Emirat de Larida

De Viquipèdia

Aquest és un article sobre un territori actual o del passat. Per ésser complet, li manca una taula territorial que n'estandadritzi el contingut. La taula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat sobirà del passat o alguna altra.

L'emirat de Larida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, Ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud.

Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal, conegut també com Avin-Hilet o Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120).

Posteriorment, Al-Mudhàffar, el 24 d'octubre de 1149, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.