Sant Gregori
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Gironès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès |
||||
| Gentilici | Gregorià, gregoriana | ||||
| Superfície | 49,32 km² | ||||
| Altitud | 112 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.343 hab. 67,78 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 479897 4648946Coord.: 41° 59′ 24″ N, 2° 45′ 36″ E / 41.99000,2.76000 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
7 Jordi Noguer de Palol (CiU) |
||||
| Codi territorial | 171637 |
||||
Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de Girona, en el terme d'aquest municipi hi ha el santuari de Santa Afra. Amb una extensió de 49,17 km2 i situat a 112 metres sobre el nivell del mar, Sant Gregori és al nord del Gironès. Limita al sud amb els municipis de Salt i Bescanó, a l'est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d'Adri i Palol de Revardit i a l'oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí. Sant Gregori inclou, així mateix, els pobles de Cartellà, Sant Medir, Taialà, Ginestar, Constantins i part del nucli de Domeny, espais d'inspiració artística que amaguen els indrets més apaivagats del municipi.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cartellà | 123 |
| Constantins | 62 |
| Domeny | 79 |
| Ginestar | 136 |
| Sant Medir | 85 |
| Sant Gregori | 2.641 |
| Taialà | 154 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història [modifica]
Les referències més antigues dels primers pobladors de San Gregori es remunten a 500.000 i 400.000 anys d'antiguitat, al Paleolític Inferior. Posteriorment, s'han trobat indicis al cim de Sant Grau de l'existència d'un poblat ibèric als segles III i II ac, així com restes romanes que evidencien els primers assentaments a la plana de Sant Gregori.
A partir del S. IX trobem les primeres notícies documentals sobre Sant Gregori, i l'organització de les poblacions al voltant de les parròquies, en plena edat mitjana i que al s. XI donaria pas al feudalisme i els dominis senyorials.
Al segle XIX començà a formar-se l'actual nucli urbà de Sant Gregori, a frec del vell camí ral de Girona a Sant Martí de Llémena, i que passava per l'actual carrer de Baix. Amb la guerra civil, Sant Gregori com d'altres poblacions, pateix greus danys en el seu patrimoni i perd el seu nom originari pel de Tudela de Ter, tot i que recuperaria en el període democràtic.
Amb la democràcia el municipi assumeix un important creixement urbà i demogràfic que ha afavorit la dotació de serveis públics i l'activitat empresarial de Sant Gregori, assumint la funció de capitalitat en una zona de gran valor natural i paisatgístic com és la vall de Llémena.
Alcaldes [modifica]
- Joan Vila i Solà (4 d'abril de 1924),
- Joan Torrent i Prat (12 de maig de 1929),
- Joan Carreras i Llach (26 de febrer de 1930),
- Joan Carreras i Carbonell (3 de gener de 1932),
- Joan Fàbregas i Serrat (25 de maig de 1933),
- Josep Ros i Vilanova (1 de febrer de 1934),
- Francesc Ribes i Bosch (18 de juliol de 1936),
- Llorenç Rovira i Vendrell (13 d'agost de 1936) (alcalde 1a designació)
- Isidre Fàbregas i Masdevall (20 d'octubre de 1936) (alcalde 2a designació)
- Josep Puig i Boubés (26 de desembre de 1936) (alcalde 3a designació)
- Joan Fàbrega i Serrat (23 de juliol de 1937),
- Joan Solà i Vila (5 de juny de 1938),
- Joan Suñer i Juandó (12 de febrer de 1939)(president Comissió Gestora),
- Joan Suñer i Juandó (18 de febrer de 1939),
- Joan Carreras i Carbonell (12 de novembre de 1939),
- Miquel Carreras i Turon (7 de juliol de 1957) (alcalde accidental per malaltia del titular),
- Josep Vidal i Solergastó (2 de febrer de 1958),(alcalde accidental per malaltia del titular)
- Josep M. Quintanas i Ventulà (26 doctubre de 1958),
- Josep Motjé i Sala (19 de novembre de 1961),
- Emili Caula i Quintanas (28 de juny de 1962),
- Josep Geli i Bosch (14 de novembre de 1975),
- Alcaldes escollits democràticament després de la dictadura
- Ramon Vidal i Sabatés (19 dabril de 1979),
- Joaquim Vidal i Perpiñà (24 de maig de 1983),
- Lluís Ferrer i Prat (7 doctubre de 1994),
- Jordi Noguer i de Palol (14 de juny de 2003),
Filla predilecta de Sant Gregori [modifica]
- Maria Assumpció Soler i Font (1913-2003): escriptora, periodista i mestressa[2]
Taialà [modifica]
Taialà és el nucli més pròxim a Girona, situat a l'esquerra del riu Ter. Un poblet petit, tranquil i amb pocs habitants que, al 1974, igual que Domeny, va viure l'annexió d'una part del seu nucli al municipi de Girona, incloent l'antic territori de Sant Ponç de Fontajau, que pertanyia al terme de Sant Gregori. El nucli urbà del poble es complementa amb diferents masos escampats pel voltant a banda i banda de la riera dels Bullidors. I d'una forma majestuosa, podem contemplar com s'alcen dos del patrimonis més significatius del poble: l'Església de Sant Narcís de Taialà i la Torre de Taialà, fortificació amb orígens del segle XI, la qual va adquirir la funció de convent dels caputxins on s'hi va acomodar el quarter general que va establir l'exèrcit francès al poble durant la Guerra del Francès. Així que és una part significativa pel poble ja que narra un fet important de la nostra història.
En temps recents, a la carretera de Taialà, concretament a Can Sunyer, hi ha el conegut restaurant el Celler de Can Roca, el qual ha rebut un ampli reconeixement internacional a la seva cuina d'autor.
A més a més, el poble ja disposa de determinats serveis i instal·lacions públics molt pròxims relacionats amb l'àmbit cultural, educatiu i esportiu: el CEIP Taialà, que es troba a la carretera de Taialà; el Centre Cívic del Ter, que també es troba a Taialà; la Biblioteca Antònia Adroher, molt a prop hi trobem el Pavelló Municipal d'Esports Girona-Fontajau. A més a més, de disposar de total proximitat amb comerços i serveis de primera necessitat, com l'Hospital Josep Trueta, sense comptar amb el que ja ofereix la ciutat de Girona.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Pius Pujades, «Maria Assumpció Soler i Sant Gregori», El Punt, 22 de setembre de 2008, pàgina 10
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Gregori  |
- Ajuntament de Sant Gregori
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Associació de Municipis M.A.T. (AMMAT)
- Informació sobre la Vall de Llémena i Sant Gregori
- http://www.santgregori.cat/index.php?action=mostrar_contenido&id_seccion=192&template=interiorMunicipi
|
|||||
