T Tauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


T Tauri
Imatge de T Tauri en infraroig
Imatge de T Tauri en infraroig
Credit: 2MASS
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Taure
Ascensió recta 04h 21m 59.4345s
Declinació +19° 32' 06.429"
Magnitud aparent (V) 9.6
Característiques
Tipus espectral G5V:e
Índex de color U-B ?
Índex de color B-V ?
Variable del tipus cap
Astrometria
Velocitat radial (Rv) 24.6 km/s
Moviment propi (μ) RA: 15.45 mas/Any
Dec.: -12.48 mas/any
Paral·laxi (π) 5.66 ± 1.58 mas
Distància aprox. 600 anys-llum ((aprox. 180 pc) pc)
Magnitud absoluta (MV) ?
Detalls
Massa  ? M
Radi  ? R
Lluminositat  ? L
Temperatura  ? K
Metal·licitat  ?
Rotació  ?
Edat  ? anys
Altres designacions
V* T Tau, HBC 35, AG+19° 341, HD 284419, BD+19° 706, HH 355, HIP 20390, JP11 3794, VDB 28.

T Tauri (T Tau / HD 284419 / HIP 20390) [1] és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dóna nom a un tipus de variables, les estrelles T Tauri. Fou descoberta l'octubre de 1852 per John Russell Hind i forma part del cúmul de les Híades, no lluny de l'estrella Ain (ε Tauri). Estudis recents situen a T Tauri a 481 anys llum de distància del Sistema Solar.[2]

Situació[modifica | modifica el codi]

T Tauri es troba físicament a prop de NGC 1555, nebulosa de reflexió coneguda també com a Nebulosa deHind o Nebulosa variable de Hind. Està il·luminada per T Tauri, i en ser aquesta estrella variable, la nebulosa també varia en brillantor. La nebulosa NGC 1554, observada per Otto Struve al 1958, fou també relacionada amb T Tauri, però desaparegué(o potser mai existí) avui és coneguda com la Nebulosa Pèrdua de Struve. La mateixa T Tauri està situada dins d'una nebulosa molt petita, descoberta per Shelburne Burnham al 1890, i coneguda en honor seu com a Nebulosa de Burnham.[3]

A 30 segons d'arc a l'oest del punt més brillant de NGC 1555, s'ha descobert un objecte Herbig-Haro que podria estar relacionat amb la pròpia T Tauri.[4]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

T Tauri és un sistema estel·lar d'almenys tres components, de les quals només una és observable en l'espectre visible. Aquesta última és una jove estrella groc-taronja amb només 1 milió d'anys d'edat i que encara no ha entrat en la seqüència principal, per la qual cosa no ha començat la fusió d' hidrogen en el seu nucli. Encara té un diàmetre molt gran, però està col·lapsant. Gira molt de pressa i és un estel bastant actiu.[5]

Les altres dues components brillen en l'infraroig i una d'elles també és una radiofont. Observacions a radiofreqüènciasamb el telescopi Very Large Array (VLA) van permetre veure com una petita estrella del sistema va canviar de forma dràstica la seva òrbita després d'una trobada propera amb una de les seves companyes i pot haver estat expulsada del sistema.[6]

Variabilitat[modifica | modifica el codi]

Com les variables de la seva classe, T Tauri és una estrella variable irregular. Les corbes de llum d'aquest tipus d'estrelles mostren una variació impredictible a través d'un ampli rang de amplituds i períodes. T Tauri ha arribat a assolir magnitud aparent +9,3 per arribar a empal·lidir fins magnitud 14, amb una variabilitat que té lloc en diferents escales de temps. A llarg termini s'observa que l'estrella va augmentar lleugerament la seva brillantor al 1967, seguit d'un petit descens, per tornar al seu màxim brillantor al 1984.[4] A curt termini, l'estrella varia unes dècimes de magnitud al llarg d'un dia sense un patró definit.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]