Tagos

Tagos (llatí tagus) era el nom amb el que es designava a l'hegemó de Tessàlia, líder que exercia l'hegemonia regional. El càrrec tagos era un comandament probablement només militar sense atribucions civils, tot i que la natura exacta del seu poder no es coneix; es possible que les seves atribucions fossin variades segons les circumstancies. El tagos feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.

El tagos gaudia d'un exercit de sis mil cavallers i deu mil infants que aportaven (quan se'ls demanava) cadascuna de les ciutats tessalies; les tribus veïnes aportaven també determinat contingents de soldats, i tots quedaven al servei del tagos per una campanya. El tagos podia ser investigat pels exetates. Això era el més comú pero Jasó de Feres quan fou tagos tenia un exèrcit de més 20.000 hoplites. Quan no hi havia un tagos les ciutats tessàlies tenien més autonomia dirigides por uns magistrats.

Les ciutats tessàlies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de forma independent; algunes ciutats menors estaven sota influència de ciutats més grans; la forma de govern era pràcticament en tots els casos aristocràtica i en mans de poques famílies totes descendents dels antics reis, destacant els aleuades de Larissa, els escopades de Cranon, i els creondes de Farsàlia. Sembla que alguns tagos foren elegits de vegades per establir una dominació d'una ciutat sobre altres.

Alguna ciutat va establir la tirania però al final de la guerra del Peloponès les famílies aristocràtiques tornaven a tenir el poder i van aparèixer moviments democràtics i el poder aristocràtic va disminuir; Feres i Farsàlia van esdevenir les ciutats dirigents. A Feres la tirania fou establerta per Licofró i el seu successor Jasó va assolir el poder hegemònic a Tessàlia i va portar el títol de tagos, però després de la seva mort el 370 aC el seu poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jasó com a tagos va esdevenir de fet una tirania sota els seus successors Polidor, Polifró, Alexandre, Tisífon i Licofró; les famílies aristocràtiques van demanar ajut a Filip II de Macedònia que va expulsar del poder a Licofró el 353 aC i va restaurar els antics poder a diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o al menys republicà. El 344 aC Tessàlia estava completament subjecte al Regne de Macedònia sota tetrarques (un per cada una de les quatre províncies o districtes) fidels a Macedònia probablement membres de les antigues famílies aristocràtiques.

El 197 aC la derrota del rei Filip V de Macedònia a Cinoscèfals va deixar Tessàlia com una mena de protectorat romà i els tagos van ser cosa del passat.