Tabaré (epopeia)
De Viquipèdia
Tabaré és un poema èpic en llengua castellana de Juan Zorrilla de San Martín[1] considerat com a l'epopeia nacional de l'Uruguai, compost de 4.736 versos dividits en deu cants, i publicat per primera vegada el 1888 per l'editora Barreiro i Ramos.
Tracta de l'idil amorós de l'indi Tabaré i l'espanyola Blanca tenint com a fons la dura guerra travada entre castellans i charrúas al territori de l'actual Uruguai a finals del segle XVI. És considerat com a una de les joies de la literatura uruguaiana en llengua castellana.
S'han de traçar elements lírics i idiomàtics usats en aquesta composició, que van aparèixer anteriorment al poema de La leyenda patria.[2]
