T de Teatre

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióT de Teatre
Dades
Tipusgrup de teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991
FundadorCarme Pla i Font, Mamen Duch, Àgata Roca i Maragall, Míriam Iscla i Aragonès, Rosa Gàmiz i Daniel López Parada Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtdeteatre.com Modifica el valor a Wikidata

T de Teatre és una companyia de teatre català fundada per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Totes cinc es van conèixer quan estudiaven a l'Institut del Teatre i van triar el nom basant-se en les dues passions que compartien: el teatre i el te.

Han protagonitzat obres de molt èxit com Petits contes misògins, Homes!, Criatures o Això no és vida!. i Delicades, entre d'altres, i l'èxit televisiu Jet lag, emès per TV3.[1]

Des de 2008, formen part de la companyia Pla, Duch, Roca i l'actriu Marta Pérez, que es va unir quan Gàmiz va deixar el grup. T de Teatre ha protagonitzat dotze espectacles teatrals, sis temporades de la sèrie de televisió Jet Lag, més de 2.800 funcions i ha convocat l'assistència de més d'un milió d'espectadors.[2]

Història[modifica]

El maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle Petits contes misògins de Patricia Highsmith i la bategen amb el nom T de Teatre.[3] Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, La Villarroel) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.[cal citació]

La segona peripècia teatral fou Homes!, dirigida per Sergi Belbel, estrenada el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d'alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L'èxit de públic manté l'espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.[4] Marxen a Madrid el 1995 per representar l'espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! el 1997.[cal citació]

Teatre[modifica]

  • Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith; direcció: Pere Sagristà-Ollé[5]
  • Homes! (1994), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel[6]
  • Criatures (1998), de diversos autors; direcció: David Plana i T de Teatre[7]
  • Això no és Vida! (2003), de diversos autors; direcció: David Plana[8]
  • 15 (2006), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel i T de Teatre[9]
  • Com pot ser que t'estimi tant? (2007), de Javier Daulte; direcció: Javier Daulte[10]
  • Delicades (2010), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol[11]
  • Aventura! (2012), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol[12]
  • Dones com jo (2014), de Pau Miró; direcció: Pau Miró[13]
  • Premis i càstigs (2015), de Ciro Zorzoli; direcció Ciro Zorzoli[14]
  • E.V.A. (2017), de Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat; direcció Julio Manrique[15]
  • Cançó per tornar a casa (2019), de Denise Despeyroux; direcció: Denise Despeyroux[16]
  • Delicades 10 aniversari (2021), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol[17][18]
  • La dona fantasma (2023), de Mariano Tenconi; direcció Mariano Tenconi [19]

Televisió[modifica]

Premis [cal citació][modifica]

  • Premi de la Critica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada (1991)
  • Nominació als Premis MAX (1999)
  • Millor text teatral de la temporada per l'obra Criatures, Premis Butaca (1999)
  • Butaca Honorífica a la trajectòria professional, Premis Butaca (2006)

Referències[modifica]

  1. ↑ Tarragona i Castells, Josep. Generació Cat: de fills del pujolisme a mossos d'esquadra. Pagès Editors, 2008, p. 111. ISBN 8497796306. 
  2. ↑ «T de Teatre celebra amb 'E.V.A.' els seus 25 anys, al Romea». El Nacional, 29-06-2017.
  3. ↑ Torras, Ester. «Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre». El Periódico, 30-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
  4. ↑ Polo, Toni. «T de Teatre: “La comèdia és sana i terapèutica”». El PAís, 23-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
  5. ↑ «Les T de Teatre i l’exitosa connexió argentina». La Vanguardia, 28-09-2023.
  6. ↑ «Cinco actrices recrean textos sobre el hombre» (en castellà). El Periódico, 08-03-1994.
  7. ↑ «El grupo T de Teatre hace con "criatures" una incursión en el mundo de la infancia» (en castellà). El País, 02-09-1998.
  8. ↑ «Les T de Teatre criden 'Això no és vida' divendres i dissabte al Teatre-Auditori». Cugat Mèdia, 20-02-2004.
  9. ↑ «'15', viatge al passat de T de Teatre». El Periódico, 10-09-2006.
  10. ↑ «Les T de Teatre estrenen "Com pot ser que t'estimi tant" a la Sala Tallers del TNC». CCMA, 18-10-2007.
  11. ↑ «Les T de Teatre tornen al Poliorama amb "Delicades", un homenatge a les dones que van viure la Guerra Civil i la postguerra». CCMA, 22-06-2010.
  12. ↑ «T de Teatre , una nova Aventura!». Núvol, 02-12-2012.
  13. ↑ Barranco, Justo «Las T de Teatre se ríen de la crisis en «Dones com jo»» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2014 [Consulta: 16 agost 2016].
  14. ↑ Bravo, Julio. ««Premios y castigos», en la cocina del escenario» (en castellà). ABC Cultura, 2016.
  15. ↑ Sorribes, José Carlos. «'E.V.A.', el homenaje a T de Teatre por encima de todo». EL PERIÓDICO Ocio y cultura, 2017.
  16. ↑ «Les T de Teatre duen ‘Cançó per tornar a casa’ a la Beckett». Betevé, 10-07-2019.
  17. ↑ «Tendresa i regust de confitura, d’ahir i de sempre». El Punt Avui, 30-07-2021.
  18. ↑ «T de Teatre celebra 30 anys amb la reposició de ‘Delicades’ al Goya». Betevé, 17-07-2021.
  19. ↑ «Les T de Teatre recuperen la comèdia a 'La dona fantasma'». El Punt Avui, 02-10-2023.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=T_de_Teatre&oldid=33193651»