Tacoclina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La tacoclina és la zona de transició del Sol entre l'interior radiactiu i la zona convectiva exterior amb rotació diferencial. Es troba en el terç exterior del Sol, la qual cosa provoca que la regió presenti una gran tensió tallant, ja que la raó de rotació canvia ràpidament. L'exterior convectiu rota a lentament i l'equador rota ràpidament. L'interior radiant exhibeix una rotació cos-sòlid, possiblement deguda a camp fòssil. La raó de rotació a l'interior és aproximadament igual a la raó a altituds mitjanes, és a dir, es troba entre la raó lenta dels pols i la ràpida de l'equador. Estudis recents de heliosismologia indiquen que la tacoclina es localitza a un radi d'al menys 0,70 vegades el radi solar (mesurat des del nucli, la superfície solar és d'un radi solar), amb un gruix de 0,04 vegades el radi solar. Això significaria que l'àrea tindria una tensió tallant molt gran que seria una manera de forma un camp magnètic a gran escala.

La geometria i l'amplada de la tacoclina juga un rol important en els models de dinamo solar per eliminació d'un camp poloidal més feble per crar un camp toroidal molt més fort.

El terme tacoclina fou proposat per Edward Spiegel i Jean-Paul Zahn al 1992[1] per analogia amb la termoclina oceànica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Spiegel, E.~A., & Zahn, J.-P., 1992, Astronomy and Astrophysics, 265, 106 [1]