Taifa d'Albarrasí

Taifa d'Albarrasí

Taifa
← 1012 — 1104 →
Capital	Albarrasí
Idioma oficial	Àrab
Religió	Islam sunnita
Forma de govern	No especificat
Període històric	Edat mitjana
• Establiment	1012
• Dissolució	1104

La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia berber dels Banū Razín .

Independència

Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.

Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl el va succeir Abd-al-Màlik ibn Hudhayl (1045), i a aquest Yahya ibn Abd-al-Màlik (1103), que només va gaudir del poder un any.

Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid

Al 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el senyor d'Albarrasí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a Quart.

Annexió al domini almoràvit

Al 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada pels almoràvits. A partir d'aleshores, els Banū Razín es traslladaren a Balansiyya.

La Senyoria d'Albarrasí

Uns 60 anys després, al 1170, Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspassà el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la Senyoria d'Albarrasí, un territoria sobirà enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó en mans d'un feudatari del Regne de Navarra.

Els regnes de taifes l'any 1031