Taígetos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Elies (Hàgios Ilias)

El mont Taíget (grec Taígetos, Ταΰγετος) és l'antic nom d'unes muntanyes del Peloponès que s'orienten perpendiculars a les muntanyes d'Arcàdia i cap al sud fins al cap Matapan. La seva altura màxima es dóna prop d'Esparta, i la muntanya més alta era el Taletum (grec Taleton, Ταλετόν) avui Sant Elies, de 2409 metres; a prop hi havia l'Evoras (grec Εὐόρας) probablement el modern Paximádhi de més 2300 metres.

El lloc va ser utilitzat pels espartans per a l'execució dels nadons amb defectes físics i dels delinqüents.

El pic més alt de la muntanya es caracteritza per tenir la forma aproximada d'una piràmide. A prop del cim s'alça una església del profeta Elías (προφήτης Ηλίας). La ruta E4 del SEGR es troba allà també.

La vall del riu Eurotes s'estén cap a l'est, mentre que la Mar Jònica es troba al sud i a l'oest i cap al nord s'obren al golf de Kalamata o Golf de Messènia i la regió d'Arcàdia.

Des del vessant oriental es pot veure gairebé tota la vall de l'Eurotes, la serralada del Parnon i la meitat de Lacònia. Els panorames des dels vessants occidentals inclouen Kalamata i la meitat oriental de Messènia. La majoria de la part sud-oest d'Arcàdia es pot veure també.

La part central de la serralada s'anomena Skoteini Plevra, que significa el costat fosc , perquè els pobles que es troben en el Taíget no reben gran quantitat de Sol, especialment en les hores del matí i abans del vespre. Gran part de la zona és boscosa. Les zones altes estan desforestades i compten amb pastura és, prats i flors. La zona rep sol durant la tarda, i la superfície insoladora d'aproximadament 4 a 5 km i l'amplada de prop d'1 km.

Des de l'època bizantina fins al segle XIX, la muntanya va ser coneguda com a Pentedaktylos pels bizantins (Πεντεδάκτυλον) que vol dir "cinc dits" (en grec) i al segle XIII es deien Melingús (Μελιγγοῦ). Entre l'Evoras i el Talentum hi havia un districte anomenat Theras (Θήρας). Al sud hi havia pedreres de marbre i mines de ferro. Les més importants a Croceae (pòrfir verd).

Des l'Eurotas es desprenen uns contraforts anomenats actualment Lykobuni (Λυκοβοῦν, muntanyes dels llops) que formen un districte muntanyós fins al golf messènic anomenat Mani o Mània (Maïna) i els seus habitants els "maniats",[1] els quals van restar independents durant tota la dominació otomana almenys de fet.

La serralada comprèn les prefectures de Arcàdia, Lacònia i Messènia.

Característiques geogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Riu Kouakiou
  • Barranc de Rintomo
  • Barranc o canó de Virós

Poblacions a la muntanya[modifica | modifica el codi]

  • Àrtemis (pob. 291)
  • Piges (pob. 103)

Llocs propers[modifica | modifica el codi]

En ordre ascendent.

  • Oest:
  • Nord:
    • Longanikos
    • Neochori
    • Pellana
  • Est:
  • Sud:
    • Península de Mani

Taíget també té una estació turística. El clima presenta estius freds o frescos a la part central amb hiverns nevats. Més de la meitat oriental té herba, mentre que la resta de la muntanya està coberta de pins.

Una antiga carretera que uneix Messene juntament amb la resta d'Esparta i Messènia va recórrer la part sud de la muntanya a l'antiguitat i en l'època medieval. La nova via és la carretera interestatal 82, que uneix Kalamata a Esparta, amb traçat del nord al centre, i té una longitud d'uns 1.060 m És l'única que travessa el Taíget.

Discorre un sender per la part centre-sud de la serralada de Mistra.

Ceadas[modifica | modifica el codi]

Els espartans llançaven als delinqüents i als "no aptes" (nens febles, malalts, deformats o amb retard mental), des del Taíget sobre una vall coneguda com a Ceadas (Κεάδας) o Caeadas (Καιάδας). Els nens nounats eren executats allà si es consideraven no aptes per a l'examen després del naixement.

Esparta era una ciutat guerrera i la debilitat física no era tolerada. Recents proves, però, finançades per la Universitat d'Atenes, unes excavacions van descobrir restes d'individus adults, i es va demostrar que les Ceadas també eren lloc de càstig per als delinqüents, traïdors i captius.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taígetos
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taygetos

Coord.: 36° 57′ 13″ N, 22° 21′ 00″ E / 36.953544°N,22.349956°E / 36.953544; 22.349956