Talabard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El talabard (de l'occità talabard) és un cinturó dut exclusivament per a penjar-ne l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al baldric. En la vida civil havia estat ornament privatiu de la noblesa. A l'exèrcit formava part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat), fins que s'hi adoptaren cinturons polivalents de nou tipus. En aquesta accepció, el català talabard equival a l'anglès sword belt; a l'esp. talabarte; al fr. ceinture porte-épée; al port. talabarte, talim o cinturão para sabre; etc.

D'altra banda, el talabard de seguretat és un element de protecció individual constituït per material tèxtil que s'ajusta a la cintura, les cuixes i el pit d'una persona a fi de proporcionar un lloc de subjecció segur i ergonòmic. En aquesta accpeció, el català talabard equival a l'espanyol arnés (de seguridad), fr. baudrier, it. imbragatura, port. arnês, ang. harness, al. Klettergurt, etc.

El talabard de seguretat s'utilitza en activitats i esports en què és possible la caiguda vertical, com ara l'escalada, l'alpinisme, l'espeleologia, el paracaigudisme i els treballs en alçada (per exemple, al sector de la construcció). En àmbits esportius és conegut a tot el món amb el nom de baudrier pel seu origen alpinístic.

Talabard de seguretat. És format per tres anelles lligades entre si: una per la cintura i una altra per cada cuixa.

N'existeixen dues classes:

  • De cintura, que són els més populars, per la seva facilitat d'ús i suficient eficàcia. Es fixen al punt de suport (per exemple la corda) per la vora superior de la banda davantera (o sigui, per la panxa de l'usuari).
  • De cos sencer, que incorporen al talabard de cintura i cuixes un altre a l'alçada del pit i les espatlles. Són més incòmodes d'utilitzar però d'una gran seguretat, ja que respecten al màxim la integritat física del individu assegurat. Els talabards de cos sencer es poden fixar al punt de suport de dues maneres (segons el model):
    • Pel pit. És la disposició més usual en els arnesos d'escalada i espeleologia, ja que és la posició més còmoda en situacions en què cal quedar-se penjat sovint del talabard, i a més facilita la manipulació de la fixació.
    • Per l'esquena. És la forma usual en arnesos que tenen funció només preventiva, en què l'usuari només es quedaria penjat en cas d'accident. El seu avantatge és que en quedar la corda a l'esquena fa molta menys nosa per moure's i treballar.

S'utilitza també en activitats en què és necessària una correcta i contínua adhesió a un suport determinat: paracaigudisme, el vol en ala de pendent, la planxa de vela o el descens en ràpel).

Els professionals que realitzen treballs en alçada (electricistes, instal·ladors, manobres) fan anar un talabard adaptat a les seves necessitats. El talabard de seguretat es fabrica i comercialitza per cada un dels usos possibles i cada un d'aquestos usos precisa disseny i característiques pròpies. Les característiques generals comunes són: gran resistència a l'abrasió i a la tensió, lleugeresa i adaptabilitat al cos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talabard