Tabulatura

Exemple de tabulatura per a vihuela, del llibre "Orphenica Lyra" de Miguel de Fuenllana (1554). Les xifres en vermell (ja a l'original) senyalen la part vocal. Les sis línies indiquen les sis cordes de l'instrument i les xifres en negre, el trast que cal prémer en cada cas, seguint el ritme indicat a dalt

.

La tabulatura és una forma notació musical que indica a l'intèrpret on ha de posar els dits i no pas les notes que ha d'interpretar, tal i com succeeix en la notació musical habitual al pentagrama.

La tabulatura es va utilitzar, i s'ha seguit utilitzant, quasi exclusivament (però no ben bé) només per als instruments de corda polsada, i per a alguns models de viola d'arc. Aquest és el cas de la guitarra, el llaüt, l'arxillaüt, la tiorba, la mandora, la vihuela així com altres instruments de la família, però també per a l'arpa i l'orgue (en aquests instruments no de forma generalitzada però sí en alguns països, seguint sistemes diferents a cada zona).

Modernament s'utilitza sovint la tabulatura en l'escriptura per a instruments de corda de la música folklòrica i popular, com ara la guitarra, el baix elèctric, l'ukelele, la mandolina, el charango, el banjo i altres, però també es poden trobar exemples de tabulatura per a instruments que no són de corda, com ara l'harmònica i l'ocarina).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabulatura