Tallarol de casquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tallarol de casquet
Mascle adult

Cant
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Sylviidae
Gènere: Sylvia
Espècie: S. atricapilla
Nom binomial
Sylvia atricapilla
Linnaeus, 1758
Subespècies

S. atricapilla gularis
S. atricapilla atlantis
S. atricapilla atricapilla
S. atricapilla dammholzi
S. atricapilla heineken
S. atricapilla pauluccii
S. atricapilla koenigi
S. atricapilla riphaea

El tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i més freqüents als jardins catalans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Femella

Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[1] amb una envergadura de 23 centímetres[2] i un pes de 20 grams.[2] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[2][1] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir "cabell negre" en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàlid.[1] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.

Distribució i biologia[modifica | modifica el codi]

Distribució. Verd: sedentari. Groc: estival. Blau: hivernal
Sylvia atricapilla MHNT

Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[3] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8. 
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]