Tadrart Acacus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muntanyes Acacus a l'oest de Líbia,Sàhara
Art rupestre mostrant girafes
Art a Tadrat Acacus
Formació rocosa a Tadrart Acacus

Les muntanyes Tadrart Acacus (àrab تدرارت أكاكوس) formen una serralada al desert del Sàhara a Líbia. Estan a l'est de la ciutat de Ghat i a 100 km d'Algèria. Tadrart significa 'muntanya' en la llengua Tamahaq. La zona és rica en art prehistòric.

Les muntanyes Acacus tenen paisatges rocosos variats des de dunes acolorides a arcs, gorges, i rambles (uadis). Malgrat ser un desert hi creixen plantes com la medicinal Calotropis procera, i hi ha un gran nombre de fonts i pous. .[1]

Per les seves pintures i gravats prehistòrics, que daten de fa 12.ooo anys, la zona va ser declarada el 1985 patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[2] Les pintures reflecteixen animals com girafes, elefants, estruços i camells i també homes i cavalls.[3][4]

Recentment s'hi ha trobat petroli i les perforacions han posat el lloc en perill.[5]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Kjeilen, Tore (2009) "Acacus Mountains: Total wilderness" LookLex Ltd.
  2. UNESCO Fact Sheet
  3. EWP. Jebel Acacus Map and Guide [mapa], {{{edition}}} edició, 1:100.000, inset 1:400,000. Tourist and cave art information.. Cartografia de EWP. (2006) ISBN 0906227-933.
  4. Acacus Rock Art Photo Gallery
  5. Bohannon, John. «In the Valley of Life, Oil is Death to the Art of a Lost Civilization». The Guardian, February 10th, 2005.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cremaschi, Mauro and Di Lernia, Savino (1999) "Holocene Climatic Changes and Cultural Dynamics in the Libyan Sahara" African Archaeological Review 16(4): pp. 211–238;
  • Cremaschi, Mauro; Di Lernia, Savino; and Garcea, Elena A. A. (1998) "Some Insights on the Aterian in the Libyan Sahara: Chronology, Environment, and Archaeology" African Archaeological Review 15(4): pp.261–286;
  • Cremaschi, Mauro and Di Lernia, Savino (eds., 1998) Wadi Teshuinat: Palaeoenvironment and Prehistory in South-western Fezzan (Libyan Sahara) Florence, All'Insegna del Giglio;
  • Di Lernia, Savino e Zampetti, Daniela (eds.) (2008) La Memoria dell'Arte. Le pitture rupestri dell'Acacus tra passato e futuro, Florence, All'Insegna del Giglio;
  • Mattingly, D. (2000) "Twelve thousand years of human adaptation in Fezzan (Libyan Sahara)" in G. Barker, Graeme and Gilbertson, D.D. (eds) The Archaeology of Drylands: Living at the Margin London, Routledge, pp. 160–79;
  • Mercuri AM (2008) Plant exploitation and ethnopalynological evidence from the Wadi Teshuinat area (Tadrart Acacus, Libyan Sahara). Journal of Archaeological Science 35: 1619-1642;
  • Mercuri AM (2008) Human influence, plant landscape evolution and climate inferences from the archaeobotanical records of the Wadi Teshuinat area (Libyan Sahara). Journal of Arid Environments 72: 1950-1967;
  • Minozzi S., Manzi G., Ricci F., di Lernia S., and Borgognini Tarli S.M. (2003) "Nonalimentary tooth use in prehistory: an Example from Early Holocene in Central Sahara (Uan Muhuggiag, Tadrart Acacus, Libya)" American Journal of Physical Anthropology 120: pp.225–232;
  • Mori, F., (1960) Arte Preistorica del Sahara Libico Rome, De Luca;
  • Mori, F., (1965) Tadrart Acacus, Turin, Einaudi;
  • Wasylikowa, K. (1992) "Holocene flora of the Tadrart Acacus area, SW Libya, based on plant macrofossils from Uan Muhuggiag and Ti-n-Torha Two Caves archaeological sites" Origini 16: pp.125–159.

Enllaços extens[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadrart Acacus

Coord.: 24° 50′ N, 10° 20′ E / 24.833°N,10.333°E / 24.833; 10.333