Take Me Home (disc de One Direction)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Take Me Home
Fitxer:Take me home catala.jpg
Disc de One Direction
Publicat 9 de novembre de 2012 (2012-11-09)
Gravat 2012
Gènere Pop, dance-pop
Discogràfica Syco, Columbia
Cronologia de One Direction
Up All Night
(2011)
Take Me Home
(2012)
Senzills de Take Me Home
  1. «Live While We're Young»
    Llançat: 20 de setembre de 2012 (2012-09-20)
  2. «Little Things»
    Llançat: 29 d'octubre de 2012 (2012-10-29)

"Take Me Home" és el segon àlbum del quintet britànic-irlandès One Direction (abreviat com:1D). Aquest conté 13 cançons noves. El CD ha sortit a la venda el 13 de Novembre a Espanya, tot i que ja hi havia molts fans que l'havien encarregat a les botigues per no quedar-se sense un exemplar, tal com va passar amb el seu primer disc Up All Night. L'àlbum que s'ha posat recentment a la venda, va ser anunciat a mitjans del 2012 durant els dies de descans dels nois després d'haver acabat l'Up All Night Tour. El disc va ser anticipat per un single anomenat Live While We're Young, i seguidament del segon single Little Things. L'àlbum ha tingut col·laboracions ten importants com les de Ed Sheeran i Tom Fletcher de McFly.

El Grup[modifica | modifica el codi]

Els nois de One Direction als Logies Awards

One Direction és un grup format per cinc nois, els quals es van conèixer al concurs britànic The X Factor. Aquests nois es diuen Liam Payne, Zayn Malik, Niall Horan, Louis Tomlinson i Harry Styles, tots ells tenen entre 18 i 20 anys. És una de les boyband més grans de la història segons experts i crítics de música pop, ja que han superat el rècord de ventes de The Beatles. Han aconseguit ser número 1 a molts països del món (entre ells Espanya i EUA) amb el seu àlbum de debut. Això els ha fet ser encara més famosos i ja han fet dos tours per EUA i un per Austràlia a més dels molts que han fet als seus països natius, Anglaterra i Irlanda, en els que es van exhaurir les entrades en menys de 24 hores. El que ha fet que encara més gent reservés el nou disc.

El Perquè del Disc[modifica | modifica el codi]

Cap a principis del 2012, l'integrant de One Direction, Niall Horan va anunciar que tenien ganes de tornar a gravar cançons per a un nou àlbum, i fer col·laboracions amb molts artistes. També va dir que tenien la intenció de treure un nou disc, cada any o any i mig. El Febrer de 2012 es van començar a reunir amb possibles autors per a les seves cançons. Al Març de 2012, Tom Fletcher va confirmar que escriuria una nova cançó per a l'àlbum, igual que ho va fer amb Up All Night, escrivint I Want. El Cantautor i bon amic de la banda, Ed Sheeran, va decidir donar-los hi una cançó que ell volia incloure al seu segon disc, però que finalment ho va descartar perquè One Direction la cantés. Simon Cowell va dir a la premsa que s'estava creant una polèmica batalla perquè hi havia diversos interessats a escriure cançons per al nou disc. Al maig de 2012 es van iniciar les noves gravacions. Les gravacions es van dur a terme als mateixos llocs que el primer disc, Los Angeles, Estocolm i Londres. Es van passar el mes de maig anant a Estocolm, Suècia. Durant el mes de juny, i durant el final de l'Up all Night Tour, van continuar les gravacions a Los Angeles, Estats Units d'Amèrica. Al final, l'1 de juliol, van tornar a Londres per a fer uns últims retocs i enllestir el segon àlbum. El títol del nou àlbum va ser anunciat el 29 d'agost de 2012 a través del compte oficial de Twitter de l'integrant de la banda, Louis Tomlinson. La portada es va estrenar uns dies després, a través del compte oficial de Twitter de One Direction. L'àlbum es va posar en pre-venda el 3 de setembre del 2012 i es va fer un rècord de venda, tot i que encara no havia sortit.

