Tagos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Tagos (llatí tagus) era el nom que designava l'hegemònic de Tessàlia, líder que exercia l'hegemonia regional. Probablement el tagos només s'encarregava de temes militars, i no tenia atribucions civils. Tot i que la natura exacta del seu poder no es coneixia, és possible que les seves atribucions fossin diferents en funció de les circumstàncies. El tagos feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.

El tagos disposava d'un exèrcit de sis mil cavallers i deu mil infants que acudien, quan se'ls demanava, a cadascuna de les ciutats tessàlies; les tribus veïnes aportaven també determinats contingents de soldats, i tots quedaven al servei de tagos per una campanya. El tagos podia ser investigat pels exetates. Això era el més comú; però Jasó de Feres, per exemple, quan fou tagos tenia un exèrcit de més 20.000 hoplites. Quan no hi havia un tagos les ciutats tessàlies tenien més autonomia, tot i que eren dirigides per uns magistrats.

Les ciutats tessàlies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de forma independent. Algunes ciutats menors estaven sota la influència de ciutats més grans. La forma de govern era pràcticament en tots els casos aristocràtica i en mans de poques famílies, totes descendents dels antics reis. Podem destacar els aleuades de Larissa, els escopades de Cranon, i els creondes de Farsàlia. Sembla que alguns tagos foren elegits per establir una dominació d'una ciutat sobre les altres.

Alguna ciutat va establir la tirania però al final de la guerra del Peloponès les famílies aristocràtiques tornaven a tenir el poder i van aparèixer moviments democràtics i el poder aristocràtic va disminuir. Feres i Farsàlia van esdevenir les ciutats dirigents. A Feres la tirania fou establerta per Licofró i el seu successor Jasó va assolir el poder hegemònic a Tessàlia i va portar el títol de tagos, però després de la seva mort el 370 aC el seu poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jasó com a tagos va esdevenir de fet una tirania sota els seus successors Polidor, Polifró, Alexandre, Tisífon i Licofró; les famílies aristocràtiques van demanar ajut a Filip II de Macedònia que va expulsar del poder a Licofró el 353 aC i va restaurar els antics poder a diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o almenys republicà. El 344 aC Tessàlia estava completament subjecte al Regne de Macedònia sota tetrarques (un per cada una de les quatre províncies o districtes) fidels a Macedònia probablement membres de les antigues famílies aristocràtiques.

El 197 aC la derrota del rei Filip V de Macedònia a Cinoscèfals va deixar Tessàlia com una mena de protectorat romà i els tagos van ser cosa del passat.