Tadeu d'Edessa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Tadeu d'Edessa

Tadeu d'Edessa, pintura encàustica del segle X, Monestir de Santa Caterina del Sinaí
bisbe
Nom secular Addai
Naixement començament del segle I
Edessa? (Osroene, a l'actual Turquia)
Defunció 44 o 50
Edessa, Beirut (Líban) o Artaz (Armènia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals (siríaca i armènia)
Festivitat 3 de setembre
Fets destacables Un dels Setanta Deixebles

Tadeu d'Edessa, en siríac: Addai (Edessa, Mesopotàmia, s. I - Edessa, Beirut o Artaz, ca. 44) fou un bisbe i un dels setanta deixebles encarregats de difondre el cristianisme. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tadeu era un hebreu d'Edessa (Mesopotàmia); segons Eusebi de Cesarea, Tomàs apòstol l'havia enviat a predicar. Hi va instruir i batejar Abgar V d'Edessa, rei al qual suposadament el mateix Jesús va enviar epístoles sobre el seu missatge (assumpte controvertit). Sobre la seva vida els testimonis són contradictoris, sembla que va predicar per Mesopotàmia i que va morir o bé a Edessa l'any 44, a Beirut o màrtir a Artaz.

Segons la tradició, va organitzar l'església de Mesopotàmia i va succeir Tomàs a la llista de Katholikoi orientals, títol després disputat pels primats de l'Església Assíria Oriental i els de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Una llegenda armènia diu que morí màrtir a la regió d'Artaz cap al 50; altres fonts diuen que morí de mort natural a Edessa o a Beirut el 3 de setembre del 44.

Estudiosos com Jean Daniélou afirmen que tots aquests fets són llegendaris o que les dates són errònies, ja que els primers testimonis fiables sobre l'expansió cristiana a la zona daten d'un segle després.

No apareix al martirologi romà, però sí al calendari ortodox, juntament amb Sant Mari d'Edessa, bisbe convertit per Tadeu i que en fou el successor a la seu episcopal.

A Addai i Mari s'atribueix l'Anàfora d'Addai i Mari, pas litúrgic de l'Església Nestoriana. Addai apareix en diversos apòcrifs neotestamentaris: la Doctrina d'Addai i l'Apocalipsi de Jaume el Just.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Robert Eisenman, James the Brother of Jesus: The key to Unlocking the Secrets of Early Christianity and the Dead Sea Scrolls, Viking Penguin, 1997, p. 189ss.