Senzills[modifica | modifica el codi]

El 20 d'agost de 2012 els integrants del grup One Direction van penjar un vídeo a YouTube per anunciar el primer single del segon disc anomenat Live While We're Young. One Direction es va unir altre cop amb els directors que els van ajudar a gravar els vídeos dels èxits anteriors What Makes You Beautiful i One Thing. La data prevista perquè sortís aquest nou single era el dia 24 de setembre de 2012 però van avançar la sortida quatre dies perquè algú els va hackejar l'ordinador i va penjar el vídeo a YouTube abans d'hora. Live While We're Young parla sobre viure la vida en el moment. Aquesta cançó dóna el missatge de que tot i que encara som joves i tenim tota una vida al davant cal aprofitar-la, ja que com tothom diu la vida són quatre dies. És una cançó pop-rock molt energètica que té harmonia, solos de guitarra i moltes coses més. D'una banda, molts crítics musicals van alabar la peça, però per altra banda, hi havia alguns que deien que el solo de guitarra del principi era un plagi de la cançó de ‘Should I Stay or Should I Go' de The Clash. El dia 15 d'octubre de 2012 Louis Tomlinson va anunciar a través del seu compte de Twitter que el segon single del disc de Take Me Home es diria Little Things. Aquesta cançó va ser escrita pel cantautor britànic Ed Sheeran, que ja els hi va cedir una cançó pel seu primer àlbum, aquesta és ‘Moments'. Ed Sheeran, als MTV Video Music Awards 2012 va dir: “La cançó, que penso que serà el single, o un dels singles, és una cançó molt tendre. Va ser escrita sobre el millor de cada persona, com les petites coses d'algú, coses que no esperaries. L'heu d'escoltar. No puc dir quasi res, ja que és el seu àlbum. Prefereixo que siguin ells els primers que l'anunciïn”. Finalment, el 29 d'octubre de 2012 va sortir a la llum el segon single de Take Me Home. El tercer single en tenir un videoclip serà la cançó de Kiss You, ja inclosa a l'àlbum.

Cançons de l'àlbum
No. Títol Compositor(s) Durada
1. Live While We're Young Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha 3:20
2. Kiss You Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha, Shellback, Kristian Lundin, Albin Nedler, Kristoffer Fogelmark 3:03
3. Little Things Ed Sheeran, Fiona Bevan 3:39
4. C'mon C'mon Jamie Scott, John Ryan, Julian C. Bunetta 2:45
5. Last First Kiss Albin Nedler, Kristoffer Fogelmark, Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha, Harry Styles, Liam Payne, Louis Tomlinson, Niall Horan, Zayn Malik 3:39
6. Heart Attack Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha, Shellback, Krisitan Lundin 2:56
7. Rock Me Lucasz Gottwald, Henry Walter, Peter Svensson, Allan Grigg, Sam Hollander 3:20
8. Change my Mind Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha 3:32
9. I Would Tom Fletcher, Danny Jones, Dougie Poynter 3:21
10. Over Again Ed Sheeran, Robert Conlon 3:02
11. Back for You Albin Nedler, Kristoffer Fogelmark, Rami Yacoub, Savan Kotecha, Harry Styles, Liam Payne, Louis Tomlinson, Niall Horan, Zayn Malik 2:58
12. They Don't Know About Us Tebey, Tommy Lee James, Peter Wallevik, Tommy Gee 3:20
13. Summer Love Lindy Robbins, Hector, Steve Robson, Harry Styles, Liam Payne, Louis Tomlinson, Niall Horan, Zayn Malik 3:32

Take Me Home Tour[modifica | modifica el codi]

El Take Me Home Tour serà el segon tour mundial que farà One Direction. Després que el primer Up All Night Tour tingués molt èxit, la llista de països que visitaran, ha augmentat notablement. El tour començarà el 22 de febrer de 2012 al 02 Arena de Londres. Les entrades de la majoria dels concerts ja s'han posat a la venda des de fa molt temps i les entrades es van esgotar en tres hores.

