicions: a les 13, les 20 (informatiu estrella) i un de matinada. A més dels informatius, TF1 realitza diversos programes de debat i ha estat el creador de la fórmula del programa Tengo una pregunta para usted.
  • Reality shows: Encara que TF1 no va ser la primera cadena a emetre realities (cosa que correspon a M6), la cadena n'ha emès diversos durant la seva història. El més popular és la versió francesa d'Operación Triunfo, anomenadaStar Academy.
  • Sèries franceses: Principalment destaquen les telenovel·les de producció pròpia emeses després de l'informatiu de les 13 i sèries de caràcter policial.
  • Sèries nord-americanes: Té els drets de sèries com House, Anatomia de Grey, Herois, 24, CSI, Las Vegas, Ugly Betty, o Lost, entre altres.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

A TF1 se li han realitzat diverses crítiques al llarg de la seva història. La principal per part d'alguns televidents és que la condició de cadena amb més audiència se l'ha guanyat en la seva majoria amb programes de producció pròpia que poguessin fomentar una televisió amb un caràcter menys cultural que el dels seus competidores, a més d'haver estat una de les primeres cadenes franceses a introduir reality shows a la seva programació. També retira diversos dels seus programes si no compleixen les expectatives de la cadena.

En temes informatius, TF1 ha estat criticada per mantenir, segons els seus detractors, una posició més favorable a polítics concrets. Concretament se l'ha acusat d'afavorir a Édouard Balladur en les presidencials de 1995 o que la majoria de les aparicions de polítics en els seus informatius siguin els de caràcter conservador com la UMP. També ha estat acusada d'afavorir els seus propis continguts sobre els que posseïa els drets, com la Fórmula 1, en els seus informatius.

Denominacions del canal[modifica | modifica el codi]

  • Ràdio-PTT Vision(1935-1939)
  • Fersehsender Paris(1943-1944)
  • Télévision Française(1944-1945)
  • RDF Télévision Française(1945-1949)
  • RTF Télévision(1949-1963)
  • La première chaîne de l'ORTF(1963-1974)
  • TF1(des de 1975).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • TF1 (francès)