Taís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Thais».
santa Taís, o
Thaís

Cartell de l'estrena de l'òpera Thaïs de Massenet (1894), basada en la llegenda de la santa
penitent, anacoreta
Naixement Segle IV
Alexandria? (Egipte)
Defunció ca. 400
Desert d'Egipte
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 8 d'octubre
Fets destacables Probablement no va existir
Iconografia Com a anacoreta, pregant en una cova; amb un rotlle amb la inscripció Tu que m'has creat, tingues pietat de mi; cremant les seves riqueses

Taís, que va viure a Egipte al segle IV, va ser una cortesana d'Alexandria, penedida i convertida al cristianisme, venerada com a santa en les esglésies catòlica i ortodoxa. Figura als menologis grec celebrada el 8 d'octubre, però no és als martirologis romans antics.

Se'n conserven dues fonts de la seva vida: un text grec de cap al segle V i un text versificat de Marbode de Rennes del s. XII, però s'hi barregen molts elements llegendaris. La seva vida, amb la dels pares del desert, es va incloure a les Vitae Patrum. Probablement, la història és "només una història moral inventada per a l'edificació",[1] elaborada a partir d'elements de les històries de Maria Magdalena o Maria Egipciana.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Taís havia estat una cortesana d'Alexandria, coneguda per la seva bellesa i poder de seducció: nombrosos homes es disputaven els seus favors i arribaven a matar-se o matar per ella, a més d'oferir-li la seva fortuna. Va ser convertida i redimida pel monjo Pafnuci: Taís va repartir les seves riqueses entre els pobres, cremant-ne d'altres, i va acompanyar Pafnuci a un convent, on va viure retirada en una cel·la com a eremita, consagrada al recolliment i la pregària: després de tres anys de penitència, va obtenir el dret a sortir de la cel·la i viure amb la comunitat, però on morí només catorze dies després, en olor de santedat.

La identitat del sant monjo que la convertí és confosa: s'esmenten a fonts diferents els noms de Pafnuci, bisbe de l'Alta Tebaida, Bessarió, deixeble de sant Antoni abat, i Serapió, bisbe al delta del Nil.

Obres inspirades en la seva llegenda[modifica | modifica el codi]

La vida de la santa va ser popular durant l'Edat Mitjana i va inspirar algunes obres artístiques:

  • Paphnutius, drama en llatí de Roswita, s. VI
  • Vita Teophili, poema de Marbode de Rennes, s. XII
  • Thaïs, novel·la d'Anatole France, 1890
  • Thaïs, òpera amb música de Jules Massenet, 1894, sobre la novel·la de France
  • Thais, obra de teatre de Paul Wilstach, 1911, estrenada a Londres.

En l'obra de France, Taís es redimeix i se salva, però el monjo que la converteix queda seduït i, malgrat el canvi de vida de la cortesana, se n'enamora i no pot deixar de sentir per ella sentiments carnals, la qual cosa fa que es condemni: tot i que intenta oblidar-la i tornar a la seva vida de penitència, no pot deixar de pensar en ella com a dona i, desesperat, renuncia a la fe.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Donald Attwater, A dictionary of saints (London: Burns and Oates 1938)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taís Modifica l'enllaç a Wikidata