Dates del Tour[modifica | modifica el codi]

Data Ciutat País Lloc
Europa[1]
23 de Febrer de 2013 Londres Regne Unit The O2 Arena
24 de Febrer de 2013
26 de Febrer de 2013 Glasgow Centre Escocès d'Exhibicions i Conferències
27 de Febrer de 2013
1 de Març de 2013 Cardiff Motorpoint Arena Cardiff
2 de Març de 2013
5 de Març de 2013 Dublín Irlanda The O2
6 de Març de 2013
7 de Març de 2013 Belfast Regne Unit Odyssey Arena
8 de Març de 2013
10 de Març de 2013
11 de Març de 2013
12 de Març de 2013 Dublin Irlanda The O2
13 de Març de 2013
15 de Març de 2013 Manchester Regne Unit Manchester Arena
16 de Març de 2013
17 de Març de 2013 Liverpool Echo Arena Liverpool
19 de Març de 2013 Sheffield Motorpoint Arena Sheffield
20 de Març de 2013 Nottingham National Ice Centre
22 de Març de 2013 Birmingham Centre Nacional d'Exhibicions LG Arena
23 de Març de 2013
31 de Març de 2013 Liverpool Echo Arena Liverpool
1 d'abril de 2013 Londres The O2 Arena
2 d'abril de 2013
4 d'abril de 2013
5 d'abril de 2013
8 d'abril de 2013 Newcastle upon Tyne Metro Radio Arena
9 d'abril de 2013
10 d'abril de 2013
12 d'abril de 2013 Glasgow Centre Escocès d'Exhibicions i Conferències
13 d'abril de 2013 Sheffield Motorpoint Arena Sheffield
14 d'abril de 2013
16 d'abril de 2013 Nottingham Capital FM Arena Nottingham
17 d'abril de 2013 Birmingham LG Arena
19 d'abril de 2013 Manchester Manchester Arena
29 d'abril de 2013 París França Palais Omnisports de Paris-Bercy
30 d'abril de 2013 Amnéville The Galaxie
1 de maig de 2013 Antwerp Bèlgica Sportpaleis
3 de maig de 2013 Amsterdam Països Baixos Ziggo Dome
4 de maig de 2013 Oberhausen Alemanya König Pilsener Arena
5 de maig de 2013 Herning Dinamarca Jyske Bank Boxen
7 de maig de 2013 Oslo Noruega Telenor Arena
8 de maig de 2013 Estocolm Suècia Friends Arena
10 de maig de 2013 Copenhaguen Dinamarca Forum Copenhaguen
11 de maig de 2013 Berlín Alemanya O2 World Berlin
12 de maig de 2013 Hamburg O2 World Hamburg
16 de maig de 2013 Zuric Suïssa Hallenstadion
17 de maig de 2013 Munic Alemanya Olympiahalle
18 de maig de 2013 Verona Itàlia Verona Arena
20 de maig de 2013 Milà[3 Mediolanum Forum
22 de maig de 2013 Badalona Espanya Pavelló Olímpic de Badalona
24 de maig de 2013 Madrid Palacio Vistalegre
26 de maig de 2013 Lisboa Portugal Pavilhão Atlântico
Amèrica del Nord [2]
8 de juny de 2013 Ciutat de Mèxic Mèxic Foro Sol
9 de juny de 2013
13 de juny de 2013 Sunrise Estats Units BB&T Center
14 de juny de 2013 Miami American Airlines Arena
16 de juny de 2013 Louisville KFC Yum! Center
18 de juny de 2013 Colúmbia Nationwide Arena
19 de juny de 2013 Nashville Bridgestone Arena
21 de juny de 2013 Atlanta Philips Arena
22 de juny de 2013 Raleigh PNC Arena
23 de juny de 2013 Washington, D.C. Verizon Center
25 de juny de 2013 Philadelphia Wells Fargo Center
26 de juny de 2013 Mansfield Comcast Center
28 de juny de 2013 Wantagh, Nova York Nikon at Jones Beach Theater
29 de juny de 2013
2 de juliol de 2013 East Rutherford Izod Center
4 de juliol de 2013 Mont-real Canadà Bell Centre
5 de juliol de 2013 Hershey, Pennsylvania|Hershey Estats Units Hersheypark Stadium
6 de juliol de 2013
8 de juliol de 2013 Pittsburgh Consol Energy Center
9 de juliol de 2013 Toronto Canadà Air Canada Centre
10 de juliol de 2013
12 de juliol de 2013 Auburn Hills Estats Units The Palace of Auburn Hills
13 de juliol de 2013 Tinley Park, Illinois First Midwest Bank Amphitheatre
14 de juliol de 2013
18 de juliol de 2013 Minneapolis Target Center
19 de juliol de 2013 Kansas City Sprint Center
21 de juliol de 2013 Houston Toyota Center
22 de juliol de 2013 Dallas American Airlines Center
24 de juliol de 2013 Denver Pepsi Center
25 de juliol de 2013 West Valley City Maverik Center
27 de juliol de 2013 Vancouver Canadà Rogers Arena
28 de juliol de 2013 Seattle Estats Units KeyArena
30 de juliol de 2013 San Jose HP Pavilion at San Jose
31 de juliol de 2013 Oakland Oracle Arena
2 d'Agost de 2013 Las Vegas Mandalay Bay Events Center
3 d'Agost de 2013
4 d'Agost de 2013 San Diego Cricket Wireless Amphitheatre
6 d'Agost de 2013 Chula Vista Cricket Wireless Amphitheatre
7 d'Agost de 2013 Los Angeles Staples Center
8 d'Agost de 2013
9 d'Agost de 2013
10 d'Agost de 2013
Oceania[3]
11 de setembre de 2013 Brisbane Austràlia Brisbane Entertainment Centre
12 de setembre de 2013
14 de setembre de 2013 Sydney Sydney Super Dome|Allphones Arena
15 de setembre de 2013
16 de setembre de 2013
19 de setembre de 2013 Melbourne Rod Laver Arena
20 de setembre de 2013
21 de setembre de 2013
23 de setembre de 2013 Adelaide Adelaide Entertainment Centre
24 de setembre de 2013
25 de setembre de 2013
28 de setembre de 2013 Perth Perth Arena
29 de setembre de 2013
2 d'octubre de 2013 Melbourne Rod Laver Arena
3 d'octubre de 2013
5 d'octubre de 2013 Sydney Allphones Arena
6 d'octubre de 2013
10 d'octubre de 2013 Christchurch Nova Zelanda CBS Canterbury Arena
12 d'octubre de 2013 Auckland Vector Arena
13 d'octubre de 2013

Edicions del disc[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues edicions diferents d'aquest àlbum. Aquestes són:

Edició estàndard

Aquesta edició conté les 13 cançons abans anomenades, ‘Live While We're Young', ‘Kiss You', ‘Little Things', ‘C'mon C'mon', ‘Last First Kiss', ‘Heart Attack', ‘Rock Me', ‘Change My Mind', ‘I Would', ‘Over Again', ‘Back For You', ‘They Don't Know About Us', ‘Summer Love'

Edició deluxe
Aquesta edició conté les 13 cançons abans anomenades i quatre cançons afegides per les persones disposades a pagar 4 euros més. Aquestes cançons són:
Cançons
Núm. Títol Compositor(s) Durada
14. She's Not Afraid Scott, Ryan, Bunetta 3:18
15. Loved You First Tebey, Bunetta, Ryan, James 3:19
16. Nobody Compares Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha, Shellback 2:48
17. Still The One Rami Yacoub, Carl Falk, Savan Kotecha, Liam Payne, Louis Tomlinson, Harry Styles 3:03

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sources for dates in Europa:
  2. Sources for dates in Nord Amèrica:
  3. Sources for dates in Oceania:


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]